L'actual temple concatedralici s'aixeca, segons les investigacions d'importants arqueòlegs i historiadors, sobre la que va ser Catedral de Santa Jerusalem, seu de l'arquebisbat visigot d'Emèrita.
Amb la invasió àrab de la ciutat, la comunitat cristiana de Mèrida es veu obligada a abandonar la població enduent-se les relíquies de l'església de Mèrida, entre les quals es trobaven les de la màrtir Eulàlia. La irrupció de les tropes àrabs a la ciutat portarà amb si la pèrdua, al principi provisional, de la seu metropolitana de Mèrida. Posteriorment, sota el pontificat de Calixt II, per butlla de 28 de febrer de a 1119, la Seu emeritense va ser traslladada a Santiago de Compostel·la.
Al març de 1230, Alfonso IX reconquesta la ciutat, que és cedida a l'arquebisbe de Compostel·la. Aquest fet comporta la dificultat de la recuperació de la Seu Metropolitana de Mèrida i, en conseqüència, suposa la pèrdua definitiva de la dignitat catedralícia per al temple major de Mèrida.
Serà en aquest mateix any quan comença la construcció d'una capella dedicada a Santa Maria sobre les ruïnes de la seu visigoda. L'any 1479, Alonso de Cárdenas, maestre de l'Ordre de Santiago, ordena l'ampliació d'aquesta capella donant forma, d'aquesta manera, al temple actual, per tal de convertir-lo en l'Església Major de la ciutat, per al que suprimeix les parròquies de Sant Jaume i Sant Andreu, que quedaran annexionades a l'actual cocatedral.
Al segle XVI, la fàbrica del temple concatedralicio s'amplia amb la construcció de diverses capelles, entre les quals destaquen la dels Vera, la capella baptismal i la dels Mendoza, contigua a l'anterior.
El 1994, amb la Butlla Universae Ecclesiae del papa Joan Pau II, mitjançant la qual es restitueix l'antic arquebisbat de Mèrida amb el nom de Mèrida-Badajoz, el temple de Santa Maria obté la dignitat concatedralicia constituint-se, juntament amb la catedral de Badajoz, en seu dels arquebisbes extremenys. Dos anys més tard, el 12 d'octubre de 1996, el nunci papal a Espanya, Lajos Kada, obria el culte concatedralicio a Santa Maria i els canonges prenien les seves respectives seus al temple.
Després d'aquest esdeveniment, el segon arquebisbe de Mèrida-Badajoz, Santiago García Aracil, consagra el temple metropolità en l'any 2006, coincidint amb la celebració del 1350 aniversari del primer document que cita Mèrida com una comunitat cristiana plenament constituïda.
El 15 d'agost de 2012, la Santa Seu aprova la institució d'un Cabildo autònom. L'aprovació es porta a terme en un solemne acte a la tarda del 9 de març de 2013, acte en què s'inaugura la nova Sala Capitular i durant el qual es tria al sacerdot diocesà Joan Cascos González, com a primer degà de la cocatedral de Mèrida .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada