La catedral va ser construïda entre 1170 i 1547. Des de la seva creació, estava situada gairebé a la desembocadura del pont que franquejava el riu Loira controlat pel castell de Tours, en la ruta que connectava París amb el sud-oest de França.
La primera catedral de Sant Maurici va ser edificada per Lidoire, bisbe de Tours del 337 al 371 i predecessor de Martí de Tours. Incendiada al 561, va ser restaurada per Gregorio de Tours i dedicada al 590.
Per la seva situació, en l'angle sud-oest del castrum, i de la seva orientació a l'est, l'accés es feia, no a través de la muralla tardo-antiga, sinó en baioneta des de la via que travessa la ciutat. Tal configuració és poc común.
La catedral de Tours va ser reconstruïda en el segon quart del segle XII i va ser incendiada en 1166 durant les lluites entre Lluís VII de França i Enric II d'Anglaterra, comte d'Anjou. No es coneix la planta d'aquest edifici.
La catedral actual va reemplaçar a aquest edifici romànic. En la primera campanya, a partir de 1170, es va elevar el creuer sud i les torres. El cor va ser reconstruït entre 1236-1279 per Etienne de Mortagne. La nau va ser la part que va necessitar més temps. L'arquitecte Simon du Mans va reconstruir el transsepte i va començar la nau, els sis trams, naus laterals i capelles van ser construïts al segle XIV -els dos primers trams corresponen als de l'antiga catedral romànica i són del segle XII. La nau es va completar al segle XV pels arquitectes Jean de Dammartin, Jean Papin i Jean Durand, gràcies a la generositat de Carles VII i del duc de Bretanya Jean V. Amb motiu de la construcció de l'edifici actual, la nau es va ampliar cap l'oest i les torres que flanquegen l'entrada es van elevar fora de l'antiga ciutat, accentuant la particularitat de l'edifici abans esmentada; la muralla tardo-antiga és visible en secció a la part posterior de les torres des del nord.
En 1356, la catedral rep la nova advocació de Gacià.
(imatge de la família Navarro Salvà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada