Verge de Valvanera
Monestir de Valvanera
Monestir de Valvanera
La Verge de Valvanera és una advocació mariana que es venera a la serra de la Demanda, La Rioja, de la qual és patrona. Es tracta d'una talla considerada d'un romànic primitiu, de finals del segle XI o començaments del segle XII.
Llegenda
L'aparició de la imatge està relatada en la Història Llatina, escrita el 1419 per Rodrigo de Castroviejo (Abat de Valvanera), com a traducció d'un text en llatí del segle XIII escrit probablement per Gonzalo de Berceo. Explica que el lladre Nuño Oñez, sentint la pregària de la que seria la seva víctima, es va penedir dels seus crims, encomanant-se a la Mare de Déu perquè l'ajudés a canviar la seva vida. Un dia durant les seves pregàries se li va aparèixer un àngel, indicant-li que anés a Valvanera a la recerca d'un roure que sobresortís dels altres, del peu brollava una font i que contenia diversos eixams, on trobaria una imatge de la Mare de Déu. Va acudir a aquest lloc amb el clergue Domingo trobant la imatge. En aquest lloc començarien a edificar un lloc de culte a la Verge, en l'últim terç del segle IX, l'ermita del Sant Crist. Entorn de la imatge es reunirien un grup d'ermitans que amb el temps van acabar adoptant una vida regular inspirada en la Regla de Sant Benet.
Es creu que això donaria origen al Monestir de Valvanera, on actualment es venera a aquesta verge.
El Monestir de Valvanera és al terme municipal de Anguiano, en una de les valls de la Serra de la Demanda, envoltat de boscos al costat de les cims de Sant Llorenç. Avui és un priorat benedictí de la Congregació de Subiaco.
El nom de Valvanera sembla derivar de l'expressió llatina "Vallis Venaria" que significaria 'Vall de les Venes d'aigua' tot i que també es creu que podria tenir altres significats, com el de 'vall de la caça' o 'vall de Venus' (fent referència a un antic culte a les muntanyes properes) en llatí serien els topònims de "Vallisvenarie", "Valvenerense", "Vallevenerense" i "Valvenere"
El primer document en què apareix Valvanera, pertany a un acord l'any 1016 entre Sancho Garcés el Major i el seu sogre Sancho García, on fixaven els límits dels seus respectius regnes.
El primer Abad del monestir va ser Don Sancho, a partir de l'any 990.
Es conserva el text manuscrit de la regla benedictina anomenat "Esmaragde", datat l'any 954 (actual 9921) amb una nota en què diu que va ser escrit per Valvanera.
El monestir ha estat habitat de forma constant fins als nostres dies, excepte per la Exclaustració de Mendizábal (1853-1883). Toribio Minguella té un lloc destacat en la restauració. Inicia, amb els frares del Monestir de Sant Millán de Yuso, una campanya de predicacions per tota La Rioja promovent la tornada de la imatge i avivant la devoció a l'advocació de la Verge de Valvanera. Tiburcio Llanes animat per les seves paraules s'inicia la reconstrucció de les ruïnes de l'edifici, tasca en la qual és ajudat més tard per altres voluntaris. Al final dels seus dies va escriure el llibre Història de Valvanera.
Els edificis més antics conservats avui en dia, són la torre romànica i l'església. Actualment costat del monestir hi ha una hostatgeria.
Per conèixer més el monestir, clica'm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada