El santuari de Montgarri, situat a l'extrem NE de la Vall, vora la Noguera Pallaresa, és format per l'església construïda el s.XVI, que té al costat diverses edificacions corresponents a l'antic hospital, la rectoria i la casa de l'administrador del santuari. La fundació del santuari sembla que remunta a principis del segle XII.
Es situa a la dreta de la Noguera Pallaresa (1652m d'alt) i en una important cruïlla de camins: port de Beret que enllaça amb les valls de Pallars Sobirà pel sector d'Isil, i sota els ponts que enllacen amb Arièja. Amb el temps vora el santuari s'hi bastiren edificis amb una missió d'hospital de muntanya, que equivalia a refugi de transeünts i de gent necessitada. Sembla que entre el segle XVI i XVII el comú de Gessa amb els diners de la venda del terme bastí l'església, la rectoria adjunta (o casa dels vicaris), la vivenda dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjament dels viatges ("en els grans concursos") i una basta granja amb els corrals per albergar els bestiars propietat del santuari. Tots aquests edificis es disposaven entorn d'una plaça quadrangular, de manera que formaven un conjunt compacte, accessible per un portal que donava directament a la planca sobre la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquelles construccions, a part del santuari, pràcticament només roman en peu l'alberg, una casa de considerables dimensions, de dues plantes amb esvelta teulada que ha recuperat un cos adossat per la banda de ponent. En la façana sengles fileres d'obertures amb batents de fusta, llevat de les centrals, porta i balcó, que són de fàbrica.
Dins del santuari i trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre un bloc de pedra de granit i de forma prismàtica. El rebuidat interior fa uns 42 cm de fondària; presenta elements decoratius a la cara frontal que consisteixen en una sèrie d'hemisferes distribuïdes arbitràriament per la superfície. Seguint el mateix frontal hi ha esculpida una creu llatina d'on sobresurt la figura d'un tors humà.
La construcció de la primitiva capella data del segle XII. Ha estat un dels centres de devoció més importants de la comarca i rodalia, tant catalanes com del costat francès. L'actual edifici fou bastit al segle XVI encara que hi ha inscripcions vora el portal de 1634, i en el campanar de 1671 i 1695. Punt tradicional de concentració de les ramades del famós Pla de Beret. Són celebracions tradicionals, l'aplec del 15 d'agost i les festes del 2 de juliol (especialment) i 8 de setembre. El santuari depenia de l'arxipreste de Gessa, els capellans administradors s'hi destinaven per torn entre els de Tredòs, Gessa, Salardú, Unha i Bagergue, i l'arxiu parroquial era vinculat al Tredòs, en els llibres del qual consten l'hostaler de Montgarri o bé un matrimoni d'hostes de Montgarri. Al segle XVIII era considerat el santuari principal de la Val, amb residència permanent de dos vicaris. Al segle XIX, però, ja només hi havia residència temporal.
La imatge de la Verge de Montgarri va ser descoberta per un pastor que, veient cada dia com un dels seus bous s’agenollava al mateix lloc, va procedir a investigar. La seva sorpresa va ser el descobriment de la imatge, que va ser nomenada patrona dels pastors i a la qual van aixecar una capella. Posteriorment el Santuari.
La imatge actual fou feta el 2006 pel rector de Raïmat, Mn Cinto Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada