Passejant per Banyoles

Tot passejant per Banyoles (imatge Quim S.)

Cathédrale Saint-Vincent de Saint-Malo

Notre-Dame de la Grand'Porte

Notre-dame de Rocamadour

La catedral és una barreja d'estils romà i gòtic i està protegida com "monument històric". La catedral va ser construïda durant l'episcopat de Jean de Châtillon (1146-1163) en el lloc d'una església antiga fundada al segle VII i reconstruïda al segle IX. Diversos vestigis de l'edifici del segle XII de Châtillon segueixen sent avui part dels claustres, la nau i l'encreuament del creuer. El cor va ser construït al segle XIII i la torre va començar al segle XII, i es va acabar en 1422. El costat sud de la catedral i les tres capelles a l'àrea del cor daten del segle XV. Entre 1583 i 1607 es va reconstruir el costat nord de la catedral i es va eixamplar el transepto nord. Al segle XVIII es va construir la capella sud i la façana de la catedral va ser reconstruïda entre 1772 i 1773.

La catedral va ser la seu de l'antic bisbat de Saint Malo des de l'any 1146-1801, quan el Concordat de 1801 va abolir aquest bisbat i va dividir el seu territori entre els bisbats catòlics de Rennes, Sant-Brieuc i Vannes.

Notre-Dame de la Grand'Porte

Inicialment es col·loca per sobre de la Gran Porta, anomenada aleshores Nostra Senyora de la porta de parets intramurs Sant-Malo, que va ser substituïda per una còpia i l'original, després de la restauració es va instal·lar a la catedral de Sant-Malo 2003 per protegir-la de l'aire del mar i el clima.

L'estàtua data del segle XV o del segle XVII. Està feta en marbre i pintada. Es desconeix la seva procedència (Normandia, Touraine, Espanya, ...) però no es va tallar a Saint-Malo. Diverses llegendes i miracles se li atribueixen: alguns mariners diuen que la van trobar flotant a l'aigua i van tornar a Sant-Malo, un nen l'hauria vist el 1439 assenyalant cap al terra el que podria haver descobert un túnel a través del qual els anglesos van tractar d'entrar a la ciutat, també diuen que ella s'hauria aixecat i hauria detingut l'incendi a la localitat del 1.661, incendis en què es crema parcialment l'estàtua. Per això també passa a ser coneguda com "La nostra Senyora dels Miracles".

Durant la Revolució, l'estàtua serà restaurada decapitada alguns anys més tard. El 1842, una petició exigia que es mantingués per sobre del Grand'Porte.

El 13 d'agost de 1944, durant la batalla per l'alliberament de Saint-Malo, és enderrocada pels atacs d'un obús.

Notre-dame de Rocamadour

En el segon viatge de Jacques Cartier a Canadà en 1535-1536, les tripulacions, que pateixen una mortal epidèmia, van perdre 25 homes. Jacques Cartier i els seus companys van demanar ajuda a Notre-Dame de Rocamadour, i sembla que va intercedir. Es va instal·lar a la catedral una rèplica de l'estàtua medieval.

Imatges Anna S.

Fort-la-Latte (castell fortalesa Plévenon, França)

El castell remunta al segle XIII i se situa en una petita península de la badia de Fresnaye, en una posició estratègica per controlar els vaixells que s'acosten des de l'oest al port de Saint-Malo. Durant l'Edat Moderna el castell va rebre diverses millores per adaptar les seves defenses a l'artilleria de l'època.

S'hi han rodat diferents pel·lícules, com Els víkings. Actualment està habitat però està obert al públic.

Imatges Anna S.

Cathédrale Saint-Étienne de Saint-Brieuc

La Catedral té l'aspecte d'una fortalesa i, de fet, ha complert el paper d'una església-fortalesa  en moltes ocasions quan la ciutat va ser assetjada en temps anteriors. El pòrtic central està flanquejat per dos robustes torres: la torre Brieuc del segle XIV, que té 28 m d'alt i la torre Casa del segle XV, que té 33 m d'alçada.

L'edifici actual es va iniciar al voltant de 1180 durant l'episcopat del bisbe Geffroy de Hénon i l'edifici estava molt avançat quan en 1212 el bisbe Pierre va ser enterrat a la base de la Tour Brieuc. Pierre havia portat les relíquies de Sant-Brieuc a la ciutat d'Angers a l'octubre de 1210.

El treball a la façana oest de l'edifici va seguir sota el bisbat de monsenyor Guillaume Pinchon, des que va arribar a 1220 al seu exili a Poitiers en 1228, després del conflicte de Pinchon amb Pierre Mauclerc. Quan va tornar a 1231, hi havia una capella construïda al costat sud de l'edifici, dedicada a Sant Mathurin. El seu desig va ser ser enterrat a la capella i això va ocórrer en 1234. L'obra va ser acabada pel successor de Pinchon, Philippe, abans de la seva partida a Terra Santa en 1248. Va ser el bisbe Philippe qui es va traslladar a Pinchon per canonitzar el 12 de abril de 1247.

