(Imatge Quim S.)
dissabte, 14 de març del 2020
diumenge, 1 de març del 2020
Capella d'en Marcús de Barcelona (Catalunya)
Imatge que és veu des
de la placeta den Marcús
Reproducció de la Mare de Déu de la Guia
que es veu a l'entrada des del carrer
La capella de la Mare de Déu de la Guia és coneguda com capella d'en Marcús donat que la seva construcció, duta a terme entre 1166 i 1188, es deu al llegat del comerciant barceloní Bernat Marcús.Es va construir fora muralla i al costat d'un dels principals camins d'accés a Barcelona, a mitjans del segle XII i en Bernat Marcús, que també havia donat terres al mateix indret, va ajudar a fer un cementiri per a pobres (a l'actual placeta de Marcús), i posteriorment hi fundà un hospital.
És una petita capella romànica que es troba al barceloní barri de la Bòria. El lloc on està situada correspon a l'antiga Via Franca, l'antic camí romà que sortia de la ciutat cap a França. Tenia al seu costat un hospital i un hostal. Va ser seu de la "Confraria dels Correus a Cavall i a Peu" la primera organització postal que va existir a Europa.
És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó. Tenia un absis que va ser suprimit el segle XVIII. Compta amb una cripta composta de tres petites naus. Exteriorment s'observa el parament fet amb carreus ben escairats i ornat amb arqueria cega de tipus llombard. El teulat, de pronunciat ràfec, l'espadanya i la finestra de la façana principal van ser refets durant el segle XIX, conjuntament amb l'interior, d'estil neoclàssic.Només en són visibles dues façanes, perquè les altres dues són adossades a les cases veïnes i s'han transformat en mitgeres, però les dues que es conserven estan decorades a la part superior amb frisos d'arquets sota el ràfec. Com bona part dels edificis antics de Barcelona, està construïda amb pedra de Montjuïc.
Catedral de Santa María (San Francisco)
L'Antiga Catedral de Santa Maria de la Immaculada Concepció (Old Saint Mary 's Cathedral en anglès) és una església parroquial de l'Església catòlica a San Francisco (Califòrnia). La catedral està situada a la cantonada de Grant Avenue i la Califòrnia Street. L'església porta el nom de Maria (mare de Jesús), sota el títol de la Immaculada Concepció.
La catedral va ser construïda en 1854 com la primera catedral de l'Arxidiócesis de San Francisco. És la primera catedral de Califòrnia que es construirà amb el propòsit exprés de servir com una catedral, encara que altres esglésies ja havien servit com catedrals abans de la seva construcció. Va ser utilitzada des del 1854 fins el 1891 com a catedral i va ser reemplaçada per la Catedral de Santa Maria de l'Assumpció, ja que calia un espai més gran pel creixent nombre de catòlics a l'àrea. En 1891, la catedral es va convertir en una església parroquial, encara amb el mateix nom que es va donar com una catedral.
Sota l'esfera de el rellotge de l'Antiga Catedral de Santa Maria apareixen les paraules: Son, observi the time and fly from the evil (Ecc.IV.23); en català: Fill, mira el temps que vola des del diable (Ecc.IV.23), que segurament anava dirigit als homes que rondaven els prostíbuls a l'època de la construcció.
Va ser davant d'aquesta església on l'Emperador Norton va morir en 1880, en el seu camí a una conferència a l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia (Joshua Abraham Norton (Anglaterra, 4 de febrer de 1818 - San Francisco, Califòrnia, 8 de gener de 1880), també conegut com a Emperador Norton, fou un ciutadà de San Francisco que s'autoproclamà «Norton I, Emperador dels Estats Units» el 1859. Més endavant assumí el títol secundari de «Protector de Mèxic».)
L'església va sobreviure al terratrèmol de San Francisco de 1906, però va ser destruïda un dia després pels incendis iniciats pel terratrèmol. Els incendis van fondre les campanes de l'església i l'altar de marbre. Tot el que va quedar van ser les parets de maó exterior i la torre-campanar. La reconstrucció de l'església va finalitzar en 1909.
La Catedral Vella de Santa Maria segueix sent una parròquia activa de l'arquidiócesis, i serveix les comunitats de Chinatown i Nob Hill. L'església és una senyal històrica de Califòrnia. Els Pares Paulistas han servit l'Església de Santa Maria des de 1901, i continuen servint-hi avui.
(imatge D.N.)
diumenge, 23 de febrer del 2020
Santa Maria del Fiore
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII i XIV, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, és un dels edificis més grans de la cristiandat: té 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m d'alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.
Hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto, de 82 m d'altura. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti. El conjunt format per l'església, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells artístics i arquitectònics de Florència.
El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.
(Imatge D.N.)
diumenge, 16 de febrer del 2020
Parròquia de Santa Susanna del Mercadal
Alta Major
Mare de Déu de Lourdes
Església gòtica (segles XIV i XV) restaurada entre el 1901 i el 1923; s'enderrocà gairebé totalment el 1936; es reconstruí el 1940 aprofitant-ne algunes restes i es beneí el 1943. S'hi han fet reformes posteriorment fins el 1993. Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor, coberta amb una volta de creueria; està capçada per un absis poligonal de cinc costats. Els seus murs són de carreus mitjans ben escairats i alineats tant per fora com per l'interior. El frontis té un portal rectangular de marc motllurat amb una arcada dovellada apuntada al damunt juntament amb un guardapols que deixa un timpà decorat amb relleus propis del gòtic flamejant; una petita creu en relleu apareix sobre del guardapols i, a mitja alçada, una gran rosassa motllurada i atrompetada amb una destacada vidriera figurant una creu i, per coronament, una minsa cornisa angular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)