Rue de l'hopital de Rouen

Passejant per Rouen, trobem en una font aquesta imatge.

Mont Saint Michel

Església de l'Abadia

Dolor de Maria (capella)

Santa Anna i Maria (Capella)

(Capella)

El Mont Sant Michel, tot i ser una abadia molt turística, també hi trobem imatges de Maria, ja sigui a l'església o a la capella, ja sigui en algunes fornícules. Per cert, una visita molt recomanable.

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa Nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop Avranches.

Els druides

Algunes tribus cèltiques van ocupar el bosc de Scissy als voltants del Mont Saint-Michel i s'hi acostaven per lliurar-se als seus cultes druídics. Segons l'abat Gil Deric, historiador bretó del segle XVIII, el penyal va ser dedicat sota el nom de "Mi vel Tumba Beneni" ('mont o tomba de Belenus'), al déu gal del Sol.

Els romans

Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches

Segle XIII

El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.

En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.

Guerra dels Cent Anys

Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíger prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.

Abadia de Paimpomt (França)

Nostra Senyora de Paimpont

Imatges antigues

Altar major

Accés principal

Es tracta d’una abadia de fundació força antiga, obra que hom atribueix a sant Judicael (c.590-652?), fill de Judael, rei de Dumnònia, que a més de la seva vida religiosa fou també monarca d’aquest regne de la Bretanya. Hom situa aquesta fundació a l’any 630 o poc més endavant. Es tractaria d’una casa seguidora de la Regla de Sant Columbà formada amb monjos procedents de l’abadia de Saint-Méen (o Saint-Jean-de-Gaël) fundada cap el 600 durant el regnat de Judael. Aquella primera abadia va desaparèixer totalment amb les invasions normandes.

No fou fins a començament del segle XI que es va recuperar la casa monàstica amb la fundació d’un priorat benedictí depenent de l’abadia de Saint-Méen. El 1192 el papa Celestí III, el va desvincular de Saint-Méen no sense l’oposició dels seus monjos, el que va conduir poc després (1199, o 1211) a l’adopció de la Regla de Sant Agustí esdevenint una canònica. Després de patir els efectes destructius durant diversos episodis bèl·lics, la casa agustiniana va mantenir-se fins la Revolució, després d’haver-se adherit a la congregació de Sainte-Geneviève. Les construccions monàstiques són de diverses èpoques, producte de les diferents construccions, reformes i restauracions sofertes en el decurs dels anys.

Rue Maréchal Joffre (Nantes)

Just davant de l'església de Saint Clement, en una formícula veiem aquesta imatge.

Església de Saint Clement (Nantes)

Porta principal

Verge amb infant

Policromada del segle XIX

Maria i Santa Anna

Als caiguts de la 1 GM

Al segle V (probablement al voltant de 490), una capella que serveix un hospici de caritat va ser construïda, a uns 200 metres al sud-est del lloc de l'edifici actual. En aquest moment, l'edifici es troba fora de les muralles de la ciutat, entre els carrers actuals Sully i Geoffroy Drouet. El patrocinador de la capella, el bisbe Gérimius, està enterrat allà en 498.

En 1226, Pierre Mauclerc, per a la realització de noves fortificacions de la ciutat, destrueix el santuari, i al 1227 eregeix la primera església dedicada a Sant Climent, el quart papa i bisbe de Roma, va ser construït en la cantonada dels actuals carrers Mariscal Joffre i Guibourg de Luzinais; l'edifici està orientat d'oest a est. Durant la construcció de l'església al segle XIX, aquesta "església vella" seguia en peu; que no va ser destruïda durant la construcció de la façana del nou edifici, excepte la paret nord, que va servir com a tancament del lloc. L'antiga nau sud era al nivell de la torre del campanar del corrent église.

El nou edifici, rectangular, consta d'una sola nau, abans de les dues de passadís s'afegeixen, tot dominat per un chapitel cobert de pissarra, i que conté tres campanes. Fora de l'entrada, un "chapitreau" permet a l'habitatge abans de l'obertura de portes.

En el moment de la Revolució, el 1791, l'església està tancada al culte i venut com bé nacional sota el nom de "la llibertat i Demóstenes." 

Les reparacions es van fer en 1812, 1813 i 1816. L'església s'havia convertit en ruïnes, i s'inicien els treballs de reconstrucció del nou temple.

Rue Maréchal Joffre (Nantes)

Tot passejant per Nantes també pots trobar fornícules amb imatges de Maria.

Catedral de Saint-Louis (La Rochelle)

Capella de la Verge

 Cúpula de la capella

Mare de Déu de Fatima

Santa Anna i Maria

Vitrall de la presentació

Mare de Déu de Lourdes

Anunciació

Sant Lluís

Oferiments dels pescadors a Maria

Ascensió

Naixement

La Catedral de la Rochelle va ser construïda a partir de 1724 per una iniciativa del Cardenal Fleury i el bisbe Roch de Menou, però va quedar sense acabar per falta de fons. Malgrat tot, s'obrirà al culte en 1784.