Sagrat Cor del Tibidabo, Catalunya

Porta de la Cripta

Mare de Déu de Montserrat (Cripta)

Mare de Déu del Carme (Cripta)

Mare de Déu del Rosari (Cripta)

Vitrallls de Verges americanes (Església)

Vitrallls de Verges americanes (Església)

Vitrallls de Verges americanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

Vitrallls de Verges hispanes (Església)

El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal. La seva construcció es perllongà de 1902 a 1961. Té el títol de basílica des del 1961.

La idea de construir un temple al cim de la muntanya del Tibidabo sorgeix a finals del segle XIX davant dels rumors sobre la construcció d'un temple protestant i un hotel-casino, motiu pel qual una "Junta de Cavallers Catòlics" adquireix la propietat del terreny i el cedeix el 1886 a Sant Joan Bosco, de visita llavors a Barcelona invitat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Sorgeix llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, advocació de moda en aquell temps gràcies a l'impuls del papa beat Pius IX, i seguint la línia del temple construït a Roma pel mateix Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París.

El 1886 es construeix una ermita neogòtica, i dos anys més tard, amb motiu de l’Exposició Universal, s'urbanitza la carretera de Vallvidrera i es construeix al costat de l'ermita un pavelló d'inspiració mudèjar, que servia de mirador. Tanmateix, el projecte patirà un important retard a causa sobretot de l'aparició d'un nou projecte per a construir un observatori astronòmic al cim del Tibidabo, que finalment es farà a un turó proper (Observatori Fabra). Finalment, el 28 de desembre de 1902 es col·loca la primera pedra en un acte presidit pel bisbe de Barcelona Salvador Casañas i Pagès.

L'aspecte exterior del temple és el d'un recinte emmurallat fortificat de pedra de Montjuïc, presidit per un monumental temple neogòtic amb una doble escalinata d'aire monumental. El conjunt està format per una cripta interior i l'església superior, amb planta central amb cúpula sobre vuit columnes. L'estil del conjunt es basa en una línia romànica combinada amb el temple de verticalitat gòtica, cobert amb una cúpula vuitavada coronada amb la imatge del Sagrat Cor, obra inicial de Frederic Marès (destruïda el 1936) i substituïda per una altra de Josep Miret, de 1950.

A l'interior del temple, a l'altar esquerre hi ha cinc vitralls dedicats a distintes advocacions marianes: la Mare de Déu d'Antipolo (Filipines), la de Luján (Argentina), l'Assumpció, la de Guadalupe (Mèxic) i la de la Caridad del Cobre (Cuba). L'altar dret que està presidit pel Jesús ressuscitat, obra de Joan de Puigdollers, i veiem els seus vitralls a advocacions marianes espanyoles: la Mare de Déu de l'Almudena (Madrid), la de Núria (Catalunya), la de l'Esperança, la dels Desemparats (València) i la de Begonya (País Basc). En el temple no trobem cap imatge de Maria si no és en vitrall.

Per veure més imatges que es poden veure des del temple, clica'm

Vista de la ciutat des del temple

Sant Llorenç Savall, Catalunya

Mare de Déu de Montserrat

Immaculada

Icona de l'Ascenció

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental en la part septentrional d'aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental. Entre el seu patrimoni historicoartístic destaquen les ruïnes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca, així com les restes del dolmen de Roca Sereny descobert recentment.

El municipi té una reculada presència humana. S’han trobat fragments ceràmics i eines de sílex del període neolític (5.000 a 2.000 aC) a les coves Simanya i de la Canal, i restes aterrades d’un possible dolmen megalític a la carena de la Creu Vermella. Altres testimonis de la seva llarga història són les diverses eines agrícoles pètries trobades en camps de conreu del Burc i el Dalmau.

Es conserven vestigis de la civilització ibera (700 a 50 aC) en el possible poblat de Coll d’Eres i també una guaita situada dalt el turó del Montcau (1056 m.).

 La romanització portà el conreu de la vinya, l’olivera i els cereals, que juntament amb la carn d’animals d’estable i pastura constituïren la dieta bàsica de la població.

D’aquesta presència romana al terme se n’han trobat poques mostres: peces de ceràmica a la Cova Simanya i uns denaris (monedes) entorn la Creu de Ricó.

D’ençà del l’assentament dels visigots, al segle V, el nom de Lacera va començar a denominar el territori al qual pertany l’actual Sant Llorenç, que pertanyia al bisbat d’Ègara. D’aquesta presència visigoda es conserven les necròpolis del Cingle del Marquet i del Coll de la Descàrrega, on s’exhumaren sengles sivelles o fermalls de bronze. Una tercera necròpolis, situada en un promontori de Vallcàrcara, i que data probablement de la mateixa època, no ha estat encara estudiada.

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en la que fou martiritzat en una graella l'any 258. Venerat com a sant per totes les confessions cristianes, la seva festivitat se celebra el 10 d'agost dia que segons la tradició fou martiritzat.

La tradició situa el seu naixement a Osca, a la Tarraconensis. Quan Sixt II fou nomenat Papa el 257, Llorenç fou ordenat diaca i encarregat d'administrar els béns de l'Església i tenir cura dels pobres. Per aquesta tasca és considerat un dels primers arxivers i tresorers de l'Església i és el patró dels bibliotecaris.

Durant la persecució dels cristians sota l'administració de l'emperador Valerià I al 258 molts sacerdots i bisbes foren condemants a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l'exili. El Papa Sixt II fou una de les primeres víctimes d'aquesta persecució i fou crucificat el 6 d'agost. Una llegenda citada per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: "On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l'altar de sacrificis sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?" i Sixt respongué: "D'aquí a tres dies em seguiràs". I segons la tradició, així fou, ja que el dia 10 d'agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.

Sant Llorenç és un dels sants més àmpliament venerats per l'Església Catòlica Romana. El seu martiri succeí al principi de la història de l'Església i per això moltes altres tradicions cristianes també el veneren.

És patró de la ciutat d'Osca, on es creu que van néixer i a Roma on va morir. És també el patró dels bibliotecaris, cuiners i miners. El dia 10 d'agost el reliquiari que conté el seu cap cremat és exposat al Vaticà per ser venerat.

La seva festa s'escau quan hi ha la pluja d'estels de les Perseides, coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç.

Per saber més de Sant Llorenç Savall, clica'm

Antic Hospital de la Santa Creu, Barcelona

Coronant l'edifici de l'antiga casa de la Convalescència

Entrada a l'escola Massana als Jardins de Rubió i Lluc

Pas de la Passió al final del carrer del damunt de la font

Entrada antiga Capella

L'Hospital de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l'hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

La primera pedra es va posar el 1401 en presència del rei Martí l'Humà. El claustre, obra parcial de Guillem Abiell, va ser planificat al voltant d'un edifici grandiós, amb naus de dues plantes, segons un conegut model oriental. En una primera fase es van construir les tres naus baixes de llevant, de tramuntana i de ponent, la nau superior de la de llevant i un tram de la transversal de tramuntana. Potser inicialment l'Hospital es va dissenyar amb quatre naus tancades, però les diverses modificacions van acabar plasmant una construcció en forma d'U, ampliant substancialment els espais fins arribar al carrer de l'Hospital.

El 1414 va acabar una primera fase d'obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d'una tècnica constructiva més depurada. Durant el segle XVI, es van realitzar importants modificacions a l'edifici: es van construir les dues escales monumentals, es va portar aigua canalitzada al recinte, i el 1518 es va fer la gran porta plateresca del carrer de l’Hospital que substituiria l’entrada pel carrer del Carme i que tancaria el recinte hospitalari entre els dos carrers.

La capella gòtica del carrer Hospital, obra del segle XV, va aprofitar les edificacions de l'antic hospital d'en Colom. Una casa del segle XV adosada a l'edifici per la part de llevant amb pòrtic flamíger, hostatjava l'antic arxiu de l'Hospital. El 25 de març de 1629 es va començar a construir, adossada a la paret nord de l'hospital, la Casa de convalescència (actual Institut d'Estudis Catalans), les obres de la qual finalitzaren el 1680, en el mateix moment en què es posà sota l'advocació de Sant Pau. El 1703, Antoni Viladomat i Manalt, un dels pintors barrocs catalans més preeminents, pinta la capella de Sant Pau, en aquest edifici. El 1764, davant de la Casa de convalescència, s'aixecà el Col·legi de Cirurgia (actual Acadèmia de Medicina), obra de Ventura Rodríguez.

