Catedral de Santa María de Tarragona (Catalunya)

Porta Principal

Porta lateral

Sota la rosassa de la porta principal 

Presentació de Jesús

Mare de Déu del Roser

Verge de les Neus

Mare de Déu del Claustre

Mare de Déu de l'Esperança

Vitrall lateral

Retaule altar major

Retaule altar major

Mare de Déu de Montserrat

Immaculada (barroca)

Dormició de Maria

Capella del Claustre

La Catedral està situada a la part alta de la ciutat, dins l'antic recinte romà. Hi va haver una antiga basílica paleocristiana que, destruïda pels musulmans, va ser substituïda per una mesquita posteriorment cristianitzada i dedicada a santa Tecla. Quan aquesta es va fer petita per a les necessitats del culte es va iniciar la nova seu, l'any 1171. Es va projectar seguint esquemes romànics, però un cop iniciada la construcció es van anar introduint els nous conceptes de l'arquitectura gòtica, predominants en el conjunt catedralici. En els seu subsòl s'han localitzat els fonaments del gran temple d'August.

Inicialment es va projectar amb cinc naus, però es va acabar construint amb una planta basilical de tres naus, cobertes amb volta de creueria. Al mateix temps es va edificar el claustre, aprofitant altres restes romanes. La catedral va ser consagrada el 1331.

Durant el segle XVI es va enriquir amb diverses capelles renaixentistes (Santíssim Sagrament, Sant Fructuós i Sant Joan Evangelista). D'època barroca és la capella de la Concepció i del segle XVIII la de Santa Tecla.

Curiositats

Enterrament del gat per les rates. Al palau d'un noble de Tarragona, hi havia un gran nombre de rates destrossant graners i rebosts, sense que cap criat aconseguís d'exterminar-les. A un dinar en honor del rei, van aparèixer les rates, espantant les dames i menjant les viandes preparades a la taula. El rei, indignat, va prometre no tornar fins que al palau no hi quedés cap rosegador. El noble va cercar el millor gat de tota la comarca, el qual cansat de perseguir-les i no poder acabar amb elles perquè s'amagaven dins dels seus caus petits, on el gat no cabia, va decidir de fingir-se mort, aguantant la respiració potes enlaire. Les rates van comprovar que el gat era mort, van decidir de celebrar-ho posant-lo en una llitera i conduint-lo en processó fins enterrar-lo. Enmig del recorregut, quan més refiades estaven les rates, el gat va fer un salt i va matar-les totes. Conta la llegenda que quan va morir el gat el seu amo va fer gravar a una pedra la seva història. És la que podem veure esculpida als àbacs del claustre de la catedral de Tarragona.

L'any 1380 una vegada mort el bisbe Pere de Clasquerí, el rei Pere III pren possessió de tots els béns de l'església a Tarragona. Segons una tradició, santa Tecla se li aparegué una nit i li donà una bufetada per haver-se quedat amb el patrimoni de l'església. El rei en el seu testament recomana al seu fill Joan I que torni a l'església tots els seus béns.

Les relíquies de santa Tecla van ser donades a ambaixadors del rei Jaume II pel rei Onsino d'Armènia a canvi d'altres béns, i van arribar l'any 1320 a Barcelona, on foren dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d'un dels braços que es traslladen a Tarragona. Durant l'assalt per part de les tropes franceses el 1811 va desaparèixer el braç. El monestir de Sant Cugat va donar el 1814 l'altre braç de la santa perquè fos custodiat a la catedral de Tarragona. Durant una rehabilitació d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XX es troba una arqueta amb ossos d'un braç humà que després d'uns estudis es certifiquen com la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d'aleshores la catedral de Tarragona té els "dos braços" de santa Tecla.

L'any 1835, es produí l'exclaustracció del monestir de Poblet amb la desamortització de tots el seus béns. El monestir fou espoliat, els saquejadors van buscar els tresors que creien amagats pels monjos al monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcòfags a la recerca de les suposades joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'església les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Joan I i les esposes d'aquests últims. Fins dos anys més tard (1837) no fou concedit permís al rector de l'Espluga de Francolí, Antoni Serret, per recollir les restes dels monarques catalans. Ell i els seus col·laboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l'església de l'Espluga. L'ajuntament de l'Espluga de Francolí va decidir col·locar les restes en caixes; les de Jaume I foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de València va intentar aconseguir la custòdia de les despulles de Jaume I, però el 1843 van ser traslladades a la catedral de Tarragona, on l'any 1908 l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va construir un monument funerari que actualment es troba en un pati de l'ajuntament de Tarragona i on no van arribar a reposar mai les despulles del monarca.El 1945 es creà la Germandat de Poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor i dels altres monarques van retornar-hi el 4 de juny de 1952, després de la restauració dels sepulcres efectuada per Frederic Marès.

Per saber-ne més visiteu aquest link o la pàgina de la catedral