La Madelaine, París

Casament de Maria amb Josep 

Altar Major, ascenció de Maria sota la mirada de Napoleó

Immaculada

L'Ascensió (altar major)

Mare de Déu amb l'infant

L'església de la Madeleine és un perfecte exemple d'estil neoclàssic i el seu pòrtic.

La seva construcció es va dur a terme durant més de 85 anys a causa de l'agitació política a França a la fi del segle XVIII i començaments del segle XIX. Els canvis polítics van fer canviar els plànols diverses vegades i fins i tot la seva destinació. 

Dissenyat per Napoleó com un temple per a la glòria de la seva "Gran Armée" el 1806. L'edifici va ser transformat gairebé el 1837 en una estació de tren, la primera a París, abans d'esdevenir una església el 1845. 

Sota el frontó, la inscripció llatina "D.O.M. SVB. Invocat S. Mar Magdalenae" que vol dir "Déu Totpoderós i gran, sota l'advocació de Santa Maria Magdalena".

L'edifici té una longitud de 108 metres, una amplada de 43 metres, una alçada de 30 metres i està envoltat per 52 columnes corínties.

Qui és Maria de Magdala?

Maria de Magdala és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. 

És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol.

Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat.

La informació sobre Maria Magdalena als evangelis canònics és escassa. Se l'esmenta en relació amb quatre fets diferents:

• D'acord amb l'evangeli de Lluc, Maria de Magdala va allotjar i proveir materialment Jesús i els seus deixebles durant la predicació a Galilea. S'hi afegeix que anteriorment havia estat guarida per Jesús: "L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat guarides d'esperits malignes: Maria, anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis [...]".(Lc 8,1-2)
• D'acord amb els evangelis de Marc, Mateu i Joan, va ser present en la crucifixió de Jesús. (Mt 27,56; Mc 15,40 i Jn 19,25) 
• En companyia d'altres dones, fou el primer testimoni de la resurrecció, segons una tradició en què concorden els quatre evangelis canònics. Després va comunicar la notícia a Pere i als altres apòstols.
• Segons un relat que solament apareix a l'evangeli de Joan, fou testimoni d'una aparició de Jesús ressuscitat. (Jn 20,18)

Maria Magdalena als evangelis apòcrifs

• L'evangeli de Pere solament esmenta Maria Magdalena en el seu paper de testimoni de la resurrecció de Jesús:
• «El matí de diumenge, Maria la de Magdala, deixeble del Senyor -atemorida a causa dels jueus, car estaven rabiosos d'ira, perquè no havia fet al sepulcre del Senyor el que acostumaven a fer les dones pels seus morts estimats-, va prendre les seves amigues amb ella i va venir al sepulcre on havia estat dipositat..»
• En dos -pel cap baix- dels textos gnòstics coptes trobats a Nag Hammadi, l'evangeli de Tomàs i l'evangeli de Felip, Maria Magdalena apareix esmentada com a deixeble propera a Jesús, amb una relació tan propera com la dels apòstols. 
• A l'evangeli de Tomàs hi ha dues mencions de "Mariham" (capítol 21 i 114), que, segons els estudiosos, fan referència a Maria Magdalena. La segona menció forma part d'un passatge enigmàtic que ha estat objecte de diverses interpretacions: «Simó Pere els va dir: "Que s'allunyi "Mariham" de nosaltres!, car les dones no són dignes de la vida". Va dir Jesús: "Mira, jo m'encarregaré de fer-la mascle, de forma que també ella es converteixi en un esperit vivent, idèntic a vosaltres els homes: ja que tota dona que es faci mascle, entrarà al regne del cel"».
• En l'evangeli de Felip (capítol 32) se la considera la companya (κοινωνος) de Jesús: «Tres (eren les que) caminaven contínuament amb el Senyor: la seva mare, Maria, la germana d'aquesta i Magdalena, la qual és designada com la seva companya [κοινωνος]. Es deien Maria, en efecte, sa mare, sa tia i la seva companya, conegudes popularment com les tres Maries»
• En el capítol 36 d'aquest mateix evangeli s'hi diu que "el Senyor la va besar repetides vegades" perquè l'estimava més que a tots els deixebles.
• Finalment, una altra important referència al personatge es troba a l'evangeli de Maria Magdalena, text del qual es conserven solament dos fragments grecs del segle III i un altre, més extens, en copte, del segle V. Al text, tres apòstols discuteixen sobre el testimoni de Maria Magdalena sobre Jesús. Andreu i Pere desconfien del seu testimoni i és Leví (l'apòstol Mateu) qui defensa Maria.