El 1926 l'edifici vell va ser comprat per l'Ajuntament, que en va començar la reconstrucció. El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional.

Actualment el conjunt inclou la seu de: l'Institut d'Estudis Catalans (a la Casa de Convalescència, des de 1931), la Biblioteca de Catalunya (oberta des de 1939, tot i que el condicionament de l'edifici i trasllat havia començat en 1931), l'Escola Massana (des de 1935, a l'espera de trasllat al proper edifici nou de la Plaça de la Gardunya) i dues biblioteques públiques del Consorci de Biblioteques de Barcelona (les de Sant Pau i la infantil de la Santa Creu, que també han de traslladar-se properament).
També hi tenen seu la Reial Acadèmia de Farmàcia i la va tenir l'Escola d'Arts i Oficis del Llibre. A l'espai que ocupava aquest, a la planta baixa de l'ala de Llevant del claustre, s'ha habilitat una sala on s'ofereixen espectacles teatrals. Actualment, n'és companyia resident La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi.
El 1968 es va inaugurar al seu interior el Museu Tèxtil de Barcelona, que anys més tard passaria al Palau del Marquès de Lió i actualment s'exhibeix al Palau de Pedralbes

Santa Anna triplex, Tudela

Triplex

La Ciutat de Tudela es molt devota de Santa Anna (és la seva patrona). I tot passejant per la ciutat, prop de la Plaza de los Fueros, trobem aquesta bella imatge.

Nuestra Señora de Gracia, Tudela

Imatge de la Mare de Déu de la façana

L'església es va construir entre 1568 i 1572, ocupant els solars que amb anterioritat havia ocupat un vell convent franciscà situat a extramurs de la ciutat (avui l'actual Plaça Nova). El pòrtic d'entrada és de 1575, obra de Pere Vergé i Diego Romero, i està integrat dins el conjunt urbanístic de la Plaça Nova.

L'Hospital de Santa Maria de Gràcia es va fundar el 1549 per Fra Miquel d'Eza i Veraiz, i es va construir entre 1557 i 1558; aquest hospital encara roman, actualment reconvertit en residència de gent gran. El 1948 es va inaugurar la Clínica de la Miraculosa dins de l'edifici de l'Hospital. Des de 1986, l'edifici es va reconvertir en una residència. El 1995 es va començar amb la remodelació de l'edifici, i el 1998 es va inaugurar el nou edifici "Residència Mare de Déu de Gràcia".

Sant Eloi, Bordeaux (France)

Immaculada

En reconstrucció

L'església de Saint Éloi és una antiga església medieval del centre de Bordeaux. Està al carrer Saint James, un carrer que va ser renovat amb l'ajuda de la comunitat europea, i llueix preciós amb la seva façana nova. L'església va ser fundada al segle XII, però la forma actual que té es deu a una obra major del segle XV. Era abans una simple capella de la Jurade, fins 1790. És on els jurats havien de fer la seva cerimònia d'investitura. 

L'humanista Elie Vinet està enterrat en aquest lloc. Santa Joana de Lestonnac va contraure matrimoni el 1572 amb Gastó de Monferrant. 

Al costat de l'església, hi ha la Grosse Cloche, la campana gran de la ciutat, un impressionant campanar amb una porta que dóna cap al carrer Saint James. L'església forma part del camí francès a Santiago de Compostela, i per tant del patrimoni mundial de la UNESCO.

Convent del Dominicains, Bordeaux (France)

Sant Domènec resant a Maria

Mare de Déu de Lourdes

El convent de Bordeus és part de la Província de Tolosa Ordre Dominica de Predicadors, fundada per Sant Domènec el 1215. Són a Bordeus des del 1230, i des del 1992 regenten l'Església de St Paul, l'exesglésia de la Companyia de Jesús.

Pàgina web: clica'm