Portada de l'Evangeli
Mare de Déu del Pilar
Capella del Sagrari
Capella de la Milagrosa
Retaule Altar major
Realitzada completament amb carreus de granit, el seu estil es pot considerar romànic de transició al gòtic. Té dues portades gòtiques, la de l'Evangeli, davant del palau Episcopal, amb fines arquivoltes i una imatge moderna de la Verge en el timpà, i la portada principal, als peus, en la qual destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics de la cornisa. L'església té una sola torre, renaixentista de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre flameros on ara s'assenten nius de cigonyes; va ser realitzada entre 1554 i 1559 per Pedro d'Ibarra. A la cantonada oest d'aquesta torre es troba adossada una estàtua de Sant Pere d'Alcántara executada el 1954 per l'escultor extremeny Enrique Pérez Comendador.
El temple és d'àmplies dimensions i gruixuts murs. Amb gairebé idèntica altura, les voltes són de creueria gòtica; les seves claus i entrecreuaments llueixen tot un catàleg d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblesa Càceres.
La capella dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del Crist Negre de Càceres, un crucifix gòtic del segle XIV provinent d'un convent adjacent a l'església, ja desaparegut. També destaquen la capella de Santa Anna, de 1446, i la de Sant Miquel, de 1551, amb artística reixa decorada amb escuts nobiliaris i un retaule barroc.
Dins de tot el conjunt sobresurt el retaule major plateresc, realitzat de 1547 a 1551 per Guillén Ferrant i Roque Balduque en pi de Flandes i cedre sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, amb escultures en alt relleu i figures intermèdies completes dels apòstols; el carrer central mostra motius relacionats amb la Verge i amb la infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Assumpció de la Mare de Déu, al centre del segon cos.
La sagristia destaca per la portada plateresca d'Alonso de Torralba, realitzada en 1527. Alberga el Museu de la cocatedral, amb peces litúrgiques i obres en plata de la regió, pintures religioses, així com el sepulcre de Francisco de Godoy, capità de Pizarro.
A la tribuna als peus de la nau central es troba un òrgan de 1703 fabricat per Manuel de la Vinya (Manuel de la Vinya em fezit, anno de 1703), que va ser reformat el 1973 per l'empresa Orgamusik. Aquest instrument en l'actualitat compta amb 27 registres sonants en dos teclats i pedal.
El 3 de juny de 1931 l'església va ser declarada Monument Històric Artístic. El 1957 va obtenir la dignitat de concatedral de la diòcesi de Còria-Càceres i el seu Bisbe Manuel Llopis Ivorra, que des de llavors comparteix amb la Catedral de Coria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada