Parròquia de Sant Joan, Benissanet

Pas de la Mare de Déu dels Dolors

Mare de Déu del Rosari

Mare de Déu de Montserrat

 Immaculada president l'altar

Mare de Déu del Pilar

La vila de Benissanet (26 m d'altitud  dista uns 400 m de l’Ebre; és situada en la plana fluvial o cubeta de Móra, de terres molt fèrtils. A la plaça de l’Església, al centre de la vila, es dreça el temple parroquial de Sant Joan Baptista, edificat després de la guerra civil de 1936-39 al lloc que ocupava l’antiga església, destruïda durant el temps que la vila fou fortament castigada en la batalla de l’Ebre.

L’antiga església parroquial era un edifici del segle XVIII, amb campanar barroc de planta quadrada i portal de tipus classicitzant, de mig punt entre semi pilastres i un frontó triangular com a coronament. 

Tinguem present que a Benissanet hi podem trobar una de les nombroses construccions que es van fer en aquesta zona per a protegir la població dels atacs de l'aviació franquista. De fet el poble està situat en el que era la rere-guàrdia republicana, i molt proper a on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre. La construcció en concret va ser feta tant per soldats republicans, fent de paletes, com per un grup de noies de Benissanet que per torns de dia i nit extreien la terra.

Dins de l'actual parròquia hi trobem aquestes imatges, no ha de sorprendre que hi hagi una imatge de la Mare de Déu del Pilar, ja que en el mateix poble hi ha un santuari dedicat a  aquesta Mare de Déu (santuari que havia estat dedicat a Santa Bàrbara, imatge que també trobem a l'església parroquial)

Escola Arrels, Solsona (Catalunya)

Mare de Déu

Coronant l'altar de l'església de l'Escola Arres de Solsona veiem aquesta bonica mare de Déu.

Una mica d'història d'aquesta escola:

Fundació del Col·legi Lestonnac a Solsona

Els orígens de la Companyia de Maria, a Solsona, cal situar-los a l'any 1.758, sota el pontificat del bisbe Noriega. L'esmentada Institució, fundada a Bordeus (França), l'any 1.606, per Joana de Lestonnac, havia creat la primera Escola per a l'educació de les nenes a Barcelona, l'any 1.750. Aquest col·legi s'anomenà l'Ensenyança. 

El dia 22 de juny de 1.758 arribaren a Solsona , procedents de la casa de Barcelona, després de tres dies de viatge, les Mares Mariana Crusellas, Antònia Vallgornera, Mariana Brichfeus i la Gna. Rosa Gasch. La nova comunitat emprengué tot seguit la seva tasca docent de les nenes solsonines. Després de tres dies de festes, s'entregà l'hàbit a tres postulants, naturals també de Barcelona. Temps endavant la comunitat arribaria a tenir 40 membres, en l'etapa de major esplendor del convent-col·legi de l'Ensenyança.  

Ubicació de l'escola

L'emplaçament de l'Escola es feu en el mateix lloc on ara es troba encara. El Sr. Pau Alinyà, en el seu testament, llegava els seus béns per a la fundació d'una casa religiosa. Aquests béns eren suficients pers a una comunitat que tingués deu monges. Aquesta s'havia de comprometre a l'educació de les nenes a les aules, sense percebre'n cap emolument. El solar elegit fou un terreny de la Plaça de St. Isidre, a la part de ponent de la mateixa plaça i prop del castell de Sa Exca. A fi de donar-li més amplitud, la ciutat atorgà un solar contigu.  

Procés històric

La casa de Solsona, com la majoria de les comunitats religioses, ha suportat diverses vicissituds històriques. En la primera meitat del segle XIX, es veié involucrada de ple en les guerres carlines. En ocupar la ciutat la guarnició de Solsona, les famílies liberals de la ciutat es refugiaren precisament en el convent de l'Ensenyança. La nova desamortització de 1.885 deixà molt mal parada l'economia de la casa, atès que molts dels seus béns van haver d'ésser venuts. Durant la guerra civil del 36, les monges hagueren de deixar el convent i el Col·legi restà tancat fins a l'acabament de la mateixa, moment en què reiniciaren ràpidament les classes.  

Adaptacions als nous temps

En la segona meitat del segle XX, el Col·legi de l'Ensenyança, ha seguit tot un procés d'actualització. Des del curs 1.971-1.972 l'escola funciona en règim de coeducació. L'any 1.972 es crea l'Escola Llar, que atén  en règim d'internat, els nens i nenes de la comarca. Durant el curs 1.979-1.980, el Centre és autoritzat per oferir l'ensenyament en català a tots els nivells, formant part de la Xarxa d'Escola Catalana. El Curs 1.985-1.986, l'Escola signa un concert amb la Generalitat i s'adhereix al conjunt d'Escoles Privades Concertades.

En plantejar-se la Reforma Educativa -LOGSE- l'Escola Lestonnac s'uneix a l'Escola del Sagrat Cor i a l'Escola de F.P. Castellvell a fi de crear conjuntament una nova Escola: l'ESCOLA ARRELS. El Parvulari i la Primària s'instal·len a l'antiga Escola Lestonnac.  

El Parthenon Masriera de Barcelona, Catalunya

Una de les construccions més sorprenents que ens podem trobar avui en dia a Barcelona és un temple d’estil grec instal·lat al ben mig de l’Eixample, el denominat Parthenon Masriera i inaugurat el 1884.
El temple, que encara es pot veure, està situat al carrer Bailén, 72 i fou un encàrrec del reconeguts orfebres barcelonins Masriera a l’arquitecte Josep Vilaseca, conegut per ser el creador d’un altre edifici neoclàssic emblemàtic com és l’Arc de Triomf.
Just a la dreta del parthenon hi ha un edifici annexe on a l'entrada hi veiem aquesta imatge, on resalten els llavis pintats de vermell.

Parròquia del Crist Redemptor de Barcelona, Catalunya

Anunciació

Mare de Déu

  

Mare de Déu

Mare de Déu de Montserrat

Altar capella del Santíssim

La part nova de la parròquia del Crist redemptor és una gran nau on no hi ha cap imatge, tret d'una de Jesús damunt de l'altar, i en un raconet una mare de Déu de Montserrat.

Però si hom entra a la capella del Santíssim, es troba amb la part més antiga de la parròquia, una capella poc il·luminada, però amb dues belles imatges de Maria, i una no menys gens bonica anunciació, La capella està presidida per una altar on hi veiem el crucificat plorat per la seva mare.

Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Barcelona (Cataluya)

Mare de Déu de la Salut

(de l'antiga capella) (aquesta

imatge es pot veure a la parròquia)

Presidint l'Altar major

de la parròquia

L'ermita de la Mare de Déu de la Salut (primera imatge) es tracta d’una capella annexa a la Casa Morera, al barri de La Salut, que Anton M. Morera va fer construir per al seu ús privat i que posteriorment s’obrí al culte públic.

La capella, d’onze metres de llargada per cinc d’ample, amb presbiteri, sagristia, cambril, cor, tribuna i púlpit te dos altars laterals dedicats a Sant Antoni i Sant Josep car, el matrimoni Morera es deia Antoni per part del fundador i Josefina per part de la seva esposa.

El bisbat de Barcelona, per mitjà del seu bisbe Pantaleón Montserrat Navarro, dictà el decret pel qual la capella es podia obrir al culte públic i també concedia les indulgències a la imatge de la Verge. Aquests fets es van produir els dies 11 i 22 de maig de 1864 i la capella, que de manera involuntària i amb el seu nom havia fundat un barri, s’inaugurà solemnement amb l’assistència de nombrosos habitants, tant de Gràcia com dels masos del voltant del nounat barri, essent el Pare Joan Torras, rector de la Parròquia de Santa Maria de Jesús, de Gràcia, a la qual pertanyia en aquella època la capella, qui va beneir-la juntament amb la imatge de la verge .

Durant molts anys, l’ermita de la Mare de Deu de la Salut fou l’única església de les rodalies i tots els diumenges i festes de preceptes es celebrava missa. Entre els sacerdots que van dir missa en aquelles llunyanes èpoques cal recordar l’escolapi Pare Francesc de P. Tomàs que ho va fer durant dotze anys, des del 1897 fins al 1909.

Actualment, i des del 1948, el Santuari pertany a la Parròquia de la Mare de Deu de la Salut, erigida sota la mateixa advocació que la ermita i que es troba ben a prop d'aquesta, al mateix carrer, i actualment l'ordre dels frares menors (franciscans) és el responsable d'aquesta parròquia.

La campana de bronze anomenada Santa Maria, col·locada al petit campanar de l’ermita va sonar per primer cop.

Al llarg de la Guerra Civil la capella no va escapar dels avalots i va ésser cremada com va ocórrer amb moltes altres. En acabar el conflicte bèl·lic l’església fou reconstruïda per la família Morera, i va ser novament beneïda el 16 de juliol del 1945. Tanmateix una nova campana de 64 kg va ser col·locada el 20 de maig de 1951 i les pintures decoratives, obra d’en Carles Llobet i Raurich, s’inauguraven el Nadal de 1960.

Actualment corre, juntament amb la casa, el perill de desaparició o de quedar força desfigurada atès que, segons sembla, hi ha aprovat un projecte per edificar-hi un bloc de nou pisos d'alçària.

Religioses de Sant Josep de Girona

Mare de Déu de Montserrat

L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau en 1870. Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores, posposen al seu nom les sigles R.S.J.G. (web oficial, clica'm)

En l'actualitat la comunitat és present a: Espanya, França, Itàlia; Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Argentina, Mèxic, i a Guinea Equatorial, Rwanda, Camerun i República Democràtica del Congo.

Just a l'entrada de la seva comunitat veiem aquesta placa.

Església de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Barcelona (Catalunya)

Façana

Presidint l'altar

Ascenció de Maria

Dormició de Maria

Als peus de la Creu

Rebent l'Esperit

Església projectada l'any 1939, dins un estil classicista de referència barroca que inaugura el període neoclàssic de postguerra de Duran i Reynals, un període en el qual, segons Oriol Bohigas mentre tots els arquitectes grapejaren amb mala traça els ordres clàssics i els convertien en feixisme de classe mitjana, ell els sublimava en uns projectes -conservadors i fins i tot reaccionaris, cal tenir-ho en compte- d'una meravellosa finesa compositiva i ornamental. (Diari Avui 07-12-05).

Destaquen molt les pintures a tots dos costats de la nau referents a Maria i a Jesús.