Passejant per Roma 4

Caminant per Via di Porta Angelica cap a la Piazza del Risorgimento, a la cantonada d'un dels últims edificis, apareix l'edícula que alberga la còpia en mosaic de la icona de la Madonna delle Grazie, una vegada venerada a l'església de l'Ascensió de Nostre Senyor que es trobava just en aquell lloc i després el 1941 exposada al nou santuari parroquial que porta el seu nom al Trionfale.

Sota el mosaic hi ha una inscripció que crida l'atenció dels transeünts: "Saludeu en aquesta imatge la Santíssima Verge Maria de les Gràcies portada l'any 1587 de Jerusalem a Roma per l'ermità f. Albenzio De Rossi. L'original, ja exposat aquí al santuari enderrocat per raons d'utilitat pública, es venera ara a la nova església de Piazzale Francesco Morosini (avui de S. Maria delle Grazie) que la generosa pietat dels papes Pius XI i Pius XII va reconstruir i dedicar A. D. MCMXLI".

La imatge de la Mare de Déu de Gràcia, datable entre els segles XI i XII, va ser de fet molt estimada pels devots romans al llarg dels segles, com ho demostren els ritus de les seves tres coronacions, les dues primeres per iniciativa del Capítol Vaticà el 9 de juny de 1644 a l'església i el 22 de juny de 1924 a la plaça de Sant Pere en presència de tres-centes mil persones i la tercera de la mà de Sant Joan Pau II el 16 de desembre de 1984 durant la seva visita pastoral.

El mèrit d'aquesta notorietat, però, s'ha d'atribuir al papa Sixt V, que el 3 de juny de 1587 va concedir a Fra Albenzio De Rossi el dret de construir no només l'església de l'Ascensió, sinó un monestir per a ermitans i un hospici per als pobres. L'ermità calabre va vincular les seves obres a una exhortació evocadora: "anem bé ara que tenim temps" i quan va morir el 19 d'abril de 1606, l'església, el monestir i l'hospici van quedar aclaparats per la pietat dels fidels, que van començar incansablement a invocar la Madonna delle Grazie. Cada dia captaires, malalts i pelegrins anaven a venerar la sagrada icona elevando les seves oracions. El mateix va passar el 1806, quan l'església va passar als Pares de l'Orde de la Penitència. Després de la destrucció del santuari entre 1936 i 1939, l'efígie sagrada, que s'havia conservat al Vaticà, finalment va tornar a l'afecte dels romans en la seva nova ubicació.