El Reial Monestir de Sant Joaquim i Santa Anna és un monestir de monges de la Congregació de Monestirs de Monges Cistercencs de Sant Bernat construït a finals del segle XVIII seguint plànols de Francesco Sabatini, en estil Neoclàssic
dilluns, 12 d’agost del 2024
La mare de Déu del Viso (Oviedo)
(Imatge Montse)
Llegenda àuria de la Mare de Déu del Viso molt venerada pel centre d'Astúries.
La llegenda explica que la Mare de Déu es va aparèixer a un pastor i li va expressar el desig que se li construís un temple en honor seu al mateix lloc de l'aparició. Com que el lloc estava força distant de la vila i a una altura considerable, els veïns van decidir construir-lo una mica més avall, a la zona anomenada «La Folguerúa», per raons de més proximitat i comoditat. Un cop presa la decisió, els materials per a la construcció que es reunien cada dia al lloc elegit apareixien l'endemà al costat de la penya on es va aparèixer la Verge.
Església de San Roque a Combarro
Església eregida a mitjans del segle XVIII, de planta rectangular d'una sola nau coberta amb volta de canó. A la façana compta amb portada d'arc adovellat, remats de cantonada en cornisa corbada i pinacle.
Creus de terme de Combarro
Camiño da fonte
Praza da fonte
Rua de Sant Roque
Els set creuers de la localitat conserven una notable bellesa i són 100% arquitectura popular gallega. Tenen un caràcter simbòlic i una funció protectora.
Tots segueixen el mateix patró, crucifixió de Crist al seu anvers que mira a la terra i la figura de Maria que mira cap al mar.
Catedral de Astorga
La Catedral d'Astorga, dedicada a Santa Maria, és la seu episcopal de la diòcesi d'Astorga, documentada des del segle iii amb el títol d'Apostòlica. Es troba a la ciutat d'Astorga, província de Lleó (Espanya).Abans de l'edifici actual va existir un temple preromànic i un altre d'estil romànic consagrat l'any 1069, que va ser potser acabat a mitjan segle xiii, sense que es tinguin gaires notícies de la seva construcció.
L'actual catedral va començar a edificar-se per la capçalera al segle xv (1471) en arquitectura gòtica les naus i capelles i va seguir els segles posteriors amb la portalada sud i dues capelles perpendiculars a la nau en] arquitectura renaixentista i la façana principal en barroc del segle xviii. L'obra gòtica té possibles vincles amb els arquitectes Juan de Colonia i el seu fill Simón de Colonia pel que fa a la construcció original, atribuint-se el treball del segle xvi a Rodrigo Gil de Hontañón.
És de planta basilical amb tres naus que es prolonguen sobre la planta romànica i capelles entre contraforts i tres absis poligonals; les voltes són de creueria. Els pilars que les sostenen no tenen capitells sinó que s'allarguen unint-se amb els seus nervis. Té dues torres quadrades als peus, amb cuculles de pissarra. El claustre és neoclàssic de 1755; el seu autor va ser Gaspar López.
Quasi adjacent a la catedral es troba el Palau Episcopal d'Astorga, obra del modernisme de l'arquitecte Antoni Gaudí, formant tots dos un harmònic conjunt malgrat les diferents èpoques en què van ser construïts.
L'edifici va patir greus danys amb el Terratrèmol de Lisboa de 1755 i a la següent centúria considerables deterioraments a causa de les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès, especialment en el claustre.
Palau Episcopal d'Astorga
El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici projectat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català. Està situat a la ciutat d'Astorga, a una distància relativament curta de Lleó, on es troba la Casa Botines, igualment obra de Gaudí, junt amb El Capricho de Comillas les úniques obres de Gaudí fora de Catalunya. La construcció es dugué a terme entre 1889 i 1915.
Uns anys abans s'havia produït un incendi al palau episcopal, que el deixà totalment destruït. Ja que la ciutat no disposava d'un arquitecte diocesà, el bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós decidí encarregar la construcció del nou palau episcopal al seu amic Gaudí. L'amistat entre ambdós havia començat anys enrere mentre Grau – reusenc com Gaudí – fou vicari general de l'arxidiòcesi de Tarragona i inaugurà l'església de Jesús-Maria l'altar del qual Gaudí havia dissenyat.
El 1893, després de la mort del bisbe Grau, Gaudí dimití per desavinences amb el Cabildo, i les obres restaren aturades durant diversos anys. Finalment, fou enllestit entre 1907 i 1915 per l'arquitecte Ricardo García Guereta. Actualment, el palau és seu del Museo de los Caminos, dedicat al Camí de Sant Jaume.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)