dimecres, 23 d’agost del 2017

Notre Dame des naufragés




Notre Dame des naufragés és una escultura de Cyprian Godebski dut a terme en 1904 i ubicat a la Pointe du Raz en Plogoff ( Finistère ) en terrenys cedits gratuïtament per un habitant de la parròquia de Plogoff, Yves Kersaudy, amb domicili a Lescoff. Brest Marítima Prefectura concedir el permís, el 8 d'abril de 1901. L'estàtua va ser posada en el dissabte 19 de juny de, 1904.


Imatge Anna S.

Église Saint Joseph (Pont Aven)


Pont-Aven no té la cara d'un barri típic de Bretanya, centrat al voltant de la seva església. L'església neogòtica moderna, que va reemplaçar en 1875, gairebé al mateix lloc, la capella primitiva, massa petita per a les necessitats del culte. Amaga modestament entre dos blocs i està lluny del bullici dels carrers comercials.
Anteriorment, hi havia una petita capella dedicada a Sant Josep des del segle XVII, gràcies a l'ajuda de la Marquesa de Pont-Calleck que havia permès la seva construcció. El servei de culte va ser proporcionat per la parròquia de Nizon.
En 1805, Pont-Aven va ser ascendit al rang de parròquia. Però amb els anys, la capella s'havia deteriorat i les reparacions urgents i costoses eren necessàries per garantir la recepció dels fidels.
El 1853, quan Pont-Aven tenia 1036 habitants i l'església no podia acomodar a més de 250 feligresos, la qüestió de la construcció d'un nou edifici es va debatre de nou al Consell Municipal sense completar-se amb èxit.
El 1874, el senyor Satre, l'alcalde, va anunciar que el treball de la nova església estava a punt de començar, al voltant del mateix lloc que l'anterior. Mentrestant les misses es van celebrar en un taller de fusteria i un pati adjacent (molí de la serradora Brunou). 
El 1875 es va acabar la nova església. Va ser solemnement consagrada el 30 d'abril de 1878.
El 1885 es va erigir el nou Camí de la Creu, i el 1888 es va pintar el cor i la volta (les pintures van ser restaurades el 2004).
Les campanes de Sant Josep "La Josephine" de 1807, "Joseph-Marie-Thais Elisabeth" i "Joseph Alain Marie" de 1841, van continuar a ritme de la vida parroquial. Van ser reemplaçats el 1897 per "Christine Emmanuel" de 308 kg, "Mathilde Alain" de 213 kg i "Anastasie-Baptiste" de 151 kg dels noms del seu respectiu padrí i padrina.

Imatge Anna S.

Catedral de Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Nantes)



Notre-Dame du Mené

El dolor de la creu (La pietat)

Sagrada Família

Verge amb infant


Verges a la cripta




La catedral de Sant Pere i Sant Pau (en francès: Cathédrale Saint-Pierre-et-Saint-Paul) de la ciutat bretona de Nantes (França) va ser iniciada, sota la seva forma actual, en 1434, no donant-se fi a les obres fins 1891. Aquest lapse tan important de construcció (un total de 457 anys) no ha suposat minvar ni la qualitat ni la coherència estilística de la catedral.
El 28 de gener de 1972 es va produir un gegantesc incendi del sostre de la Catedral. Els bombers van aconseguir controlar-ho, però l'obra de fusteria de la teulada va quedar àmpliament afectada. Aquest fet serà l'origen de la contractació d'una gegantina obra de restauració, que constitueix sense cap dubte la més completa de les obres de restauració d'interiors catedralicis al territori francès.

