La Catedral de Terrassa o Basílica del Sant Esperit (Catalunya)

 Mare de Déu Assumpta

 Mare de Déu dels Dolors i la Soledat

 Mare de Déu del Carme

 Mare de Déu del Pilar

Immaculada

Immaculada

 Mare de Déu de Montserrat

L'Esperit Sant (rosassa)

 Mare de Déu del Roser

Immaculada (Vitrall)

A la Basílica del Sant Esperit de Terrassa hi podem veure aquestes imatges de Maria, particularment destacaria la imatge de l'altar, un retaule que cal veure, un exemple notable de restauració després de la guerra civil; i també els vitralls, son realment únics, així com la rosassa.

Una mica d'història

La Catedral de Terrassa o Basílica del Sant Esperit és situada a la plaça Vella de Terrassa i dedicada al Sant Esperit. 

L’església del Sant Esperit de Terrassa fou edificada com a parròquia de la vila al voltant del Castell de Terrassa. Deu el seu nom a l’Hospital del Sant Esperit (Sancti Spiritus), situat fora de la muralla per a acollir els forasters que arribessin malalts. Les obres de la nova església començaren l’any 1573. El temple es va construir entre 1574 i 1616; tot i l'època de què data, no és un edifici barroc, sinó que continua la tradició gòtica. El 21 de novembre de 1593 es va traslladar el Santíssim Sagrament des de la capella de l’Hospital a la nova església i va començar el culte. El 1601 fou erigida com a parròquia de la ciutat. Les obres, però, van durar fins l’any 1616.

En el seu inici l’església fou beneïda el 21 de febrer de l’any 1621 per l’Abat de Montserrat, P. Josep Costa, fill de Terrassa. Durant la guerra civil de 1936-39 va patir un incendi que en va malmetre l'interior i va destruir el retaule barroc, obra de Joan Mompeó; la restauració va acabar el 1958 amb un nou retaule d'Enric Monjo. Després de la guerra civil va ser consagrada pel Bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego el dia 10 de desembre de 1950. Un any més tard rebia el títol de Basílica Menor l’11 de novembre de 1951 i el 15 de juny de 2004 era elevada a la dignitat de Catedral de la nova diòcesi de Terrassa, erigida per S. S. Joan Pau II amb la butlla Christifidelium salutem. El 25 de juliol d’aquell any hi feia la seva entrada Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, primer bisbe de Terrassa.El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l'àtic s'hi va afegir un cos nou (la sala capitular). L'atri d'accés a la basílica, d'estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l'apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l'anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l'incendi. El 1994 se'n va fer la inauguració.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i va decidir fer servir la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. D'aquesta manera es recuperava l'antic bisbat d'Ègara que ja havia existit entre els segles V i VIII, en què fou dissolt, pot ser, arran de la invasió sarraïna (i trobar-se en zona fronterera), i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere; precisament la parròquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova basílica, entre els segles XVI i XVII.

El 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l'Esperit Sant.