Església parroquial de Santa Maria de Palautordera

L’església parroquial de Santa Maria de Palautordera , malgrat la data de 1593 a llinda de la portalada del temple, fou acabada de bastir entre 1567 i 1588, car en una visita pastoral el 2 de setembre de 1567 l’església continuava sense portes i sense cobrir.

Si bé la construcció original de Santa Maria correspondria a una obra de factura romànica, renovada cap al 1040, l’actual edifici respon a un temple bastit ja dins el corrent del gòtic tardà . La porta, amb llinda, presenta per sobre de la llinda una sèrie d’arquivoltes en degradació d’arc lleugerament apuntat. La portalada es troba flanquejada per dos esvelts pinacles. Un tercer pinacle remata l’arquivolta. Per damunt només hi ha una rosassa o ull de bou i tres petites finestres d’arc de mig punt sota el ràfec de la teulada, que es troba rematada al vèrtex del carener per una creu.

A la banda esquerra de l’edifici s’alça el campanar , de tres cossos, el primer, circular fet amb còdols, constituint una vertadera torre de defensa militar que possiblement correspongués a un antic palau que donà nom a la població. Cal tenir en compte que era freqüent bastir les esglésies sobre vestigis d’antigues vil·les romanes i en el cas de Santa Maria de Palautordera explicaria el topònim Vitamènia que apareix en alguns documents. El segon i tercer pisos del campanar, fets amb carreus, són hexagonals. Sis obertures d’arc apuntat s’obren al tercer pis per les campanes. Aquest tercer pis està coronat per merlets i presenta coberta piramidal.

L’interior del temple està compost pel presbiteri octogonal i la nau de quatre trams coberts amb volta de creueria amb claus de volta esculpides. Els arcs que formen les nervadures de la volta arrenquen de mènsules amb decoració escultòrica.

L’església de Santa Maria de Palautordera és un edifici d’una sola nau amb capelles laterals que s’obren a la nau a través d’arcs de mig punt. Aquestes capelles laterals mostren diversa imatgeria de factura moderna, havent desaparegut els altars durant la guerra civil, que foren cremats. L’únic que es conservà és el retaule de Sant Pere (1516), obra de Joan Gascó , l’estil del qual es de transició entre l’estil gòtic de característiques flamenques i italianes, i les tendències renaixentistes , que fou venut pel rector a la Junta de Museus de Catalunya i que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya .