Poblet

 

Just abans d'entrar a Poblet, en el jardí d'una casa veïna 

ens dona la benvinguda aquesta imatge

Creus de terme a Poblet

 

A l'entrada de Poblet, i davant de l'església de Poblet podem veure

aquestes creus, amb la imatge de Maria.

Casa Provincial Orden de la Compañía de María N. S.

 

Bar restaurant Casa del Mar

 

En un Bar mariner, que millor que la Mare de Déu del Carme

(imatges Q.S)

Monestir de Santa Maria de l'Olivar

El Monestir de Santa Maria de l'Olivar es localitza a quatre quilòmetres d'Estercuel, seguint la vall del riu. Envoltat de pinedes, és un oasi de pau ideal per passar uns dies de descans, retir o estudi. En aquest ambient de recolliment, Tirso de Molina, dramaturg de segle XVII, va il·luminar durant la seva estada alguna de les seves obres aprofitant històries properes com La Dama de l'Olivar o Els Amants de Terol.

El Monestir consta de dues parts ben diferenciades: l'Església, construïda al segle XVI, d'estil gòtic aragonès i el convent pròpiament dit d'inicis de l'XVII. L'absis és la part més antiga de l'església i en la seva construcció es va utilitzar profusament el totxo que apel·la a l'llenguatge mudèjar en la confecció dels contraforts i alers que ara formen part d'un dels passadissos que alberga l'hostatgeria de Monestir.

Altres tresors que guarda el monestir són l'armari de la Sagristia, de principis de l'S.XVII, llaurat en fusta de noguera i amb un interior profusament decorat pintat en guix, una nombrosa col·lecció de retrats de frares mercedaris obra de Nati Cañada, o la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar que presideix el temple, obra de Pablo Serrano.

Els seu web

(Imatges V.G.)

Passejant per Palafrugell

(imatges Quim SR)

 

Virgen del Puerto (Santoña)

Aquest temple va ser part d'un monestir de benedictins, probablement erigit al segle VIII, en època de la repoblació de la zona.

El seu origen és llegendari. S'explica que l'església va ser fundada per Sant Jaume Apòstol, quan va estar a Espanya en l'any 37, amb categoria de catedral i que va consagrar a Arcadi (que més tard va ser Sant Arcadi) com a bisbe. Després, al segle VIII és quan els benedictins fundarien el monestir en el mateix lloc.