diumenge, 9 de març del 2025
Basilica di Sant'Eustachio (Roma)
Sant Eustaqui és una església titular i basílica menor catòlica del barri de Sant'Eustachio de Roma que rep el nom del màrtir Eustaqui de Roma.
Se sap que al segle VIII es va fundar una església al mateix lloc, que es va registrar com una diaconia (un centre per ajudar els pobres i els malalts) al final del pontificat del papa Gregori II (715-731). S'esmenta en alguns documents que daten dels segles X i XI, on aquesta església s'anomena in platana (entre els plàtans) que fa referència a l'arbre plantat al jardí del màrtir Eustaqui. No obstant això, la tradició sosté que l'emperador Constantí I havia construït anteriorment un oratori al mateix lloc. Aquesta església va ser anomenada «ad Pantheon in regione nona e iuxta templum Agrippae» (al Panteó de la novena regió i al costat del temple d'Agripa).
L'església va ser restaurada i s'hi va afegir un nou campanil a la fi del segle xii durant el pontificat de Celestí III (1191–1198), que també va dipositar les suposades relíquies d'Eustaqui i la seva família a l'església. Al segle xvi, va ser un lloc de pregària fomentat per sant Felip Neri. Als segles xvii i xviii es va reconstruir gairebé completament, de manera que només va quedar l'antic campanar. El nou disseny, d'estil barroc romà, el van fer els arquitectes Cesare Corvara i Giovanni Battista Contini (1641-1723), que hi van afegir capelles i el pòrtic, Antonio Canevari (1681-1750), Nicola Salvi (1697-1751) i finalment, a partir de 1728, Giovanni Domenico Navone. El nou altar major, de bronze i marbre policromat, fou afegit per Nicola Salvi el 1739 i el 1749 Ferdinando Fuga hi posà un baldaquí. El cor i la sagristia van ser dissenyats per Canevari i construïts per Giovanni Moscati.
L'església va ser elevada a l'estatus de basílica menor el 1918.
Basilica di Sant'Andrea della Valle (Roma)
La basílica de Sant Andreu de la Vall (en italià: Basilica di Sant'Andrea della Valle) és una església de Roma que s'ubica al rione Sant'Eustachio, a la intersecció de Corso Vittorio Emanuele i del Corso Rinascimento. Actualment és la seu de la cúria general de l'Ordre dels teatins.
El lloc on ara es troba l'església de Sant'Andrea della Valle estava ocupat pel palau Piccolomini, que va ser deixat en herència per Constància Piccolomini d'Aragó, duquessa d'Amalfi i comtessa de Celano, el 20 de juny de 1582, a la nova ordre dels Clergues Regulars Teatins, després fundada per Cayes Paulo IV. Els Teatins van acollir la sol·licitud de la duquessa d'erigir una església dedicada a Sant Andreu, protector d'Amalfi. Des de primer moment, la plaça i l'església van agafar el nom de la propera residència del cardenal Della Valle. Els treballs inicials van començar el 1590, sota els plans de Giacomo della Porta i Pier Paolo Olivieri, amb el patronatge del Cardenal Gesualdo.
A la mort del patró i protector, la direcció de la construcció va passar al Cardenal Alessandro Peretti di Montalto, nebot de Sixt V.
Entre el 1591 i el 1594 van començar els treballs de la construcció dels fonaments, mentre que l'estructura dels murs va ser construïda en el període 1595-1596.
Entre 1596 i 1599 van ser completades les capelles i la cobertura de la volta de la nau.
El 1599-1600 va ser encarregada la façana de l'església, però després la construcció va ser suspesa temporalment a causa de la manca de fons financers.
No després del 1608, gràcies a un generós donatiu de més de 150 mil escuts d'or, els treballs es van reiniciar amb un pla més ambiciós, ara sota la direcció de Carlo Maderno.
El 1620 fou aixecat el tambor de la cúpula, sent aquesta inaugurada el 1622. La coberta de l'església es va acabar el 1625.
L'estructura interior de l'església va ser finalitzada cap al 1650, amb els retocs de Francesco Grimaldi.
La façana fou acabada finalment entre el 1655 i el 1665.
dissabte, 8 de març del 2025
Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli
De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma. Va ser construïda (al avui dia Viale Monserrato) en honor de la Verge que es venera al Monestir de Montserrat, a Catalunya.
Des de 2003 disposa de títol cardenalici, atorgat a instàncies de la Conferencia Episcopal Española a Carlos Amigo Vallejo, arquebisbe de Sevilla pel Papa Joan Pau II.
Es va crear el s.XVI amb el nom d'Església de Santa Maria de Montserrat al carrer de l'Ospedale que va acabar agafant el seu nom (el que té avui dia, Viale Monserrato). Era una institució centre d'acollida per als pelegrins de la Corona d'Aragó, especialment els pobres o malalts, i per representants de diversa procedència i rang social que provenien de Catalunya, València, Balears i Aragó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)