Plaça de la Verge dels Munts (Sant Boi del Lluçanès)

Mare de Déu dels Munts

Tot passejant per Sant Boi, a la plaça de la Verge dels Munts (antigament plaça del Pou) veiem aquesta imatge.

(imatge de Marc Barbet, via whatsApp)

Església de Sant Sever i Sant Vicenç de Paül de Barcelona

Verge Miraculosa

Mare de Déu del Sofratge

Mare de Déu del Carme

Mare de Déu de Montserrat

Altar Major

Obra de l'any 1886. És un dels molts exponents de l'arquitectura neogòtica que sovintejava a la Barcelona de l'època, just abans de l'esclat del modernisme. En aquest cas, la façana és austera, amb una gran rosassa que il·lumina l'interior, més ric i més goticista. Cal remarcar la particularitat de que, darrera el presbiteri i orientada en sentit invers, hi ha una altra nau, molt més baixa i de concepció més eclèctica.

Santuari Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

Immaculada

Mare de Déu de Fàtima

Santuari afiliat per O.F.M Orde de Frares Menors Franciscans al barri de Sant Gervasi.

Camí de l'Ave Maria de Montserrat

En sortir de la saleta d'accés al tron de la Mare de Déu, ens trobem a l'exterior del temple amb un camí, conegut com el camí de l'Ave Maria. Aquest espai està delimitat per les parets del temple i la mateixa muntanya.

Segueix sent un espai sagrat on cremen les llànties enceses pels pelegrins. És un espai que no hi calen gaires més explicacions.

Santa Cova de Montserrat

Imatge de la Santa Cova

Immaculada al claustre

La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.

A la Santa Cova (municipi de Collbató) s'accedeix a través del Camí de la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

La llegenda conta que l'any 880, un dissabte al vespre, uns nois pastors van veure descendir del cel una gran llum, acompanyada per una bella melodia, que es posava a mitjana altura de la muntanya. A la setmana següent hi van tornar amb els seus pares i la visió es va repetir. Igualment succedí les setmanes següents amb la companyia del rector d'Olesa de Montserrat. Assabentat de l'esdeveniment, es presentà el bisbe de Manresa; llavors van trobar una cova en la que restava la imatge de Santa Maria. Intentaren traslladar-la en processó a Manresa, però l'intent fou infructuós, pel que van entendre la voluntat divina: aquella imatge devia ser venerada a la muntanya de Montserrat.

L'anterior capella barroca fou destruïda durant la Guerra del Fràncès (1631) i reconstruïda en estil neoromànic (beneïda l'11 de setembre de 1864) per la "junta de reconstrucción de Montserrat", quan era abat P. Miquel Muntades. L'any 1964 es va reformar l'interior.La construcció de la capella es produí entre 1696-1705, gràcies al patrocini novament de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Cal destacar l'emplaçament vertical de la capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa.

La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la Basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

La capella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva història: durant la Guerra del Francès (1811-1812) l'edifici va patir greus danys, igual que el monestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Lozano realitzà el 1857-1859 la restauració de la capella. Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destruí les cobertes dels espais annexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va espatllar els paviments, així com els mobles i les obertures. Aquesta circumstància es va agreujar encara més per les intenses pluges que es produïren la tardor següent, que van provocar una caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu camí d'accés; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el camí. El 1995 s'encarregà la restauració a l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, iniciant-se les obres la tardor del mateix any. Però de nou, un fort xàfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 va desplaçar la claraboia de la cúpula de la capella i va caure damunt de la cúpula, que s'enfonsà totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla s'encarregà de nou d'un segon projecte, que enllestí el maig de 1996. La inauguració es va celebrar el 19 de març de 1997, quedant oberta per a tots els pelegrins que arriben a resar a la Verge

Camí del Rosari (també conegut com el camí de la Santa Cova o Rosari Monumental de Montserrat) de Montserrat

Primer Misteri de Goig

L'Anunciació

Segon Misteri de Goig

La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel

Tercer Misteri de Goig

El Naixement de Jesús

Quart Misteri de Goig

La Presentació de Jesús en el Temple

Segon Misteri de Glòria

L'Ascensió de Jesús

Tercer Misteri de Glòria

La Pentecosta

Quart Misteri de Glòria

L'Assumpció de la Verge Maria

Cinquè Misteri de Glòria

La Coronació de la Verge Maria

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.

En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Catedral de Sant Esteve de Breisach (st stephen's cathedral)

Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea. Un pont sobre el Rin l'uneix amb Neuf-Brisach, a Alsàcia. El nom de la ciutat és d'origen celta i significa escullera. L'arrel Breis també es pot trobar a la paraula francesa briser, que significa trencar.

En els segles IV i V d.C. els Romans mantenien en el Mons Brisiacus un castell per protegir els seus límits. Molts anys Breisach va ser seu de la dinastia Zähringer. En 1273 el rei Rudolf I von Habsburg va declarar Breisach ciutat lliure de l'imperi. En la història, Breisach canvi moltes vegades els seus sobirans, va ser destruïda i reedificada.

Fins a la seva devastació per les tropes franceses en 1793, el centre de la ciutat era a la Münsterberg (Roca de la catedral), demarcat per les torres Hagenbachturm (segle XIV) al sud i la Kapftor al nord (segle XII).

En aquesta roca abrupta sobre el riu Rin es troba la catedral St. Stephan del segle XII que alberga un enorme retaule de fusta, tallat en 1526 per un artista desconegut seves inicials són HL i també una magnífica pintura del mestre de Colmar Martin Schongauer, mort 1491 a Breisach.

Uns metres endavant s'alça la Radbrunnenturm. En aquesta torre l'aigua potable era elevada des d'una profunditat de 40 metres mentre un individu caminava dins d'una roda de fusta tipus gàbia.

La Rheintor barroca construïda cap 1678 per Jacques Tarade segons plànols del Marquès de Vauban, arquitecte de Lluís XIV de França, alberga el Museum für Stadtgeschichte. En aquesta antiga porta d'entrada a la ciutat de Breisach s'exhibeixen documents i quadres de Breisach des de l'edat de pedra fins al temps actual. Molt interessant els objectes arqueològics, quadres d'artistes de Breisach (segles XIX / XX) i models presentant la fortalesa Breisach en els segles XVII i XVIII.

Al segle XIX la ciutat va ser traslladada de la Münsterberg a les ribes del riu Rin. Des d'aquí es pot arribar a l'antiga ciutat alta per la Gutgesellentor erigida en 1402.

(imatge d'Anna S. via wassap)