L'Església de Santa Maria la Major és el resultat d'una llarga evolució, renovada amb molta intensitat a partir del segle XV, substituint les velles estructures romàniques, per altres al gust i la manera de l'època, però condicionada aquesta evolució per l'antiga església, en dur-se a terme la renovació en diverses fases.
El temple actual és de carreuat del segle XV, encara que cimentada sobre una altra construcció anterior romànica construïda entre els segles XII i XIV. El retaule major és del segle XVI, de gran interès, com ho és també el museu existent a la seva sagristia que reuneix talles de les esglésies dels llogarets. Té una sola nau i al seu interior es conserven moltes restes d'origen romànic. Els retaules són d'estil gòtic i renaixentista. El retaule major és de tipus banc, amb tres cossos, àtic, cinc carrers i sis entrecarrers, amb traceries de claraboies de principis del segle XVI, la imatgeria és coetània i està presidit per la imatge de Santa Maria la Major, assegut amb el Nen nu. És una talla hispanoflamenca de finals del segle XV. Els altres dos són el retaule de l'Asunción i el retaule de San Roque.
Les torrasses de reforç als seus angles li donen imatge de fortalesa medieval. La torre és de planta quadrada romànica, se situa al costat occidental del costat nord del creuer. L'accés es fa per una portada situada pel costat més meridional. A la part baixa hi ha una finestra romànica de mig punt amb columnes recolzades i capitells vegetals del segle XIII, on està col·locat el matachín —figura mecànica barroca de finals del segle XVII, que està unit mitjançant cables al rellotge de la torre per marcar les hores a l'interior de l'església, simultàniament amb el rellotge de la vila—.
Dins del conjunt destaca el museu religiós que va ser creat el 1971 i la gran creu de plata d'estil gòtic plateresc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada