Mare de Déu de la Pietat
Vitrall de la Mare de Déu
Mare de Déu
Santa Anna i Maria
Mare de Déu de Lourdes
Al segle I abans de Crist, els Romans van dragar la zona pantanosa formada pel delta dels rius Peugue i Devèze (Devèze procedeix de Divona, la divinitat gala de les fonts sagrades) per crear un port interior que permetés accedir al riu Garona i establir un punt de comerç gràcies al qual Burdigala va esdevenir una de les més pròsperes ciutats de la Gàl·lia.
Al segle XII l'antic port va ser terraplenat i la ciutat va poder així estendre més enllà de les seves muralles en direcció sud. La primera església Saint-Pierre va ser edificada en aquesta mateixa època, i enterament reconstruïda en els segles XV i XVI costat del mur nord de l'antic port interior.
Saint-Pierre es va transformar en una pròspera parròquia en què es van establir membres del Parlament (per la proximitat del Palais de l'Ombrière, parlament instaurat en 1462), artesans, mercaders i homes de negocis. Els noms dels carrers parlen per si mateixos: Rue des Argentiers (els argenters), Rue des Bahutiers (els fabricants de cofres) ...
Al segle XVIII, sota l'administració de Boucher i Tourny, el barri va abandonar les seves muralles medievals. La Place Royale (place de la Bourse) i la plaça del Marché Royal (place du Parlement) van adoptar un nou aspecte amb els seus edificis d'estil Lluís XV: porxos a les plantes baixes i balcons de ferro forjat.
L'església va ser restaurada i modificada al segle XIX encara que va conservar la seva porta sud original del segle XV, el cor i l'antiga porta oest d'estil gòtic amb la seva triple arc adornat amb àngels i estàtues dels dotze deixebles amb pergamins a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada