La nostra Senyora Verge Ben Apareguda, reina i mare de la Muntanya
patrona de Santander
Mare de Déu de l'escolta
Situada sobre el turó de Somorrostro, en el qual amb anterioritat a l'enclavament religiós es van situar estructures d'època romana (algunes de les quals es poden veure durant la visita a l'edifici), alberga la seu del Bisbat de Santander. La Catedral presenta abundants afegits i reconstruccions, encara que l'aspecte actual no difereix massa del que va tenir originàriament. Presenta tres naus, la central més ampla i alta que les laterals. Les naus i trams se separen mitjançant pilars amb vuit columnes. La porta principal s'obre al mur sud. Tota la capçalera actual és moderna, per la qual cosa no té més interès (ha estat realitzada durant l'última reconstrucció del temple després de l'incendi de la ciutat de Santander, el 1941). A l'interior, és destacable una pica de ablucions àrab realitzada en marbre blanc amb una llegenda poètica, que es troba a la nau de l'epístola prop de la sagristia. Es pot contemplar, igualment, una estàtua jacent de D. Pedro Camus, de l'any 1599, situada a la mateixa nau que l'anterior i el sepulcre de D. Marcelino Menéndez Pelayo, amb una Pietat i l'estàtua jacent d'aquest personatge, obra de l' escultor Victorio Macho. A més, tenen interès alguns dels retaules, com el major, d'estil churrigueresco, el de la nau de l'Evangeli, romanista, i el situat a la capella dels Alvarado i Arredondo, de finals del segle XVIII, tots ells procedents d'altres esglésies . El claustre està adossat al mur sud de l'església, havent estat realitzat al segle XV, tot i que es troba alguna cosa reformat. En el mateix s'han col·locat algunes escultures entre les quals destaquen una Verge gòtica del segle XV i diversos sepulcres, també gòtics, dos d'ells amb representacions jacents.
La patrona
En 1605 uns nens pastors van trobar de manera prodigiosa, en una finestra de l'ermita de Sant Marc allí situada, una imatge molt petita de la Mare de Déu. El fet singular té gran repercussió en tota la regió i aviat es va iniciar una afluència de romers a la muntanya de Somahoz, naixent així aquest important Santuari Marià.
La Imatge, de 21 centímetres d'alçada, és de fusta policromada i el seu origen pot datar del segle XV, sent enquadrada pels especialistes en l'estil hispà-flamenc.
A principis del segle XVIII es construeix l'actual temple, en el qual cal destacar els seus cinc retaules de l'estil barroc-churrigueresco, veritable filigrana de llaurat, amb les seves talles policromades de mida natural, plenes d'expressió i bellesa. Són obra de l'escola d'artistes trasmeranos, famosa al s. XVIII. D'ells es conserven en l'actualitat tres, havent estat traslladat un dels restants a la catedral de Santander a 1955; l'altre va desaparèixer a primers de segle, a conseqüència dels tèrmits.
L'advocació de la Ben Apareguda es desenvolupa per aquells anys íntimament lligada als muntanyencs nadius i d'una manera especial a tots aquells que emigren cap a altres terres. Entre aquests sobresurten els emigrants a Amèrica i els residents a Madrid. Aquests últims determinen en 1752 fundar a Madrid la Congregació de Nacionals de la Muntanya, sota el patronatge de la Ben Apareguda, imatge que veneraven a l'església de Sant Felip el Real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada