Basílica de santa Eulàlia de Mèrida

Nostra Senyor del "amor hermoso"

Mare de Déu de l'esperança

Virgen de las angustias

Pilar

Assumpció

Va ser el primer un dels primers temples cristians erigit a Mèrida després de l'Edicte de Milà de l'Emperador Constantí; aquesta església va ser, per tant, edificada com a basílica martirial en memòria de Santa Eulàlia de Mèrida. Per això, es va convertir, durant el començament de l'Edat mitjana, en lloc de peregrinacions que arribaven des d'Europa Occidental i el Nord d'Àfrica. Al mateix temps, la notícia del martiri de la seva titular es va divulgar per tot l'Imperi Romà i amb les seves relíquies es van erigir nombroses esglésies especialment a l'Europa occidental.

Al seu torn la història d'aquest temple s'emmarca en la història de l'arquebisbat de Mèrida-Badajoz en la seva singular relació amb els papes; a més, aquesta església, martyrium o basílica des del segle XIII, reerigida llavors per l'Orde de Santiago com la seva església capitular, fins a les darreries del segle XIX va formar part del Patrimoni Petri, és a dir el Patrimoni del Vaticà.

Construïda extramurs de la ciutat antiga, és una bella construcció aixecada originalment el segle IV, sobre el túmul funerari de Santa Eulàlia i en els voltants del lloc on, segons la tradició, va ser immolada la nena màrtir. Temple famós en la cristiandat, pel martiri d'Eulàlia, va ser de seguida enriquit pels bisbes i arquebisbes de Mèrida, però també s'hi van deixar sentir els embats consegüents a la conquesta omeia d'Hispània. Dels rics marbres i paviments de mosaics, dels daurats artesonats que lloava el poeta Aureli Prudenci no en queda res.

El temple actual es va aixecar el segle XIII, sobre la mateixa planta de la basílica original, tot reutilitzant alguns materials, després de la conquesta de Mèrida per Alfons IX.