Parròquia castrense del Parc de la Ciutadella de Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de Loreto

Patrona de l'aviació

La Immaculada

Mare de Déu del Pilar

Patrona de la Guàrdia Civil

Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del Carme

Patrona del mar i l'armada

Ascensió de Maria 

Aquesta església es va construir entre el 1717 i el 1728 per l’enginyer Alejandro de Retz. Felip V, després de la guerra de successió, va voler dominar la ciutat de Barcelona, per això va demanar a l’enginyer flamenc Pròsper de Verboom, la construcció d’aquesta ciutadella militar. Es tracta d’una petita capella d’estil neoclàssic i d'inspiració francesa, amb una planta en forma de creu, d’una sola nau i amb capelles als laterals. Conserva el paviment original on es realitza una figura geometrica, alternant lloses de pedra i marbre gris. 

L'església ret homenatge al servei de l’exèrcit militar, dedicada a la Immaculada Concepció, patrona de la Infanteria. Les capelles laterals d'ambdós costats estan dedicades a les patrones de l'exèrcit espanyol. La Mare de Déu de Montserrat -la moreneta, patrona de Catalunya- ha sigut recentment ubicada en una de les capelles mitjançant els donatius dels fidels.

Una de les Mare de Déu que sorprèn un xic és la de Loreto, patrona de l'aviació, que no és una mare de Déu, diguem-ne nostrada. També és patrona de l'Argentina, Colombia, Xile, Perú, etc. 

La Santa Casa on va néixer la Verge Maria, va ser traslladada en l'any 1291 des de Natzaret a Tarseto. Segons explica la història, els àngels van portar la Casa creuant el Mar Mediterrani i el Mar Adriàtic i la van dipositar a Dalmàcia. Els pobladors al veure-la no s'explicaven com havia arribat allà, però van saber que era la Santa Casa quan la Verge es va aparèixer a un sacerdot que es trobava molt malalt i li va explicar que aquesta era la Santa Casa de Natzaret. El sacerdot es va sanar immediatament i va explicar la història a tot el poble. Tres anys més tard, el 10 de desembre de 1294, la Santa Casa va ser novament traslladada a la riba oposada del Adriàtic, a Itàlia, entre un bosc de Llorers. D'allí el nom de Loreto (del llatí Lauretum: lloc poblat de llorers).