Catedral de Burgos

Catedral de Burgos

Capella de la Presentació

Verge amb nen segle XIV

Capella de l'anunciació

Capella dels Conestables

La Catedral de Santa Maria de Burgos, tercera catedral d'Espanya per les seves dimensions, després de Sevilla i Toledo, és un destacable edifici gòtic que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de França i d'Alemanya a l'exuberància pròpia de l'estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d'art que es troben a l'interior en fan un grandiós museu de l'escultura gòtica europea.

Després de la col·locació de la primera pedra per Ferran III de Castella el 1221, la construcció de la catedral s'efectua en dues grans etapes corresponents a dos estils del gòtic: al segle XIII les naus i les portades són edificades per arquitectes locals segons els plànols que feu el bisbe Don Mauricio en un viatge a través de França, llavors en plena febre gòtica; al segle XV una nova tallada de treballs eleva les fletxes de la façana, la capella del Condestable i la decoració de les capelles dels laterals. És llavors l'estil nòrdic que s'implanta ja que Alonso de Cartagena, un altre gran prelat de Burgos, ha portat amb ell a la seva tornada del Concili de Bâle diversos arquitectes i escultors vinguts de Flandes, de Renània i de Borgonya.

Aquests artistes van trobar en l'art local, impregnat d'arabescs mudèjars, una font de renovació del gòtic flamejant que es dessaboria llavors en la resta d'Europa. Felipe Bigarny, el flamenc Gil de Siloé i el renà Jean de Cologne en són distingits molt particularment. Assimilant ràpidament, crearan verdaderes descendències d'escultors burgalesos : Gil amb el seu fill Diego i Jean amb el seu fill Simon i el seu nét François. El claustre havia estat construït entretant al segle XIV. La magnífica torre llanterna de la cruïlla s'esfondrà després dels treballs audaços de Simon de Cologne, va haver de ser reedificada per Juan de Vallejo a mitjans del segle XVI.

Entre les diferents capelles que conté, destacar La Capella de la Presentació, l'advocació completa és de la Presentació i la Consolació, també coneguda com Capella de Sant Josep, és un espai no de culte integrat a la Catedral. Va ser construïda a principis del segle XVI en estil gòtic tardà. Amb la seva planta centralitzada, la seva disposició de sepulcres renaixentistes i la seva volta estrellada, evoca la Capella del Condestable, en la mateixa Catedral. La capella va ser manada construir pel canonge Gonzalo Díaz de Lerma com una ampliació dels trams tercer i quart de la nau meridional o de l'Epístola, ocupant l'espai del primitiu claustre catedralici. L'arquitecte Juan de Matienzo va dibuixar els plànols i en 1519 va iniciar els treballs, que van quedar completats en 1524. Matienzo es va inspirar en l'obra de Simón de Colònia a la Capella del Condestable per dissenyar la planta i la coberta d'aquesta Capella de la Presentació. És en aquesta capella on trobem la segona mare de Déu que la veiem donant el pit a Jesús.

Per informació de la catedral de Burgos, clica'm