L'església original es va aixecar el 1063. Segons la tradició, recollida per Gil Dávila, el 22 de desembre de 1062 van arribar a la ciutat les restes de Sant Isidor de Sevilla, en el seu traslladat cap a Lleó. La comitiva va parar al costat de la Porta del Sol, apropant-se la gent a demanar ajuda al sant i obrant miracles. Quan els portadors van voler reprendre la marxa, els van faltar les forces i no van poder fer-ho fins que els presents van prometre aixecar una església dedicada al sant al lloc on havien reposat les seves restes. Posteriorment va ser reformada als ss. XV i XVI.
Van agregar a aquesta església la de Sant Pelai, desapareguda per la construcció del Col·legi de la Companyia, i des de llavors es diu de Sant Isidre i Sant Pelai.
El 31 de desembre del 1886, com a conseqüència d'una reforma parroquial, l'església va deixar de tenir culte. Després del seu abandonament, l'estat de ruïna era imminent, augmentant-se per un incendi el 1893. El 1894 es va iniciar la seva reconstrucció per albergar la seu del Cercle Catòlic d'Obrers, reservant una capella per a l'adoració nocturna. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Joaquín de Vargas i el nou edifici es va inaugurar el novembre de 1896. El 1908 va ser transformat en el teatret del Cercle Obrer, anomenat "cinema obrer" i posteriorment Saló Cinematogràfic San Isidro. El 2 de febrer del 1910, es va inaugurar a l'edifici la nova seu del Cercle Tradicionalista, després de la venda de l'edifici als carlins per part del bisbat. En aquest període es va instal·lar a l'edifici una impremta que va rebre el nom de "Tipografia Popular" especialment per al servei del "El Salmantino”, publicació editada pel Cercle Tradicionalista. El 1920 Matías Blanco Cobaleda va comprar la impremta per a la impressió d'un nou diari a la ciutat, “La Gaseta Regional” Perduda la seva funció com a impremta a finals dels anys vint, a principis de la dècada dels trenta va passar a convertir-se en un garatge.
El 1935, els propietaris van encarregar un projecte de nou edifici a Genaro de No, aprovat per l'Ajuntament amb la condició de salvaguardar els vestigis artístics que perduraven de la vella església. L'exterior de l'edifici resultant és el que actualment es manté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada