La basílica de Sant Andreu de la Vall (en italià: Basilica di Sant'Andrea della Valle) és una església de Roma que s'ubica al rione Sant'Eustachio, a la intersecció de Corso Vittorio Emanuele i del Corso Rinascimento. Actualment és la seu de la cúria general de l'Ordre dels teatins.
El lloc on ara es troba l'església de Sant'Andrea della Valle estava ocupat pel palau Piccolomini, que va ser deixat en herència per Constància Piccolomini d'Aragó, duquessa d'Amalfi i comtessa de Celano, el 20 de juny de 1582, a la nova ordre dels Clergues Regulars Teatins, després fundada per Cayes Paulo IV. Els Teatins van acollir la sol·licitud de la duquessa d'erigir una església dedicada a Sant Andreu, protector d'Amalfi. Des de primer moment, la plaça i l'església van agafar el nom de la propera residència del cardenal Della Valle. Els treballs inicials van començar el 1590, sota els plans de Giacomo della Porta i Pier Paolo Olivieri, amb el patronatge del Cardenal Gesualdo.
A la mort del patró i protector, la direcció de la construcció va passar al Cardenal Alessandro Peretti di Montalto, nebot de Sixt V.
Entre el 1591 i el 1594 van començar els treballs de la construcció dels fonaments, mentre que l'estructura dels murs va ser construïda en el període 1595-1596.
Entre 1596 i 1599 van ser completades les capelles i la cobertura de la volta de la nau.
El 1599-1600 va ser encarregada la façana de l'església, però després la construcció va ser suspesa temporalment a causa de la manca de fons financers.
No després del 1608, gràcies a un generós donatiu de més de 150 mil escuts d'or, els treballs es van reiniciar amb un pla més ambiciós, ara sota la direcció de Carlo Maderno.
El 1620 fou aixecat el tambor de la cúpula, sent aquesta inaugurada el 1622. La coberta de l'església es va acabar el 1625.
L'estructura interior de l'església va ser finalitzada cap al 1650, amb els retocs de Francesco Grimaldi.
La façana fou acabada finalment entre el 1655 i el 1665.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada