Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)

 

Un dels elements arquitectònics més recents a la Plaça de Sant Pere és el mosaic dedicat a Maria Mater Ecclesiae juntament amb el text Totus Tuus, una mostra més de l'afecte a la Verge de Joan Pau II.

Sembla ser que al final duna audiència del 1980, un jove, anomenat Julio Nieto, va comentar al Sant Pare  (Joan Pau II) que, després d'observar les imatges de la Plaça de Sant Pere, havia trobat a faltar una de la Mare de Déu i que, per tant, la plaça estava incompleta. "Bé, molt bé! Caldrà completar la plaça", va ser la resposta de Joan Pau II.

El mosaic (inspirat a la Madonna della colonna que procedia de la basílica constantiniana) va ser col·locat el 7 de desembre de 1981 i, l'endemà, després del prec de l'Àngelus, Joan Pau II el va beneir, no sense abans manifestar un desig: "Que tots els que vinguin a aquesta Plaça de Sant Pere elevin amb Ella la salutació i la pròpia oració".

Parrocchia Santuario di Santa Maria in Traspontina del Vaticà

 

L'església de Santa Maria del Carmelo in Traspontina és una església titular catòlica romana de Roma, dirigida pels carmelites. El pont al qual es fa referència és el Ponte Sant'Angelo. L'església es troba a la Via della Conciliazione, la carretera principal del Rione romà de Borgo.

Església de Sant'Anna dei Palafrenieri del Vaticà

 

L'Església de Sant'Anna dei Palafrenieri (en italià: Chiesa di Sant'Anna dei Palafrenieri) és una església parroquial catòlica a la Ciutat del Vaticà, dedicada a Santa Anna. L'església és la seu parroquial del Vicariat de la Ciutat del Vaticà.

Per encàrrec de la Venerabile Arciconfraternita de Sant'Anna de Parafrenieri, Giacomo Barozzi da Vignola va presentar el pla de disseny ovalat de l'església, per primera vegada a les esglésies de Sant Andreu a la Via Flaminia i Santa Anna al Vaticà, iniciant un pla que consistia a convertir-les en icones .

Passejant per Roma 4

Caminant per Via di Porta Angelica cap a la Piazza del Risorgimento, a la cantonada d'un dels últims edificis, apareix l'edícula que alberga la còpia en mosaic de la icona de la Madonna delle Grazie, una vegada venerada a l'església de l'Ascensió de Nostre Senyor que es trobava just en aquell lloc i després el 1941 exposada al nou santuari parroquial que porta el seu nom al Trionfale.

Sota el mosaic hi ha una inscripció que crida l'atenció dels transeünts: "Saludeu en aquesta imatge la Santíssima Verge Maria de les Gràcies portada l'any 1587 de Jerusalem a Roma per l'ermità f. Albenzio De Rossi. L'original, ja exposat aquí al santuari enderrocat per raons d'utilitat pública, es venera ara a la nova església de Piazzale Francesco Morosini (avui de S. Maria delle Grazie) que la generosa pietat dels papes Pius XI i Pius XII va reconstruir i dedicar A. D. MCMXLI".

La imatge de la Mare de Déu de Gràcia, datable entre els segles XI i XII, va ser de fet molt estimada pels devots romans al llarg dels segles, com ho demostren els ritus de les seves tres coronacions, les dues primeres per iniciativa del Capítol Vaticà el 9 de juny de 1644 a l'església i el 22 de juny de 1924 a la plaça de Sant Pere en presència de tres-centes mil persones i la tercera de la mà de Sant Joan Pau II el 16 de desembre de 1984 durant la seva visita pastoral.

El mèrit d'aquesta notorietat, però, s'ha d'atribuir al papa Sixt V, que el 3 de juny de 1587 va concedir a Fra Albenzio De Rossi el dret de construir no només l'església de l'Ascensió, sinó un monestir per a ermitans i un hospici per als pobres. L'ermità calabre va vincular les seves obres a una exhortació evocadora: "anem bé ara que tenim temps" i quan va morir el 19 d'abril de 1606, l'església, el monestir i l'hospici van quedar aclaparats per la pietat dels fidels, que van començar incansablement a invocar la Madonna delle Grazie. Cada dia captaires, malalts i pelegrins anaven a venerar la sagrada icona elevando les seves oracions. El mateix va passar el 1806, quan l'església va passar als Pares de l'Orde de la Penitència. Després de la destrucció del santuari entre 1936 i 1939, l'efígie sagrada, que s'havia conservat al Vaticà, finalment va tornar a l'afecte dels romans en la seva nova ubicació.

Passejant per Roma 3

 

Passejant per Roma 2

 

Basílica de Santa Maria in Trastevere (Roma)

Va ser fundada el segle III pel papa Calixte I i renovada posteriorment durant el papat d'Innocenci II (1130-1143).

Trobem una façana d'origen medieval on trobem la verge envoltada de deu verges que porten làmpades com a símbol de la seva virginitat. Fou remodelada l'any 1702 per Carlo Fontana amb l'annexió d'un pòrtic coronat per una balaustrada.

La basílica destaca pels mosaics que hi ha al seu absis daurat amb la coronació de Maria. Es tracta del primer exemple plàstic d'aquesta iconografia.

A la zona central de l'absis hi ha els mosaics realitzats per Pietro Cavallini a finals del segle XIII per encàrrec del cardenal Bertoldo Stefaneschi. Aquests mosaics representen escenes de la vida de la Verge: comencen amb el naixement de Maria, seguint per l'Anunciació, el naixement de Jesús, l'epifania, la presentació de Jesús al Temple i finalment la mort de Maria.

Al centre apareix Maria amb Sant Pere i Sant Pau i als seus peus el donant Bertoldo Stefaneschi.

El títol de Santa Maria in Trastevere, un dels més antics i prestigiosos títols cardenalicis, va ser instituït pel Papa Alexandre I vers el 112 i va ser conformat pel Papa Calixt I. El Papa Juli I li canvià el nom pel de Iulii. Més tard, al 595, es va convertir en el títol de Juli i Calixt. A la primera meitat del segle VIII, el títol era conegut pel nom de la Santíssima Mare de Déu, i, finalment, durant el regnat del Papa Lleó III, va assumir el nom de Santa Maria a Trastevere. D'acord amb el catàleg de Pere Mallio, compilat durant el regnat d'Alexandre III, el títol es va adjuntar a la basílica de Sant Pere i els seus sacerdots celebraven missa a torn.