La Mené (o Notre-Dame du Mené) és un antic `poblet i també una antiga parròquia de Vannes annexada a la parròquia Saint-Pierre des de 1791.
El culte a la Mare de Déu de Mené (o Mare de Déu del Bell Amur) data del segle XI.
Al segle XVII, a l'església parroquial de Mené, es venera una estàtua de la Mare de Déu i el Nen, davant la qual es crema un llum d'oli de plata permanentment. Aquesta estàtua va desaparèixer durant la Revolució.
El 1864, les Germanes de la Jubilació es van instal·lar al Mené i amb elles una estàtua de guix de la Mare de Déu.
El 1874 la van reemplaçar per una Mare de Déu asseguda amb el nen anomenada Mare de Déu de la Caritat. Aquesta estàtua de talla humana està tallada en fusta i farà un llarg viatge abans d'arribar a Vannes.
El 1907, van haver d'exiliar-se als Països Baixos, prenent la seva estàtua. Van tornar el 1924, però l'estàtua no va tornar fins a 1949, la vigília de l'Any Marià de 1950. Acollida pel bisbe Le Bellec, l'estàtua pren el nom de Notre-Dame du Mené.
El 1966, l'església del Mené va ser destruïda a favor d'una capella que al seu torn serà el 1998. L'estàtua es troba a Sainte-Anne d'Auray.
Finalment, el 2006, és rebuda a la catedral de Saint-Pierre, a la plaça de Saint-Pierre.
La veureu al costat esquerre de la nau.

La Concepció, Barcelona

Al Claustre

Penó de la Concepció


Mare de Déu coronant l'altar

Immaculada en una sala de reunions

Imatge de la dormició de la Mare de Déu

Capella de la Mare de Déu
de Montserrat

Capella de la Mare de Déu
de Montserrat
Capella

Capella


Entrada sagristia

La història de la Parròquia de la Concepció té nombroses peculiaritats que la fan especialment interessant des del punt de vista històric, arquitectònic, estètic, social i sobretot religiós. L’edifici de l’actual parròquia, al bell mig de l’Eixample barceloní, és una construcció gòtica. Què hi fan una església i un claustre gòtics entremig de la quadrícula de l’Eixample? la història de la Concepció és la història d’un seguit de trasllats i construccions fetes al llarg de la història que sorprenen encara avui.
Un permís reial molt anhelat va permetre que s’enderroquessin les muralles que tancaven la ciutat antiga i va obrir la possibilitat que la ciutat s’expandís cap el que avui és l’Eixample. Al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt a prop d’on ara hi ha la plaça d’Urquinaona, s’aixecava el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic, amb un magnífic claustre d’unes dimensions gens menyspreables. La necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap a final del segle XIX.
L’Ajuntament va decidir, però, que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra des del seu emplaçament original cap a la nova zona d’expansió econòmica i demogràfica: l’Eixample. Aquesta decisió és l’origen del trasllat. Després d’algunes modificacions la nau principal presenta l’aspecte que avui veiem.
El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo.
El campanar de Sant Miquel
Darrere la casa de la ciutat, més o menys a l’actual plaça de Sant Miquel, hi havia una església amb el mateix nom, que també havia d’enderrocar-se per afavorir l’expansió del dens entramat medieval de carrers. Es va decidir que el campanar d’aquella església de Sant Miquel, també gòtic, podia ser el complement perfecte de la nau principal de la Concepció, ja traslladada. A aquest campanar s’hi van afegir alguns elements constructius (pinacles i decoracions) a la part superior, que li atorgaren l’aspecte peculiar que avui podem veure.
El trasllat
Devem a la sensibilitat històrica i estètica dels nostres avantpassats el fet d’haver mantingut, encara que fos lluny del seu emplaçament original, tots els elements arquitectònics que conformen avui la parròquia de la Immaculada Concepció i Assumpció de Nostra Senyora: nau principal, claustre i campanar. Podem considerar que el trasllat de l’església es va realitzar entre el 1869 i el 1871; entre el 1869 i el 1888 es van organitzar el desmuntatge i la nova construcció del claustre; i, finalment, l’annexió del campanar de Sant Miquel es va dur a terme el 1879. Sembla que el projecte original és de l’arquitecte Josep Boixareu; i la factura real de les primeres obres, del constructor Jeroni Granell.
El 2009 rep el títol de Basílica menor, otorgat per Benet XVI.