Més de cent anys després la catedral va sofrir molt de mal a les mans dels anglesos durant la destructiva Guerra de la Successió bretona i després per un incendi a la fi de 1353.

A principis del segle XV, la catedral va ser acabada i entre 1460 i 1472, el bisbe John Prigent va començar la construcció de la capella de l'Anunciació. Finalment, els segles XIX i XX van veure moltes restauracions i obres importants, incloent la reparació de la volta i el treball en els vitralls. La catedral va haver de ser reconstruïda en moltes ocasions com a conseqüència d'atacs militars o desastres naturals.

Imatges Anna S.

Creu de terme al Brull

Just a l'altre costat de la carretera, davant de l'església de Sant Martí del Brull hi ha una creu de terme, i al darrere la creu aquesta imatge de la Mare de Déu de Montserrat (si seguim la carretera en direcció Seva, i fa un dia clar veurem el massís de Montserrat)

Església parroquial de Santa Maria de Palautordera

L’església parroquial de Santa Maria de Palautordera , malgrat la data de 1593 a llinda de la portalada del temple, fou acabada de bastir entre 1567 i 1588, car en una visita pastoral el 2 de setembre de 1567 l’església continuava sense portes i sense cobrir.

Si bé la construcció original de Santa Maria correspondria a una obra de factura romànica, renovada cap al 1040, l’actual edifici respon a un temple bastit ja dins el corrent del gòtic tardà . La porta, amb llinda, presenta per sobre de la llinda una sèrie d’arquivoltes en degradació d’arc lleugerament apuntat. La portalada es troba flanquejada per dos esvelts pinacles. Un tercer pinacle remata l’arquivolta. Per damunt només hi ha una rosassa o ull de bou i tres petites finestres d’arc de mig punt sota el ràfec de la teulada, que es troba rematada al vèrtex del carener per una creu.

A la banda esquerra de l’edifici s’alça el campanar , de tres cossos, el primer, circular fet amb còdols, constituint una vertadera torre de defensa militar que possiblement correspongués a un antic palau que donà nom a la població. Cal tenir en compte que era freqüent bastir les esglésies sobre vestigis d’antigues vil·les romanes i en el cas de Santa Maria de Palautordera explicaria el topònim Vitamènia que apareix en alguns documents. El segon i tercer pisos del campanar, fets amb carreus, són hexagonals. Sis obertures d’arc apuntat s’obren al tercer pis per les campanes. Aquest tercer pis està coronat per merlets i presenta coberta piramidal.

L’interior del temple està compost pel presbiteri octogonal i la nau de quatre trams coberts amb volta de creueria amb claus de volta esculpides. Els arcs que formen les nervadures de la volta arrenquen de mènsules amb decoració escultòrica.

L’església de Santa Maria de Palautordera és un edifici d’una sola nau amb capelles laterals que s’obren a la nau a través d’arcs de mig punt. Aquestes capelles laterals mostren diversa imatgeria de factura moderna, havent desaparegut els altars durant la guerra civil, que foren cremats. L’únic que es conservà és el retaule de Sant Pere (1516), obra de Joan Gascó , l’estil del qual es de transició entre l’estil gòtic de característiques flamenques i italianes, i les tendències renaixentistes , que fou venut pel rector a la Junta de Museus de Catalunya i que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya .

Basilique Notre-Dame de Bon-Secours de Guingamp

 

Notre-Dame de Bon-Secours 

L'església de Notre-Dame és el monument religiós més important de Guingamp: des del segle XI ha estat l'església parroquial de Guingamp dins de les muralles; les altres: St-Sauveur, La Trinite i St-Michel, que desapareguts des de llavors, no eren més que les esglésies dels suburbis.

En aquesta basílica trobem la famosa verge Notre-Dame de Bon-Secours.

Per què és verge la Mare de Déu de Bon-Secours?

La veritat és que és molt enigmàtica aquesta verge instal·lada a l'entrada de la basílica. I no falten les teories. Així, segons els antics relats, l'estàtua seria marsellesa. Hauria estat recuperada de les croades al segle XII; erudits encara recorden algunes estàtues de l'Est van ser obra d'artistes locals que els han donat l'aparença de la dona al seu país. Així que a nivell local, es podria dir que simplement s'han pintat de negre; os'hagués ennegrit pel foc, o que a poc a poc ennegrida pel fum de les espelmes. La pedra de partida era negre, elecció deliberada com la creació d'una còpia idèntica del laberint de la mare de Déu de Chartres, per registrar Guingamp a la xarxa basíliques i catedrals amb Verge i el laberint negre i tambçe augmentar el flux de pelegrins?

Imatges Anna S.