diumenge, 9 de març del 2025
Basilica di Santa Maria Sopra Minerva (Roma)
La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma. L'església, situada a la zona del Camp de Mart, és considerada l'única església gòtica de Roma, i és la principal església a la ciutat dels dominics.
La basílica rep el seu nom de la tradició segons la qual, com moltes altres basíliques dels primers temps del cristianisme, està construïda sobre (sopra) un temple pagà dedicat a la deessa Minerva. Darrere la seva modesta façana, la seva volta està pintada de brillants nervis vermells, i blava amb estrelles daurades, una restauració del segle xix en gust gòtic.
Basilica di Sant'Eustachio (Roma)
Sant Eustaqui és una església titular i basílica menor catòlica del barri de Sant'Eustachio de Roma que rep el nom del màrtir Eustaqui de Roma.
Se sap que al segle VIII es va fundar una església al mateix lloc, que es va registrar com una diaconia (un centre per ajudar els pobres i els malalts) al final del pontificat del papa Gregori II (715-731). S'esmenta en alguns documents que daten dels segles X i XI, on aquesta església s'anomena in platana (entre els plàtans) que fa referència a l'arbre plantat al jardí del màrtir Eustaqui. No obstant això, la tradició sosté que l'emperador Constantí I havia construït anteriorment un oratori al mateix lloc. Aquesta església va ser anomenada «ad Pantheon in regione nona e iuxta templum Agrippae» (al Panteó de la novena regió i al costat del temple d'Agripa).
L'església va ser restaurada i s'hi va afegir un nou campanil a la fi del segle xii durant el pontificat de Celestí III (1191–1198), que també va dipositar les suposades relíquies d'Eustaqui i la seva família a l'església. Al segle xvi, va ser un lloc de pregària fomentat per sant Felip Neri. Als segles xvii i xviii es va reconstruir gairebé completament, de manera que només va quedar l'antic campanar. El nou disseny, d'estil barroc romà, el van fer els arquitectes Cesare Corvara i Giovanni Battista Contini (1641-1723), que hi van afegir capelles i el pòrtic, Antonio Canevari (1681-1750), Nicola Salvi (1697-1751) i finalment, a partir de 1728, Giovanni Domenico Navone. El nou altar major, de bronze i marbre policromat, fou afegit per Nicola Salvi el 1739 i el 1749 Ferdinando Fuga hi posà un baldaquí. El cor i la sagristia van ser dissenyats per Canevari i construïts per Giovanni Moscati.
L'església va ser elevada a l'estatus de basílica menor el 1918.
Basilica di Sant'Andrea della Valle (Roma)
La basílica de Sant Andreu de la Vall (en italià: Basilica di Sant'Andrea della Valle) és una església de Roma que s'ubica al rione Sant'Eustachio, a la intersecció de Corso Vittorio Emanuele i del Corso Rinascimento. Actualment és la seu de la cúria general de l'Ordre dels teatins.
El lloc on ara es troba l'església de Sant'Andrea della Valle estava ocupat pel palau Piccolomini, que va ser deixat en herència per Constància Piccolomini d'Aragó, duquessa d'Amalfi i comtessa de Celano, el 20 de juny de 1582, a la nova ordre dels Clergues Regulars Teatins, després fundada per Cayes Paulo IV. Els Teatins van acollir la sol·licitud de la duquessa d'erigir una església dedicada a Sant Andreu, protector d'Amalfi. Des de primer moment, la plaça i l'església van agafar el nom de la propera residència del cardenal Della Valle. Els treballs inicials van començar el 1590, sota els plans de Giacomo della Porta i Pier Paolo Olivieri, amb el patronatge del Cardenal Gesualdo.
A la mort del patró i protector, la direcció de la construcció va passar al Cardenal Alessandro Peretti di Montalto, nebot de Sixt V.
Entre el 1591 i el 1594 van començar els treballs de la construcció dels fonaments, mentre que l'estructura dels murs va ser construïda en el període 1595-1596.
Entre 1596 i 1599 van ser completades les capelles i la cobertura de la volta de la nau.
El 1599-1600 va ser encarregada la façana de l'església, però després la construcció va ser suspesa temporalment a causa de la manca de fons financers.
No després del 1608, gràcies a un generós donatiu de més de 150 mil escuts d'or, els treballs es van reiniciar amb un pla més ambiciós, ara sota la direcció de Carlo Maderno.
El 1620 fou aixecat el tambor de la cúpula, sent aquesta inaugurada el 1622. La coberta de l'església es va acabar el 1625.
L'estructura interior de l'església va ser finalitzada cap al 1650, amb els retocs de Francesco Grimaldi.
La façana fou acabada finalment entre el 1655 i el 1665.
dissabte, 8 de març del 2025
Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli
De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma. Va ser construïda (al avui dia Viale Monserrato) en honor de la Verge que es venera al Monestir de Montserrat, a Catalunya.
Des de 2003 disposa de títol cardenalici, atorgat a instàncies de la Conferencia Episcopal Española a Carlos Amigo Vallejo, arquebisbe de Sevilla pel Papa Joan Pau II.
Es va crear el s.XVI amb el nom d'Església de Santa Maria de Montserrat al carrer de l'Ospedale que va acabar agafant el seu nom (el que té avui dia, Viale Monserrato). Era una institució centre d'acollida per als pelegrins de la Corona d'Aragó, especialment els pobres o malalts, i per representants de diversa procedència i rang social que provenien de Catalunya, València, Balears i Aragó.
dijous, 6 de març del 2025
Basílica de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món,[a] presenta 193 m de longitud, 44,5 m d'alçada, i abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'altura de la cúpula fa fa que la figura domini el horitzó de la ciutat de Roma. És considerada com un dels llocs més sagrats del catolicisme. S'ha descrit com «ocupant d'una posició única al món cristià» i com «la més gran de totes les esglésies de la cristiandat». És una de les quatre basíliques majors i una de les esglésies que s'han visitar al pelegrinatge de les set esglésies de Roma per a obtenir la indulgència plenària.
En la tradició catòlica, la basílica està situada sobre el lloc d'enterrament de sant Pere, que va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, el primer bisbe d'Antioquia, el primer bisbe de Roma i, per tant, el primer dels pontífexs. La tradició i les proves històriques i científiques sostenen que la sepultura de el Sant està directament sota l'altar major de la basílica.[b] També la majoria dels papes han estat enterrats a Sant Pere des de l'època paleocristiana.[6] Al lloc de la basílica han existit esglésies des del segle iv. La construcció de l'actual edifici, sobre l'antiga basílica constantiniana, va començar el 18 d'abril de 1506, per ordre del papa Juli II, i es va acabar el 18 de novembre de 1626.[Hi van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini.
Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà és la catedral de Roma.
Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)
Un dels elements arquitectònics més recents a la Plaça de Sant Pere és el mosaic dedicat a Maria Mater Ecclesiae juntament amb el text Totus Tuus, una mostra més de l'afecte a la Verge de Joan Pau II.
Sembla ser que al final duna audiència del 1980, un jove, anomenat Julio Nieto, va comentar al Sant Pare (Joan Pau II) que, després d'observar les imatges de la Plaça de Sant Pere, havia trobat a faltar una de la Mare de Déu i que, per tant, la plaça estava incompleta. "Bé, molt bé! Caldrà completar la plaça", va ser la resposta de Joan Pau II.
El mosaic (inspirat a la Madonna della colonna que procedia de la basílica constantiniana) va ser col·locat el 7 de desembre de 1981 i, l'endemà, després del prec de l'Àngelus, Joan Pau II el va beneir, no sense abans manifestar un desig: "Que tots els que vinguin a aquesta Plaça de Sant Pere elevin amb Ella la salutació i la pròpia oració".
Parrocchia Santuario di Santa Maria in Traspontina del Vaticà
Església de Sant'Anna dei Palafrenieri del Vaticà
L'Església de Sant'Anna dei Palafrenieri (en italià: Chiesa di Sant'Anna dei Palafrenieri) és una església parroquial catòlica a la Ciutat del Vaticà, dedicada a Santa Anna. L'església és la seu parroquial del Vicariat de la Ciutat del Vaticà.
Per encàrrec de la Venerabile Arciconfraternita de Sant'Anna de Parafrenieri, Giacomo Barozzi da Vignola va presentar el pla de disseny ovalat de l'església, per primera vegada a les esglésies de Sant Andreu a la Via Flaminia i Santa Anna al Vaticà, iniciant un pla que consistia a convertir-les en icones .
Passejant per Roma 4
Caminant per Via di Porta Angelica cap a la Piazza del Risorgimento, a la cantonada d'un dels últims edificis, apareix l'edícula que alberga la còpia en mosaic de la icona de la Madonna delle Grazie, una vegada venerada a l'església de l'Ascensió de Nostre Senyor que es trobava just en aquell lloc i després el 1941 exposada al nou santuari parroquial que porta el seu nom al Trionfale.
Sota el mosaic hi ha una inscripció que crida l'atenció dels transeünts: "Saludeu en aquesta imatge la Santíssima Verge Maria de les Gràcies portada l'any 1587 de Jerusalem a Roma per l'ermità f. Albenzio De Rossi. L'original, ja exposat aquí al santuari enderrocat per raons d'utilitat pública, es venera ara a la nova església de Piazzale Francesco Morosini (avui de S. Maria delle Grazie) que la generosa pietat dels papes Pius XI i Pius XII va reconstruir i dedicar A. D. MCMXLI".
La imatge de la Mare de Déu de Gràcia, datable entre els segles XI i XII, va ser de fet molt estimada pels devots romans al llarg dels segles, com ho demostren els ritus de les seves tres coronacions, les dues primeres per iniciativa del Capítol Vaticà el 9 de juny de 1644 a l'església i el 22 de juny de 1924 a la plaça de Sant Pere en presència de tres-centes mil persones i la tercera de la mà de Sant Joan Pau II el 16 de desembre de 1984 durant la seva visita pastoral.
El mèrit d'aquesta notorietat, però, s'ha d'atribuir al papa Sixt V, que el 3 de juny de 1587 va concedir a Fra Albenzio De Rossi el dret de construir no només l'església de l'Ascensió, sinó un monestir per a ermitans i un hospici per als pobres. L'ermità calabre va vincular les seves obres a una exhortació evocadora: "anem bé ara que tenim temps" i quan va morir el 19 d'abril de 1606, l'església, el monestir i l'hospici van quedar aclaparats per la pietat dels fidels, que van començar incansablement a invocar la Madonna delle Grazie. Cada dia captaires, malalts i pelegrins anaven a venerar la sagrada icona elevando les seves oracions. El mateix va passar el 1806, quan l'església va passar als Pares de l'Orde de la Penitència. Després de la destrucció del santuari entre 1936 i 1939, l'efígie sagrada, que s'havia conservat al Vaticà, finalment va tornar a l'afecte dels romans en la seva nova ubicació.
dilluns, 3 de març del 2025
Basílica de Santa Maria in Trastevere (Roma)
Va ser fundada el segle III pel papa Calixte I i renovada posteriorment durant el papat d'Innocenci II (1130-1143).
Trobem una façana d'origen medieval on trobem la verge envoltada de deu verges que porten làmpades com a símbol de la seva virginitat. Fou remodelada l'any 1702 per Carlo Fontana amb l'annexió d'un pòrtic coronat per una balaustrada.
La basílica destaca pels mosaics que hi ha al seu absis daurat amb la coronació de Maria. Es tracta del primer exemple plàstic d'aquesta iconografia.
A la zona central de l'absis hi ha els mosaics realitzats per Pietro Cavallini a finals del segle XIII per encàrrec del cardenal Bertoldo Stefaneschi. Aquests mosaics representen escenes de la vida de la Verge: comencen amb el naixement de Maria, seguint per l'Anunciació, el naixement de Jesús, l'epifania, la presentació de Jesús al Temple i finalment la mort de Maria.
Al centre apareix Maria amb Sant Pere i Sant Pau i als seus peus el donant Bertoldo Stefaneschi.
El títol de Santa Maria in Trastevere, un dels més antics i prestigiosos títols cardenalicis, va ser instituït pel Papa Alexandre I vers el 112 i va ser conformat pel Papa Calixt I. El Papa Juli I li canvià el nom pel de Iulii. Més tard, al 595, es va convertir en el títol de Juli i Calixt. A la primera meitat del segle VIII, el títol era conegut pel nom de la Santíssima Mare de Déu, i, finalment, durant el regnat del Papa Lleó III, va assumir el nom de Santa Maria a Trastevere. D'acord amb el catàleg de Pere Mallio, compilat durant el regnat d'Alexandre III, el títol es va adjuntar a la basílica de Sant Pere i els seus sacerdots celebraven missa a torn.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)