Monasterio Rupestre de San Miguel (Arnedo)

Les Coves dels Cent Pilars comprenen un complex de cavitats excavats sota la roca i localitzades a la ciutat d' Arnedo ,( La Rioja ) del que presumiblement va poder ser el Monestir Rupestre de San Miguel, a Arnedo.
Sota el Turó de Sant Miquel es troba el que sens dubte és el complex més intricat i sorprenent de tota la Vall del Cidacos: la Cova dels Cent Pilars. El seu origen es remunta a l'Edat Mitjana quan la inseguretat a les valls va obligar els seus habitants a buscar refugi a llocs més segurs, a la muntanya o literalment “sota ella”. Es tracta d'un conjunt de galeries i estades comunicades entre si, amb sostres sostinguts per pilars i les buidatges, portes i finestres obertes a la façana constitueixen una impressionant i reconeixible estampa.

En època altmedieval van albergar, molt probablement, a les seves estades el Monestir de Sant Miquel. Sabem que al S. XI existia un monestir a Arnedo, ja que el 1063 el llavors Senyor d'Arnedo, Sancho Fortunionis, el llega al seu testament al Monestir de Sant Prudenci a Monte Laturce. En no existir restes d'arquitectura medieval al Turó de Sant Miquel (llevat de les de l'ermita del mateix nom al cim) és factible pensar que les estades i galeries d'aquest impressionant complex rupestre van poder albergar aquest monestir de què ens parla el Senyor d'Arnedo.

Per visites clica aquí.

Iglesia de Santo Tomás Apóstol (Arnedo)

 

L'església es construeix aprofitant el solar d'un temple que existia anteriorment des de finals del segle  XVII. L'aforament permès per aquest antic temple no era suficient per admetre tots els feligresos en un dia de festa. És per això que el Cabildo va sol·licitar l'ampliació. L'aparellador major Fabian Cabezas, després d'examinar l'obra decideix demolir la torre de l'antiga construcció, que comença el 1738. L'octubre de 1738 Alberto de Churriguera abandona Salamanca i deixa a càrrec de les obres de la Catedral Nova i dels dos llenços restants de la plaça Major de Salamanca. Alberto decideix, atès l'estat ruïnós reconstruir per complet l'església. Es desconeixen actualment els plans de Churriguera. La convocatòria de la seva construcció es va realitzar per l'infant Luis i mitjançant aprovació del Consell de Castella .

Aquest enderroc complet del vell temple no va arribar a realitzar-se completament, de fet la capella major correspon a l'antiga església es manté a l'actual. La construcció del nou temple es va veure interrompuda a causa de problemes econòmics del Cabildo i de les irregulars aportacions de la ciutat. L'església s'inaugura finalment al culte religiós el 23 de gener del 1763.

Església de Nuestra Señora de Santa María de la Mesa (Zahara de la Sierra)

 

Calle de la virgen de los buenos libros (Sevilla)

 

Passejant per Calahorra

 

En una de les portes de sortida de la ciutat.

Parroquia rumana greco-católica de Calahorra

L'Església Catòlica de Ritu Bizantí present a Calahorra

es troba localitzada a la capella de l'antic seminari.

Catedral de Santa María de Calahorra

 

Sagristia

La catedral és dedicada a Santa Maria, però els autèntics protagonistes són els sants màrtirs Celdoni i Ermenter. De fet, l'edifici s'alça al lloc on segons la tradicio es va produir el seu martiri, a la vora del riu Cidacos. Això determina la inusual ubicació de la catedral a l'exterior del nucli urbà.

Abans de l'actual van existir un edifici del s. IV i un altre del s. XI dels quals no se'n conserven vestigis significatius. Les obres de l'edifici actual van començar a la fi del s. XV (1484) i es van anar desenvolupant en successives etapes fins a començaments del segle xviii.

L'any 1900 va resultar afectada per un incendi

L'any 1931 va ser declarada monument nacional

Es tracta d'un edifici de tres naus dotat de capelles laterals i d'un deambulatori al voltant de l'altar major. Té també un claustre adossat al flanc sud, incomplet. La construcció es va iniciar al segle XV i l'obra de les naus, cobertes amb voltes estrellades, es majoritàriament del segle xvi, com també el claustre, inacabat. Les capelles del deambulatori i la façana principal daten del s. XVII mentre que del s. XVIII son alguns additaments com la sagristia i bona part de la decoració interior.

Iglesia de San Francisco (Exposición Permanente de Pasos de Semana Santa) de Calahorra

 

L'exposició està ubicada a l'església de Sant Francesc i és gestionada per la Confraria de la Vera Cruz. Recull 14 de les 19 imatges que es processionen a la Setmana Santa de Calahorra, Festa d'Interès Turístic Nacional. Talles de gran qualitat i antiguitat, moltes realitzades al taller d'Olot (Girona).

Al temple de Sant Francesc també hi ha una representació anomenada “El Monte Sacro”, una singular escenificació en miniatura de la Vida de Crist, única al nord d'Espanya . Amb 70 figures distribuïdes en 12 escenes narren diferents capítols de la vida pública de Jesús de Natzaret, de la seva mort i resurrecció, dins un muntatge detallista i carregat de qualitat artística. L'obra és un encàrrec al prestigiós artista de Jerez José Joaquín Pérez. Aquesta escenificació és única a 400 Km a la rodona.

La recuperació arquitectònica d'aquest edifici ha estat un focus d'atracció turística important dins del nucli històric, en estar ubicat en plena jueria. Calahorra és l'única ciutat de La Rioja pertanyent a la Xarxa Nacional de Juderies d'Espanya “Caminos de Sefarad”.

Església de Santiago de Calahorra

 

La Plaça del Raso va ser un important element en la urbanització de nous espais per a la ciutat a partir del segle XVI, època en què es decideix traslladar l'Església de Santiago ubicada al costat de la muralla, coneguda com a Santiago El Vell, al recinte intramurs.

L'edifici actual es va construir entre 1626 i 1730, amb traces de Fra Ginés de la Mare de Déu. Hi van treballar Juan d'Urruela i els germans Juan i Santiago Raón, aquest darrer autor de la façana de la Catedral. Va acabar l'obra José Raón, fill de Santiago.

Entre 1739 i 1757 es van construir les capelles del creuer i entre 1778 i 1782 Santos Ochandátegui va construir la façana i la torre.

Pedró de la mare de Déu del bon camí

A l'accés a peu a la Parròquia Sant Esteve de Granollers 

de la Plana veiem aquesta imatge. (Des de la carretera es veu) 

(Imatge Quim SR)

 

Església de Santa María de la Asunción de Navarrete

 

Església d'estilestil renaixentista , es troba ubicada a la zona més elevada de la població. Un dels elements notables de l'església és l'altar major , d' estil barroc.  L'església posseeix tres naus en la configuració de la seva planta.

El bisbe el senyor Alonso de Castella proporciona el 1523 llicència per iniciar la construcció de l'església. Es produeix l'enderrocament de la vella església (Església Parroquial de Santa Maria) que s'ubicava a les rodalies del castell, i es traslladen les seves restes a la localització de la nova. Es contracta als picapedrers de Burgos Juan Vallejo i Hernando de Minenza perquè realitzin treballs a la capçalera. En 1576 se sol·licita ajuda econòmica a l' església de Calahorra perquè les obres puguin portar el seu curs. A l'interior destaca un imponent retaule , catalogat dins dels més grans del món, aquest ocupa tota la capçalera del temple, va ser executat per Fernando de la Peña al llarg de quatre anys (1694-1698), i reformat posteriorment per José de San Juan i Martín l'any 1713. [ 1 ] Ja al  segle XVIII Rioja descriu aquest altar als seus Diaris.