St. Andreas, Düsseldorf

L'església, dedicada a Sant Andreu, va ser construïda entre 1622 i 1629 a l'estil barroc d'Alemanya del Sud. Va ser construïda originalment per als jesuïtes, que van arribar a Düsseldorf el 1619, i va servir com a "església de la cort" dels comtes palatins de Neuburg (Casa del Palatinat-Neuburg) des de 1708. Després de la dissolució de l'orde dels jesuïtes l'agost de 1773, va servir com a església parroquial fins al 2005, quan es va convertir en l'església del monestir de l'orde dominic. L'edifici en si és ara propietat de la terra de Renània del Nord-Westfalia.

L'església està moblada amb estuc de Johannes Kuhn d'Estrasburg i escultures a mida natural dels apòstols i dels sants de la Companyia de Jesús.

A finals del segle XVII i principis del XVIII, l'església va ser un important centre de cultura musical a Düsseldorf. El compositor Johann Hugo von Wilderer va ser el seu organista. El mausoleu, dissenyat per l'arquitecte venecià Simone del Sarto, conté les tombes de diversos electors palatins, inclosa la de Johann Wilhelm. L'altar major de l'església va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial. El nou altar, dissenyat per Ewald Mataré, va ser construït l'any 1960. Les pintures d'Ernst Deger es poden trobar als dos altars laterals de l'església que estan dedicats a la Mare de Déu.

L'any 1972 l'església va passar a la cura pastoral de la comunitat local de frares dominics i es va convertir en la seva església prioral.

Ajuntament d'Aquisgrà

 

A la primera meitat del segle XIV, els ciutadans d'Aquisgrà van construir un nou ajuntament sota la direcció del seu alcalde en funcions, Gerhard Chorus  (de) (1285-1367), com a senyal de la seva llibertat civil. Fins aleshores, la Maison de l'herbe  (de) , construïda a mitjans del segle XIII, feia d'ajuntament. Com a concessió als reis romanogermànics , els ciutadans s'han de comprometre a instal·lar una sala al nou ajuntament per al dinar festiu de la coronació  ( després de les coronacions reials a la catedral d'Aquisgrà).). La construcció va començar l'any 1330, amb l'edifici aixecat sobre els fonaments d'una estructura palatina abandonada d'època carolíngia , l' Aula regia  (de) del Palau d'Aquisgrà .

Passejant per Aachen - 3

 

Aachen Cathedral Treasury

 

El tresor de la catedral d'Aquisgrà és un dels tresors eclesiàstics més importants d'Europa, una col·lecció única d'objectes preciosos de l' edat mitjana . L'any 1995 es va modificar la instal·lació del tresor de la catedral d'Aquisgrà per adaptar-la als últims mètodes de conservació i restauració. Des de llavors, els objectes s'han exposat en sales connectades amb el claustre de la catedral. La presentació del tresor s'estén en una superfície de 600 m 2 en diversos nivells i en diverses sales; s'hi exposen més d'un centenar d'obres d'art.

El tresor de la catedral d'Aquisgrà deu el seu lloc destacat sobretot al fet que l'actual catedral va ser durant segles (del 936 al 1531) l'església de la coronació dels Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic . Alguns objectes es remunten a un donant reial, d'altres mostren la importància europea de l'actual catedral d'Aquisgrà com a església de pelegrinatge i lloc de sepultura de Carlemany .

Catedral d'Aquisgrà

 

La catedral d'Aquisgrà és considerada la catedral més antiga del nord d'Europa. El seu origen es remunta a la capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a la fi del segle viii. A partir d'aquest nucli original, el temple va anar creixent i engrandint-se durant els segles posteriors fins a formar el conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils arquitectònics.

La capella palatina és considerada el monument principal de l'art carolingi. Va ser originalment l'església privada del palau d'hivern que va fer construir l'emperador Carlemany a Aquisgrà a la fi del segle viii. La capella Palatina adquiriria una aurèola mítica en la seva època a causa de la seva espectacularitat, que no tenia comparació al nord dels Alps (va ser durant 200 anys l'edifici més alt d'aquesta part d'Europa), i al prestigi del seu promotor, Carlemany, que a la seva mort l'any 814 seria enterrat en aquesta capella. Amb el pas dels anys i després de ser abandonada Aquisgrà com a residència dels emperadors francs, la capella seria l'únic edifici del conjunt palatí que sobrevisqué.

Passejant per Aachen - 2

 

Passejant per Aachen