Per saber més de la Concepció visita la seva pàgina oficial.

dilluns, 21 d’agost del 2017

Cementiri de Zermatt


Al costat de l'església de Zermatt hi ha un petit cementiri on estan enterrats els escaladors que han perdut la vida intentant fer el el mont Cerví o Matterhorn

PAROISSE DE NOTRE-DAME LAUSANNE




Notre Dame du Valentin (1832-1835) en Lausanne , a Suïssa, és la primera església catòlica construïda a la capital de Vaud des de la introducció de la Reforma a 1536. Ella va ser ascendida al rang de basílica el 1992 i monument històric en 2003.
L'exercici del culte catòlic, prohibit a tot l'Antic Règim des de la introducció de la Reforma, es permet de nou l'adveniment de Vaud a 1803, expressament autoritzat per la Llei de 2 de juny de 1810. El govern va construir llavors, a les seves pròpies expenses i d'acord amb els plànols de l'arquitecte Henri Perregaux, la capella de la merceria (1811-1812), a Lausana, per a albergar tant protestants alemanys i catòlics.
Ràpidament, però, aquest lloc va resultar massa petit i els catòlics de Lausana van decidir construir un edifici per a ús exclusiu. Per als plans, tornen a dirigir-se a l'arquitecte Henri Perregaux. S'executa un primer projecte (1829-1831) al Chemin Neuf (ara  carrer de la universitat), que falli a causa d'un col·lapse del sòl. L'edifici gairebé acabat ha de ser demolit, després va ser finalment reconstruït no gaire lluny d'allà, a Valentine, en 1832-1835.
El 17 de juliol de 1992 es commemora el 200 aniversari del restabliment del culte catòlic al país de Vaud. En aquesta ocasió, l'església de Notre-Dame du Valentin va ser ascendida al rang de basílica menors

Catedral de Notre-Dame de Lausanne

Dormició de Maria 


Anunciació


Vitrall naixement


Visita a Elisabet

Circumcisió de Jesús

Naixement de Joan

Fugida a Egipte

Anunciació

Pessebre

Adoració

Casament de Maria i Josep

Presentació de Maria al Temple


La catedral de Lausana és un edifici d'estil gòtic del segle XIII, completament restaurat per Eugène Viollet-le-Duc a finals del segle XIX, la seva planta és de tres naus separades per pilars i volta de creuer. Il·lumina l'interior uns bells vitralls i les pintures en fresc).
Lausana ha estat sempre l'etapa més important de la Via Francigena, que va de Canterbury a Roma, doncs aquest camí de pelegrins es creua allí amb el que porta a Sant Jaume de Compostela.
El turó sobre el que s'alça la catedral (colline de la cité) restà poblada des del neolític. En època romana s'aixecava dalt del turó un temple gal·loromà que quedà destruït en el segle IV. Més tard, el turó també fou un lloc de culte. En el segle VI la seu episcopal de l'extensa diòcesi es traslladà de la capital helvètica a Lausana i la importància del lloc fou en augment.
Els pilars de la base de l'edifici actual daten d'aquesta primerenca època de supremacia cristiana. A finals del segle X, el primer edifici es reemplaçà amb un d'estil romànic, però l'església romànica no gaudi de llarga vida, doncs a partir del 1150 fou substituïda de bell nou per un conjunt gòtic. Fins al 1240, diversos arquitectes treballaren en la construcció de la catedral, però degut als incendis, que retardaren la culminació de les obres, l'església dedicada a Maria no va poder ser consagrada pel papa Gregori X fins al 1275.
Notre-Dame de Lausanne és l'edifici més important de Suïssa i fou, fins a la Reforma, un lloc de peregrinació molt concorregut. A partir d'aquesta època es transformà en temple protestant. Malgrat les diverses etapes de la seva construcció, l'estil de l'església és equilibrat i unitari. Destaca especialment el portal peint (d'entre 1225 i 1235), un meravellós himne de pedra a la vida de Maria. Digne de menció és el rosetó de la nau transversal (també del segle XIII), que representa les idees cosmològiques de l'època: terra i mar, aire i foc, les estacions, els mesos i els signes zodiacals, monstres que assetgen en els límits del món i una llum divina que brilla sobre tota la resta. De l'ornamentació artística interior no se n'ha conservat gaire, perquè fou víctima de la iconoclàstia característica de la Reforma.
El 1449, la catedral de Lausana fou escenari d'un esdeveniment únic en la història del cristianisme, quan el llavors papa Fèlix V es treia la tiara en el curs d'una missa solemne i, amb aquest gest, posà fi al cisma de l'Església catòlica.
Hi ha una tradició medieval que gaudeix d'una popularitat extraordinària i que s'ha conservat fins al present: el guardià nocturn puja totes les nits a la torre i dóna les hores en totes les direccions per sobre dels terrats de la ciutat.