Sant Llorenç Savall, Catalunya

Mare de Déu de Montserrat

Immaculada

Icona de l'Ascenció

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental en la part septentrional d'aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental. Entre el seu patrimoni historicoartístic destaquen les ruïnes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca, així com les restes del dolmen de Roca Sereny descobert recentment.

El municipi té una reculada presència humana. S’han trobat fragments ceràmics i eines de sílex del període neolític (5.000 a 2.000 aC) a les coves Simanya i de la Canal, i restes aterrades d’un possible dolmen megalític a la carena de la Creu Vermella. Altres testimonis de la seva llarga història són les diverses eines agrícoles pètries trobades en camps de conreu del Burc i el Dalmau.

Es conserven vestigis de la civilització ibera (700 a 50 aC) en el possible poblat de Coll d’Eres i també una guaita situada dalt el turó del Montcau (1056 m.).

 La romanització portà el conreu de la vinya, l’olivera i els cereals, que juntament amb la carn d’animals d’estable i pastura constituïren la dieta bàsica de la població.

D’aquesta presència romana al terme se n’han trobat poques mostres: peces de ceràmica a la Cova Simanya i uns denaris (monedes) entorn la Creu de Ricó.

D’ençà del l’assentament dels visigots, al segle V, el nom de Lacera va començar a denominar el territori al qual pertany l’actual Sant Llorenç, que pertanyia al bisbat d’Ègara. D’aquesta presència visigoda es conserven les necròpolis del Cingle del Marquet i del Coll de la Descàrrega, on s’exhumaren sengles sivelles o fermalls de bronze. Una tercera necròpolis, situada en un promontori de Vallcàrcara, i que data probablement de la mateixa època, no ha estat encara estudiada.

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en la que fou martiritzat en una graella l'any 258. Venerat com a sant per totes les confessions cristianes, la seva festivitat se celebra el 10 d'agost dia que segons la tradició fou martiritzat.

La tradició situa el seu naixement a Osca, a la Tarraconensis. Quan Sixt II fou nomenat Papa el 257, Llorenç fou ordenat diaca i encarregat d'administrar els béns de l'Església i tenir cura dels pobres. Per aquesta tasca és considerat un dels primers arxivers i tresorers de l'Església i és el patró dels bibliotecaris.

Durant la persecució dels cristians sota l'administració de l'emperador Valerià I al 258 molts sacerdots i bisbes foren condemants a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l'exili. El Papa Sixt II fou una de les primeres víctimes d'aquesta persecució i fou crucificat el 6 d'agost. Una llegenda citada per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: "On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l'altar de sacrificis sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?" i Sixt respongué: "D'aquí a tres dies em seguiràs". I segons la tradició, així fou, ja que el dia 10 d'agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.

Sant Llorenç és un dels sants més àmpliament venerats per l'Església Catòlica Romana. El seu martiri succeí al principi de la història de l'Església i per això moltes altres tradicions cristianes també el veneren.

És patró de la ciutat d'Osca, on es creu que van néixer i a Roma on va morir. És també el patró dels bibliotecaris, cuiners i miners. El dia 10 d'agost el reliquiari que conté el seu cap cremat és exposat al Vaticà per ser venerat.

La seva festa s'escau quan hi ha la pluja d'estels de les Perseides, coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç.

Per saber més de Sant Llorenç Savall, clica'm