divendres, 26 de juliol de 2013

Catedral de Sant Pere de Vic (Catalunya)

Entrada capella dormició 

Mare de Déu adormida

Mare de Déu entronitzada

Conjunt

Mare de Déu del Pilar
  
Mare de Déu de Fatima

Mare de Déu de Montserrat

Naixement de Jesús

Sant Joaquim, Santa Anna, Maria i Jesús

Retaule rere de l'altar

Detall retaule

Sagrada Família

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de Vic, és la seu de la diòcesi de Vic. Presenta una mescla d'estils que van des del romànic fins al neoclàssic. El campanar és romànic, el claustre i el retaule major són d'estil gòtic i la capella de Sant Bernat és barroca. De 1781 a 1803 la catedral va ser transformada i ampliada seguint l'estil neoclàssic.
Història
La primera catedral de Vic apareix documentada l'any 516. Durant el període d'invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d'Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat.
Santa Maria la Rodona
Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral. Era a l'actual Plaça de la Catedral, davant la façana: al paviment s'hi pot veure el cercle que marca la seva localització, trobada arran d'unes recents excavacions que van deixar-ne els fonaments al descobert.
La catedral d'Oliba
La catedral, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'abat Oliba, bisbe de Vic entre 1018 i 1046, en estil romànic. Va ser consagrada l'any 1038 per l'arquebisbe Guifré de Narbona. Tenia una nau, amb transepte de cinc absis i cimbori. El campanar, de 46 metres, estava separat de la nau. D'aquest edifici se'n conserven el campanar i la cripta, els capitells de la qual són del temple anterior. A més, al Museu Episcopal de Vic se'n conserven alguns relleus amb figures de la portalada romànica i capitells del claustre, de gran qualitat escultòrica.
Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparació de l'edifici. El claustre data del segle XIV, en estil gòtic. Va ser inicial el 1318. També llavors es fa el retaule de l'altar major, acabat per Pere Oller en 1428. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan.
Ja al període barroc s'hi afegeixen algunes capelles al costat nord, com la de Sant Bernat.
La catedral actual
Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle disset hom enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre del 1781, i es consagrà el 15 de setembre del 1803. El projecte és obra del vigatà Josep Moretó i Codina, en estil neoclàssic. Aquest és el present edifici.
El 1891 va obrir les portes el Museu Episcopal de Vic, al davant de la seu, amb obres que pertanyien a la Catedral.
Ja al segle XX, Josep Maria Sert va rebre l'encàrrec de decorar els murs i sostres de l'interior. Sert va acabar les pintures de totes les parets en 1930 i, el 1931 la catedral va ser declarada Monument Històric Artístic. Poc després, durant la Guerra civil espanyola, la catedral va ser cremada i part de l'edifici es va enfonsar. Restaurada, Josep Maria Sert va tornar a pintar els murs, ja que les pintures havien quedat totalment destruïdes. Aquesta nova versió dels olis va quedar acabada el 1945.
Curiositats
A la capella de la Mare de Déu de Montserrat es troba la tomba del bisbe Josep Torras i Bages i un Crist jacent de Josep Llimona.
Altres personalitats enterrades a la Catedral:
  • Abat Oliba
  • Sant Bernat Calbó
  • Jaume Balmes
  • Josep Maria Sert


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada