dilluns, 3 de març del 2025
diumenge, 5 de gener del 2025
Palau de la Generalitat de Catalunya
(imatge Quim)
Vitrall de la Mare de Déu on podem lleguir en llatí, reina de la pau, prega per nosaltres.
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Orígens
L'any 1289, les Corts Catalanes -considerades des de l'any 1300 com una representació de la totalitat o «generalitat» de Catalunya- van establir una comissió delegada per la recaptació dels impostos que les Corts atorgaven al rei. Les Corts, o General de Catalunya, reunides a Cervera el 1359, van institucionalitzar aquella comissió o Diputació del General de Catalunya, integrada per diputats dels tres estaments: militar o nobiliari, eclesiàstic i popular o reial (representants dels gremis i ciutadans de les poblacions sotmeses directament al rei). És a partir d'assumir aquestes noves funcions que surt la necessitat d'ocupar una seu administrativa i representativa.
El 3 de desembre de 1400, els representants del tres braços: Alfons de Tous, Jaume Marc i Ramon Desplà varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originària del que, amb les posteriors ampliacions, esdevindria l'actual Palau, més concretament l'edifici del carrer de Sant Honorat.
La institució, va substituint, en certa manera, el poder reial executant les decisions de les Corts Catalanes. L'exercici d'aquestes funcions de govern, justícia i defensa militar, justifiquen la ubicació i dimensions del Palau de la Generalitat.
L'edifici antic formava part del call jueu de Barcelona. Consistia en l'agrupació de propietats originalment de jueus, entre elles la del financer i poeta jueu Moixé Natan i les cases pertanyents al físic, metge i cirurgià jueu banyolí Bonjuhà Cabrit. En el saqueig als jueus que van patir el 1391 va passar a mans del fill d'un tresorer reial. Més tard, l'adquirí el canvista Pere Brunet, qui finalment la vengué a tres diputats el 3 de desembre de 1400 per a constituir-hi la Diputació del General de Catalunya.
Tenia l'entrada pel carrer de Sant Honorat i arribava fins al carrer del Bisbe, on hi havia un hort. Durant el segle xv s'adquiriren gradualment altres immobles: cap a l'actual Plaça de Sant Jaume, unes cases de l'apotecari Esteve Satorre; i cap al costat nord, la banda més propera a la Catedral.
(més informació de l'edifici, clica'm)
diumenge, 22 de desembre del 2024
Passejant per Basilea
A tocar de la catedral de Basiela, en una façana veiem aquesta imatge.
(foto de l'Anna i la Judit)
diumenge, 24 de novembre del 2024
Parròquia sant Julià i Sant Germà de Lòria de Sant Julià de Lòria (Andorra)
Nou altar
Immaculada
Mare de Déu del Remei (segle XII)
Mare de Déu del Canólich, patrona (s. XII)
Vitrall Mare de Déu del Canólich
Vitrall Mare de Déu de Montserat, Pilar i Lourdes
Mare de Déu dels Dolors
Sant Julià i Sant Germà de Lòria és l'església parroquial de Sant Julià de Lòria. D'origen romànic, conserva un campanar d'estil llombard. L'absis va ser modificat el segle xviii i la nau va ser enderrocada i reconstruïda el segle xx seguint l'estil de l'arquitectura de granit.
La Mare de Déu de Canòlic.
L'etimologia del topònim Canòlic no és gens clara. S'han fet algunes elucubracions, però certes grafies utilitzades a l'Edat Mitjana, com canolig, encara dificulten més trobar una explicació sobre l'origen del mot. En tot cas, és difícil que provingui del llatí canonicu, perquè no es té constància que la canònica de la Seu d'Urgell posseís res a l'indret. S'han fet altres propostes fantasioses que no tenen cap mena de suport toponomàstic.
Actualment no es conserva cap estructura de l'antiga església romànica que degué existir en aquest lloc, tal com ho testimonia la pervivència d'una talla policromada de la Mare de Déu. Segons la tradició, aquesta figura fou trobada el 1223 per un pastor de Bixessarri gràcies a un colom blanc que el portava amb insistència cap a una petita balma, on ara s'aixeca el santuari de Canòlic. Aquesta imatge mariana és una talla policromada romànica, molt expressiva.
El santuari actualment és un edifici de factura moderna que es va restaurar entre els anys 1973 i 1979. Exteriorment consta d'una nau rectangular i campanar d'espadanya. A l'interior presenta una volta de canó i un gran arc triomfa amb un retaule barroc dedicat a Santa Maria. Al voltant de l'església hi ha taules i barbacoes i a l'altre costat de la carretera un restaurant i hotel.
La Mare de Déu de Canòlic és la patrona de la parròquia de Sant Julià de Lòria i es conserva a l'església parroquial de Sant Julià de Lòria. Els seus habitants pugen en gran nombre al santuari el darrer dissabte de maig quan se celebra l'aplec per a venerar la imatge. Aquesta Mare de Déu va ser coronada pel vaticà l'any 1999. L'any abans, es va celebrar el 775è aniversari de la trobada de la verge (1223 –1998).
Conta la llegenda que la imatge de la Mare de Déu de Canòlich va ser amagada perquè no la trobessin els sarraïns. Després de transcórrer uns quants anys, un dia d’agost de 1223 un pastor va veure un ocell meravellós dalt d’una penya. L’home va agafar l’au i se la va endur a casa seva, però l’endemà aquesta va tornar a ser a l’indret on l’havia trobat. Els mateixos fets es van anar repetint durant una colla de dies, fins que a la fi el pastor va comprendre que aquell ocell volia dir alguna cosa, i és per això que va organitzar una recerca amb diferents homes per la zona. Va ser així com van trobar la Verge, i després la van portar en processó fins a baix a la vall, on van decidir construir-li un santuari. Però el temple cada nit s’enrunava. Després d’una nevada en ple estiu, els homes van comprendre que la Verge volia el santuari allà on l’havien trobada, i es van disposar a complir la seva voluntat.
dissabte, 31 d’agost del 2024
Església Sant Llorenç de Muga
(imatge Quim SR)
Edifici situat al centre del poble. És un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle xii, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya.
A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats.
Apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir. En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: ecclesia sancti Laurencii i ecclesia sancti Laurentii de Samuga. El segle XIV apareix com l'Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga.
A finals del segle XVIII, durant la guerra gran, el temple fou saquejat i cremat. També va sofrir desperfectes en la darrera guerra civil.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)