El Hayedo de José (Madrid)

Tot i que sobti, en aquest bar restaurant tenen aquest imatge de la Mare de Déu del Rosari

Casa de la "Congregación Misioneras del Santísimo Sacramento y María Inmaculada" de Barcelona

La Família de les "Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada", nascudes a Granada el 25 de març de 1896. Fundades per María Emilia Riquelme i Zayas. El nostre estil i Carisma és una experiència de l'Esperit Sant viscuda per la nostra Fundadora i transmesa a tots perquè visquem segons ella i la donem com a Don al món.

La Casa del carrer Aribau va pertànyer a la Congregació de Zeladores del Culte Eucarístic, congregació que s'ha fusionat amb la Congregació a l'any 2011.

La missió d'aquesta comunitat és la confecció del pa eucarístic i el culte, missió que tenia des del seu origen al segle passat.

Recentment, la casa ha estat adaptada per acollir les germanes grans i malaltes.

Actualment assumeix també l'obra social que es tenia a la casa del Carrer Encarnació, que ja ha deixat de ser una casa de la Congregació.

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona. Es tracta d'un atractiu turístic de la ciutat amb art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia en un mateix entorn. El recinte està integrat per 117 edificis a escala real, que componen un veritable poble ibèric amb els seus carrers, cases, places, teatre, escola, restaurants i tallers artesans, i com no alguna imatge de la Mare de Dëu. És un conjunt arquitectònic protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

(Imatges de Quim S)

Santuari de la Mare de Déu de l'ajuda, Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de l'ajuda (façana)

Passejant pel carrer Sant Pere més baix, un de cop hi volta es troba aquesta vella imatge de Maria, sent l'única indicació d'aquest santuari.

L’ajuda. Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda fou la primera residència dels framenors caputxins a la ciutat de Barcelona, després de l’exclaustració de 1835. El desembre de 1884 el bisbe de Barcelona Jaume Català i Albosa confià als framenors caputxins la custòdia d’aquest petit santuari ubicat al carrer de Sant Pere més baix. Amb els estralls de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) el santuari fou incendiat, però la imatge se salvà parcialment destrossa. El juny de 1912 el bisbe Joan J.Laguarda cedí el solar als caputxins on es reedificà l’església actual, sota la direcció de l’arquitecte Buenaventura Bassegoda. Durant la passada guerra civil i persecució religiosa, que esclatà el juliol de 1936, el convent fou novament saquejat i, acabada la guerra, rehabilitat de nou. Amb la celebració dels cinc-cents anys de la Mare de Déu de l’Ajuda i la seva coronació canònica, efectuada el dia 1 de febrer de 1998, es revalidà aquesta significativa i valuosa presència de signe franciscà al cor mateix de la Barcelona Vella.

La comunitat actual resta oberta al servei de la gent del barri, els malalts, els moribunds, els ancians, els infants, la gent que demana consol, la gent que vol solucions a problemes laborals i familiars, i els que necessiten roba o menjar. Aquesta obra benèfica ha treballat des dels inicis de manera intensa per estendre's pel barri, en la línia de creació d'un front comú entre diferents esforços individuals i col·lectius per tal d'assegurar l'eficàcia i la continuïtat de les accions. És el cas històric de les escoles dominicals per a noies obreres, l'atenció als malalts pobres de l'Hospital de la Santa Creu i, actualment, el servei als ancians per mitjà de la Fundació Assís, una obra en favor de la gent gran que es va fundar el 1979 i de la qual la fundació és promotora. La fundació també treballa en el repartiment d'aliments a persones necessitades del barri i de joguines per Nadal, i fa aportacions econòmiques a famílies amb pocs recursos (amb una atenció especial a la gent gran). L'agermanament amb una missió a Angola ha fet que es col·labori també en projectes amb el Tercer Món.

La seva obertura a les necessitats del barri fa que sigui un lloc de trobada per a diferents entitats que necessiten espais, i que diferents entitats de caràcter cultural català tinguin la seva seu al santuari. Per aquest motiu el 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

El Consell de Cent

Fent el tomb a la casa de la Vila de la ciutat de Barcelona al vespre, i si el saló de Cent està il·luminat podem gaudir d'aquest vitrall.

(Imatges de Quim S)

Parròquia de la Santa Creu, Cabrils

L'edifici actual, modern, fou acabat el 1775 i s'aixecà sobre l'antiga capella i el cementiri. És d'una sola nau, amb un campanar quadrat recentment construït (1915), a càrrec de la família Tolrà. L'església és d'estil barroc a l'exterior, especialment a la façana. El portal és senzill, de pedra i hi ha gravada a la llinda la data de construcció entre dos xiprers -també gravats-. L'interior, d'estil neoclàssic, està molt reformat amb algunes pintures al sostre. A una de les capelles s'hi troba un conjunt de rajoles de color vermell, fetes traslladar per la mestressa de Can Vives a l'església de la Santa Creu arran de la restauració de la capella de Sant Cristòfor efectuada l'any 1953.

'església fou començada l'any 1704 i s'acabà el 1775 -molt pocs anys abans d'obtenir la independència respecte a la parròquia de Vilassar-. El 1828, fou la instal·lació del primer rellotge mecànic. El 1874, la restauració de l'interior, sufragat per la família Tolrà. El 1898, s'inicià la construcció de l'escala i el pati que comunica l'església amb la plaça. El 1904, va ser la consagració de la capella del Santíssim. Finalment, el 1915, es reparà el campanar gràcies a la família Tolrà, ara ja, Marquesos de Sant Esteve de Castellar.

Passejant per Sant Joan de les Abadesses - 2