diumenge, 27 de febrer del 2022

Santuari de la Mare de Déu de Bonany


Es troba a la cima del Puig de Bonany, abans conegut com Puig de Maria o de Son Burgues. El Puig és un area natural de 331 hectàrees de superfície i presenta una altura de 317 m.

Les primeres notícies que tenim del santuari es remunten a l’any 1606 quan el rector de Petra, mossèn Miquel Vicens, va promoure la construcció de un petit oratori en honor a una Mare de Déu trobada. Conta la tradició que un pastor va trobar la imatge en una cova, devers la Fonteta de la Mare de Déu, on va ser amagada pels primers cristians de l’illa durant la dominació islàmica.

En 1606, a causa de una greu sequera que amenaçava les collites, es va decidir pujar al santuari en processó rogativa per demanar a la Mare de Déu la desitjada pluja que necessitaven. Després de la processó, va ploure i van tindre una bona anyada. Des d’aquell moment, el santuari i el puig van rebre el nom de Bonany.

L’església actual s’aixecà entre 1920 i 1925 sobre el temple barroc (enderrocat en 1919). És de estil historicista amb arrels neobarroques. De planta llatina sense capelles lateral i coberta de volta de canó.

La imatge de la Mare de Déu de Bonany, una talla de fusta policromada, s’hi venera en el cambril, una capella elevada i accessible situada en la part posterior de l’altar, on es troba en l’obertura central del retaule d’estil barroc.

A més del santuari, hi ha una petita hostatgeria per als pelegrins.

A pocs metres, trobem la creu de Juníper Serra dissenyada per l’artesà local Joan Vives Lliteras. Es va aixecar a l’any 1949 per motiu del segon aniversari del comiat del Pare Serra del poble. Segons la tradició, va ser en aquest punt, la penya del Calvari, on fra Juníper va dirigir les seves últimes paraules als petrers abans de partir cap a Amèrica per començar la seua tasca evangelitzadora. Per això, l’estil de la creu es remet a les creus fetes de branques i troncs que Juníper aixecava on decidia fundar una nova missió.

Al Puig, en la part costera de llevant, es situa la Fonteta de la Mare de Déu. Abans de l’arribada dels ermitans a Bonany era un albelló que ells canalitzaren i bastiren de marjades per a millorar el cultiu. Al 1915, els ermitans construïren damunt el clot de la Fonteta una cova de pedres on col·locaren al seu interior una imatge de la Mare de Déu (obra de Guillem Galmés) i trossos de estalactites i estalagmites procedents de la cova d’en Tugores.

(Imatge Víctor G.)

Santuari de Monti-Sion



El Puig de Monti-sion està situat al terme de Porreres, té una altitud de 250 m i al cim existeix un santuari dedicat a la Mare de Déu de Monti-sion.

El segle xiv ja existia una ermita que amb el temps ha estat ampliada i s'hi han construït edificis annexos. L'any 1498 començà la construcció de l'església actual. Des del segle xv fins al xix va funcionar una escola eclesiàstica.

El 1858, com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, l'estat va treure venals 53 quarterades de les terres comunals que envoltaven el santuari.

El 14 de gener de 1954, el poble de Porreres construí, en un sol dia, el nou traçat de la carretera fins al cim. Modernament, les graveres d'àrids han impactat fortament els seus voltants.

(Imatge Víctor G.)

diumenge, 30 de gener del 2022

Poblet

 


Just abans d'entrar a Poblet, en el jardí d'una casa veïna 
ens dona la benvinguda aquesta imatge

Creus de terme a Poblet

 





A l'entrada de Poblet, i davant de l'església de Poblet podem veure
aquestes creus, amb la imatge de Maria.

diumenge, 3 d’octubre del 2021

Bar restaurant Casa del Mar

 


En un Bar mariner, que millor que la Mare de Déu del Carme

(imatges Q.S)

Monestir de Santa Maria de l'Olivar



El Monestir de Santa Maria de l'Olivar es localitza a quatre quilòmetres d'Estercuel, seguint la vall del riu. Envoltat de pinedes, és un oasi de pau ideal per passar uns dies de descans, retir o estudi. En aquest ambient de recolliment, Tirso de Molina, dramaturg de segle XVII, va il·luminar durant la seva estada alguna de les seves obres aprofitant històries properes com La Dama de l'Olivar o Els Amants de Terol.
El Monestir consta de dues parts ben diferenciades: l'Església, construïda al segle XVI, d'estil gòtic aragonès i el convent pròpiament dit d'inicis de l'XVII. L'absis és la part més antiga de l'església i en la seva construcció es va utilitzar profusament el totxo que apel·la a l'llenguatge mudèjar en la confecció dels contraforts i alers que ara formen part d'un dels passadissos que alberga l'hostatgeria de Monestir.
Altres tresors que guarda el monestir són l'armari de la Sagristia, de principis de l'S.XVII, llaurat en fusta de noguera i amb un interior profusament decorat pintat en guix, una nombrosa col·lecció de retrats de frares mercedaris obra de Nati Cañada, o la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar que presideix el temple, obra de Pablo Serrano.

Els seu web

(Imatges V.G.)