Mare de Déu de Montserrat
Vitralls
Mare de Déu del Socors
Mare de Déu del Carme
Immaculada
La parròquia Mare de Déu de la Medalla Miraculosa va ser erigida el 25 de gener de 1932 i inaugurada el 28 de febrer del mateix any pel bisbe Manuel Irurita segregant-se de les parròquies de Sant Josep Oriol i Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs.El terme parroquial en un principi molt ample, es va reduir l’any 1946 amb l’erecció de les noves parròquies de Sant Llorenç i Sant Ferran.
L’edifici actual de la parròquia es el resultat de les transformacions sofertes pel primer projecte d’església de l’arquitecte Joan Padrós de l’any 1941.
Es tractava d’una gran basílica que prenia com model Santa Agnès de Roma i que incloïa un gran complex de criptes que es van fer servir com església provisional fins la conclusió de l’actual temple. Actualment son locals parroquials i saló d’actes.
La façana de l’església així com l’edifici d’oficines i la reforma de la cripta son obra de l’arquitecte Josep Maria Pla Alastuey i es van finalitzar l’any 1978.
El disseny de l’interior de l’església es obra de Josep Maria Artigas Basté, que va treballar al temple entre els anys 1959 i 1971.
També va realitzar el disseny de les reixes, dels baix relleus de la Mare de Déu dels Socors i de la Mare de Déu del Carme, del baptisteri i dels quatre grans vitralls de la nau central, i va pintar l’apostolat del presbiteri i el retaule de la capella del Santíssim.
Els llums son una idea del rector mossèn Joan Borrás i es van col•locar a partir de 1981.
La imatge de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa que presideix el presbiteri es obra de l’escultor Francesc Juventeny i es de l’any 1968.
En la capella del Santíssim Sacrament s’ha col•locat una altra representació de la Mare de Déu titular, que presidia l’antic presbiteri de la cripta i que és obra de l’escultor Martí Llauradó, realitzada entorn 1946.
També trobem a l’església un Sant Crist, obra de Jaume Satorras, adquirit pel Cos de Portants l’any 1940.
Aquest mateix escultor signa el reliquiari de la Veracreu que es troba a la parròquia i no està datat.
L’antic presbiteri de la Cripta està decorat amb pintures del cartelista Josep Morell i es van realitzar l’any 1947.
La Medalla Miraculosa
El Papa Joan Pau II, en el segon viatge a França, visità dues vegades la capella de Rue de Bac, 140, a París. Per què? Per que allí s’hi aparegué la Santíssima Verge el 1830: vint-i-quatre anys abans de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció i vint-i-vuit abans de les aparicions de Lourdes.
UNA MEDALLA FAMOSA
Malgrat que la capella de la Medalla Miraculosa és a París, aquesta advocació de la Santíssima Verge està estesa per tot el món gràcies a la medalla que la Verge manà encunyar. És una medalla que en poc temps es va fer popular i que, amb el seu ús devot, va obtenir tants favors i benediccions de Déu, que la gent va acabar anomenant-la la “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està esclafant el cap d’una serp, que rastreja per damunt de la bola del món. Al seu voltant, es llegeixen aquestes paraules: “Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a Vós!” Són una petició a la Verge i una declaració celestial que ella fou concebuda sense taca de pecat original. Quan van preguntar a Bernardeta de Lourdes com era la Senyora que havia vist a la cova, ella va respondre que era “la de la medalla” que ella portava al seu coll.
Al revers de la medalla hi ha una gran M, anagrama de Maria, coronada per una creu: a sota s’hi veuen els dos cors, de Jesús i de Maria. Envoltant el conjunt, hi ha una corona de dotze estrelles (igual que a l’Apocalipsis, el darrer llibre de la Bíblia) i apareix la Verge aureolada.
VERGE MARE
La nit del 18 al 19 de juliol del 1830, Caterina Labouré, una novícia de vint-i-quatre anys, nascuda a la Borgonya, d’una família de llauradors benestants, fou despertada per la veu d’un nen de cinc anys que la convidà a seguir-lo fins a la capella del convent, de les Filles de la Caritat. La Verge hi acudí i s’assegué a la butaca que emprava el sacerdot en els seus sermons a la comunitat.
Caterina s’agenollà als peus de la Verge i recolzà les seves mans sobre els genolls d’aquesta. La Verge li parlà de les calamitats que aviat caurien sobre França i sobre el món: el tron seria enderrocat; l’arquebisbe de París, afusellat; la creu trepitjada, i la sang correria pels carrers. Maria aconsellà a la santa que acudís sempre als peus del Sagrari, on trobaria força i consol en la tribulació. I afegí: “Filla meva, Déu vol encomanar-te una missió. Serà causa de moltes penes (el seu confessor tardà molt a fer-li cas), però et sobreposaràs en pensar que ho fas per la glòria de Déu.”
En veure Caterina Labouré als peus de la Verge Mare, que l’acull amb afecte filial i la prepara per a les dificultats futures, veiem amb quanta confiança i abandnament cal que recorreguem sempre a la Mare de Déu, que Jesucrist ens lliurà a la Creu com a Mare Nostra.
SEGONA APARICIÓ
El 27 de novembre del mateix any, la Verge s’apareix una altra vegada a Santa Caterina i li dóna a conèixer la missió que li havia estat anunciada. La Verge vesteix de blanc i les seves mans a l’alçada del cor, aguaten un globus daurat coronat per una creu. “El globus -digué Maria- és símbol del món i de cada persona en particular.” Aquesta representació de la Verge ha rebut diversos noms: “Verge Poderosa”, “Reina de l’Univers”, “Reina de les Missions”, “Reina del Món”.
Tot d’una, deixant caure els seus braços cap a terra, amb actitud de benèvola commiseració, les mans de la Verge s’ompliren d’anells resplendents i de pedres precioses, envoltant en resplendor la terra de sota els seus peus. “Aquests raigs - prosseguí Maria- són símbol de les gràcies que concedeixo a tots els qui me les demanen.” Al voltant de la Verge, es llegien, escrites en or, les paraules que hem reproduït més amunt .
Es girà la Verge i aparegué com el revers de la medalla: una lletra M entrellaçada amb una creu, els cors divins i les dotze estrelles.
Quan el pare Aladel escoltà les paraules de la seva dirigida, la novícia Caterina, no la va creure; va pensar que es tractava d’una imaginació de la jove novícia. Després que ella insistís, va mantenir una entrevista amb l’arquebisbe de París, monsenyor de Quelen. Aquest, en no trobar en tot allò res que s’oposés a la fe, autoritzà l’encunyació de la medalla. El maig del 1832 es van distribuir les primeres. I molt aviat es va parlar de múltiples curacions i conversions. L’esmentada medalla es convertí en un signe de renovació mariana i evangèlica.
RIQUESA DOCTRINAL
La Medalla Miraculosa conté tota la riquesa de Maria. La Verge aixafant el cap de la serp infernal i aureolada d’aquelles lletres d’or, apareix com Immaculada. Els raigs que surten dels anells dels seus dits ens diuen que es Verge poderosa i mitjancera de totes les gràcies que Déu envia al món per mitjà d’Ella. La M, al costat de la Creu, ens manifesta que és Corredentora. Els dos cors són, a més del símbol de l’amor de Crist vers els homes i del de la seva Mare, feta mare nostra, el resum de la devoció dels Sagrats Cors. Finalment les dotze estrelles que l’envolten, ens ensenyen que Ella és Reina.
LA BANDERA D’EUROPA
El Consell d’Europa convocà el 1950 un concurs per dissenyar la seva bandera comú. L’artista Arsène Heitz, d’Estrasburg, que estava llegint la història de les aparicions de la Rue de Bac, a París, es va sentir inspirat a utilitzar els símbols de la corona de dotze estrelles (Ap. 12,1) i el fons blau, amb el qual es representa el misteri de la Puríssima Concepció. Aquesta bandera fou aprovada pel Consell el dia de la Immaculada del 1955.
La Verge s’avançà, doncs, bastants anys a la idea del Sant Pare pel que fa a la recristianització d’Europa i, per extensió, també d’Amèrica, que rebé, fa cinc segles, la fe cristiana que hi portaren els immigrants europeus.
(informació extreta de http://www.medallamiraculosa.org)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada