La catedral [de] San Esteban de Toul (en francés: cathédrale Saint-Étienne de Toul) es una catedral católica de Francia, levantada en la Edad Media en la ahora pequeña ciudad de Toul, actual departamento de Meurthe-et-Moselle en la región de Lorena. Es un edificio de estilo gótico destacable por su fachada occidental —obra maestra del gótico flamígero—, su claustro gótico —el segundo mayor de su estilo en Francia—, y sus dos capillas renacentistas.
Notre Dame au pied d'argent (Mare de Déu del Peu de Plata)
Aquesta estàtua de pedra de la Mare de Déu ja es trobava a l'entrada de la catedral, col·locada sobre una petita aigua sota el pontificat de Roger d'Ostenge de Marcey entre 1230 i 1253. El miracle va tenir lloc l'any 1284 en temps del bisbe Conrad Probus.
Una dona pietosa Helwilde no podia dormir, va a les matines a la catedral. Busca consolar-se per la pèrdua del seu marit i de dues de les seves filles, resa de genolls davant de l'estàtua.
La Mare de Déu se li va aparèixer i li va ordenar que anés a casa d'en Rimbert, el guardià de la Porta "à la châ". Calia afanyar-se a córrer cap a les muralles de la ciutat entre la catedral i el palau episcopal, ja que els enemics van entrar a la ciutat per posar-la a foc i espasa. Helwilde, davant els fets, dubta. Com que Rimbert està de camí, ella hi va. Es troba amb la patrulla del rellotge i els narra la seva visió. Es burlen d'ella, paraules inadequades i acudits despectius, malgrat això, dos burgesos armats decideixen seguir-la fins a casa de Rimbert. Està assegut al seu llit, aterrit d'una visita així. Se li explica l'objectiu i exclama "Vaig tenir la mateixa visió i el mateix avís, per això em vaig aixecar, perquè en testimoni de veritat l'estàtua ha d'avançar el peu". En sentir aquestes paraules, tothom es va afanyar a córrer cap a la catedral per veure tal miracle. Però cal destacar que els peus també estan coberts sota els plecs del vestit de Marie. Els clergues, uns quants laics i curiosos que van venir a veure el prodigi, van començar a maleir aquests intèrprets dels somnis.
Però de sobte, el peu avança a mig camí. Atemorits, accepten marxar a defensar la seva ciutat i demanar reforços. Després de molta resistència, són els carnissers els que arriben primer, la batalla causant nombroses morts. Es transcriuen els detalls de l'esdeveniment. A partir d'aquell dia, per perpetuar el record d'aquest miracle, la gent de Toulois va calçar l'estàtua amb un esclop de plata. Durant molt de temps l'estàtua va ser venerada a la ciutat i en cas de calamitat, es portava en processó pels carrers de la ciutat.
(imatge Anna SR)
