En aquest lloc s'aixecava el Castell de la Penya del qual només queda la planta i algunes càmeres excavades a la roca. Sobre les seves restes es va edificar l'església de la Mare de Déu de la Penya.
Tot i que es desconeix documentalment la data de la seva fundació, és molt probable que estigués entre les primeres parròquies de la Vila. Cap a 1180 va ser erigida en col·legiata. A la llarg dels segles va ser reconeguda i honrada pels successius reis aragonesos, atorgant-li diversos privilegis. Durant aquest temps estava en mans dels canonges de Sant Agustí.
En 1343 s'inicia la primera remodelació per estar en ruïnes la primitiva fàbrica. Per descomptat es construeix una església mudèjar i l'encàrrec es fa als mestres d'obres de la vila. Aquesta obra va durar poc més de 12 anys, ja que va ser destruïda en la guerra dels Peres. Posteriorment es va tornar a aixecar.
En l'any de 1632 es produeix la fusió de les Col·legiates de Santa Maria i de la Penya. La Penya va quedar sense culte fins que es va fundar en ella una casa de l'Ordre de Sant Francesc.
L'any 1649 es crea la Congregació d'Esclaus de la Verge de la Penya.
L'ordre de Sant Francesc ocupa el Santuari fins a la invasió francesa. Quan al juny de 1908 la francesos entren a Calataiud els monjos ja havien abandonat el Santuari per posar-se fora de perill.
Durant la guerra del Francès, per la seva situació estratègica, els francesos s'aquarteren al Santuari i el fortifiquen. Quan l'abandonen després de la derrota, està en estat ruïnós i es procedeix de nou a la seva restauració, acabant les obres en 1826. El Santuari torna a quedar en mans dels Canonges de Sant Francesc.
Poc duraria aquesta pau perquè començava la 1a guerra carlina (1833-1840) al que es va unir la desamortització. Els monjos van abandonar per sempre el Santuari en 1835.
Afectat per la desamortització l'esclavitud de la Verge de la Penya, va sol·licitar que el Santuari no fos venut i passés a la seva propietat. El que es va aconseguir a canvi de sostenir-ho i cuidar-lo, cosa que ve fent des de 1838. Tot i haver de passar una altra vegada per la comissió de Desamortització. El temple es va vendre en subhasta pública i va ser recuperat per l'Esclavitud pocs anys després, sent novament restaurat, ja que es trobava en un estat lamentable.
La tranquil·litat va durar fins a desembre de 1933, any en què com a conseqüència de la crema sistemàtica d'esglésies i convents a Espanya, va quedar destrossat i va perdre la imatge antiga de la verge, d'estil romànic i de gran valor, tant sentimental, com artístic.
Després de l'incendi i per subscripció popular, s'inicien de nou les obres al Santuari. Els germans Albareda realitzen una nova imatge i restauren l'altar major. El pintor José Mª Rubio és l'autor de les pintures murals.
L'església en el seu estat actual té parts mudèjars procedents de la primitiva fàbrica i barroques resultat de les successives restauracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada