Catedral d'Anvers

 

La catedral d'Anvers és una església gòtica a Anvers, Bèlgica.

Construïda entre dos segles, de 1352 a 1521, segons un disseny dels arquitectes Jan i Pieter Appelmans, la catedral pot ser considerada com un dels cims de l'art gòtic brabançó. La torre més alta fa 123 m d'alçària i va ser finançada per la ciutat. És la torre més alta de tot el Benelux. Una segona torre havia de ser finançada per la parròquia però per falta de diners no va atènyer l'alçada prevista en el seu disseny.

L'església actual va reemplaçar una antiga església romànica construïda al mateix indret; l'emperador Carles V va tenir l'ambició de construir una de les majors esglésies del món però l'incendi de 1533 el feu despertar d'aquest somni. El 1570, es va crear la diòcesi d'Anvers que promocionaria l'església a l'estatut de catedral.

Conté un cert nombre d'obres significatives del pintor barroc Peter Paul Rubens, així com d'altres pintors com Otto van Veen, Jacob de Backer i Marten de Vos.

(imatges Anna SR)

Passejant per Anvers - 2

 

(imatge Anna SR)

Passejant per Anvers

 

(imatge Anna SR)

Catedral de Brusel·les (Bèlgica)

La catedral de Brussel·les és una església situada al turó de Treurenberg de Brussel·les, a Bèlgica, al lloc on ja al segle XI hi havia una antiga església romànica. No va ser catedral fins l'any 1962, i representa el millor exemple que es conserva d'arquitectura gòtica de Brabant.

El 1047 el duc de Brabant, Lambert II, hi va fer portar les relíquies de santa Gúdula de l'església de Sant Gorik a Brussel·les a l'església nova. Avui, els fonaments de la primera església es poden veure encara sota de la cripta de la catedral gòtica. A causa de la seva importància creixent, l'església va ser transformada en estil gòtic a partir del 1225 pel duc de Brabant Enric I. Les obres de reforma van durar 300 anys i es finalitzaren amb la construcció de les dues torres frontals a principis dels segle XVI, amb Carles V.

Després d'una gran escala construïda el 1861, hi ha les tres portes d'entrada. Dins, dotze pilars determinen clarament l'interior de la catedral, mentre que el trifori i els vitralls que accentuen l'estil gòtic tardà, permeten que penetri més llum a l'interior. El cor és més fosc a causa de les obertures més petites de les finestres. A la capella nord, al costat esquerre del cor, es pot veure els retrats de diversos reis i emperadors que van concedir les vidrieres ricament adornades.

A l'interior hi ha un púlpit barroc molt complex obra de Henri-François Verbruggen, un escultor nascut a Anvers. Es va dissenyar el 1699 però no es va instal·lar fins el 1776.

El creuer presenta uns finestrals amb el governants de Bèlgica el 1538. Jan Haeck va realitzar el treball sobre dissenys de Bernaert van Orley.

Es conserva una imatge de santa Gúdula del segle VII, molt estimada pels brussel·lesos. Durant el setge protestant de 1579, les seves relíquies es varen llançar al vent, però això només va servir per reforçar el seu culte.

Unes magnífiques vidrieres representant el judici final són del 1528. La seva viva gama de vermells, blaus i grocs el situa plenament en l'estil del segle XVI. Els panells renaixentistes estan envoltats de posteriors garlandes de flors barroques.

Per saber-ne més de la catedral, clica'm

Palau Episcopal, Barcelona

Mare de Déu de Montserrat

Entrada Palau Episcopal

El Palau Episcopal de Barcelona o Palau del Bisbe és la residència oficial del bisbe de Barcelona, situat al carrer del Bisbe n. 5, i amb una altra façana, del segle XVIII, a la Plaça Nova.

Va ser construït a finals del segle XII. A mitjans segle XIII el bisbe Arnau de Gurb el va ampliar. En període barroc va ser profundament transformat i engrandit. També es va restaurar entre 1900 i 1928 en aquesta darrera data per Enric Sagnier. Són destacables les galeries del segle XIII. La galeria de l'ala sud-est està formada per tres grans arcades sostingudes per columnes adossades a pilars rectangulars i ornamentades amb guardapols i motllures de punta de diamant. La façana que dóna al carrer del Bisbe, on hi ha la porta principal, és del 1769, i està centrada per l'escut del bisbe Josep Climent. La façana de la plaça Garriga Bachs està decorada amb esgrafiats, és del 1928. 

En el pati, entrant pel carrer del Bisbe, just al mig hi ha aquesta mare de Déu.

Catedral de Clarmont-Ferrand

La catedral de Clarmont-Ferrand, o de la Nostra Senyora de l'Assumpció, és un edifici gòtic a Clarmont-Ferrand, França, que va ser precedida, al mateix emplaçament, de tres santuaris cristians. La major part de la seva construcció actual però data del segle XIII.

Es troba al cim del turó que forma el centre antic de Clarmont-Ferrand, sobre la plaça de la Victòria, just al costat de l'estàtua del Papa Urbà II, que va llançar la primera croada el 1095.

(imatges Anna SR)

La Cobertoirada

La Cobertoirada (La Cobertoirada en occità, La Couvertoirade en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània. Es tracta d'un poble emmurallat, que gaudeix del reconeixement com un dels pobles més bonics de França, que havia estat comanda del Temple i més tard de l'orde de l'Hospital.

Enfront de l'entrada del castell, es troba l'església construïda probablement pels hospitalers en el segle xiv, després de l'abandó de la capella de Saint-Christol, massa allunyada. Sembla que hi havia muralles, de les quals resten alguns vestigis pel cantó del poble, que unien l'església i el castell. Abans de la construcció de les muralles, els habitants trobaven refugi en període d'inseguretat en aquest pati de la granja o barbacana. Es construïren petites barraques, en les quals la població deixava els seus béns ficats generalment en cofres o sacs.

Durant l'edat mitjana i fins al segle XVIII, els cementiris es trobaven al voltant de les esglésies. Per aquesta raó, el projecte de muralla del segle XV tallava el cementiri de La Cobertoirada en dos. Els habitants sol·licitaren llavors al bisbe de Vabres l'autorització per fer passar el mur a través del cementiri (es plantejà el mateix problema a La Cavalariá). El bisbe hi consentí amb l'única condició que els ossos desenterrats a causa de les excavacions fossin correctament traslladades al nou cementiri. Aquest cementiri, des de llavors abandonat, encara existeix. Des de fa uns anys, s'ha tingut la idea excel·lent de col·locar les còpies d'11 esteles discoïdals (conservades en el museu de Fleury de Lodeva) disperses al bell mig de l'herba salvatge, evocant així un cementiri medieval.

L'església retorna al pla de les esglésies de la regió. En l'interior, la nau única estava coberta per una simple teulada de fusta fins a finals del segle xviii. La volta actual data només del segle xix. A la banda esquerra de la nau, la roca ha estat amplament tallada. El cor, de planta quadrangular, està envoltat amb un creuer d'ogives, on la clau de volta representa un floró envoltat d'un cordó amb disseny granellut.

(imatge Anna SR)