dissabte, 26 d’agost del 2017

Cathédrale Saint-Étienne de Saint-Brieuc




La Catedral té l'aspecte d'una fortalesa i, de fet, ha complert el paper d'una església-fortalesa  en moltes ocasions quan la ciutat va ser assetjada en temps anteriors. El pòrtic central està flanquejat per dos robustes torres: la torre Brieuc del segle XIV, que té 28 m d'alt i la torre Casa del segle XV, que té 33 m d'alçada.
L'edifici actual es va iniciar al voltant de 1180 durant l'episcopat del bisbe Geffroy de Hénon i l'edifici estava molt avançat quan en 1212 el bisbe Pierre va ser enterrat a la base de la Tour Brieuc. Pierre havia portat les relíquies de Sant-Brieuc a la ciutat d'Angers a l'octubre de 1210.
El treball a la façana oest de l'edifici va seguir sota el bisbat de monsenyor Guillaume Pinchon, des que va arribar a 1220 al seu exili a Poitiers en 1228, després del conflicte de Pinchon amb Pierre Mauclerc. Quan va tornar a 1231, hi havia una capella construïda al costat sud de l'edifici, dedicada a Sant Mathurin. El seu desig va ser ser enterrat a la capella i això va ocórrer en 1234. L'obra va ser acabada pel successor de Pinchon, Philippe, abans de la seva partida a Terra Santa en 1248. Va ser el bisbe Philippe qui es va traslladar a Pinchon per canonitzar el 12 de abril de 1247.
Més de cent anys després la catedral va sofrir molt de mal a les mans dels anglesos durant la destructiva Guerra de la Successió bretona i després per un incendi a la fi de 1353.
A principis del segle XV, la catedral va ser acabada i entre 1460 i 1472, el bisbe John Prigent va començar la construcció de la capella de l'Anunciació. Finalment, els segles XIX i XX van veure moltes restauracions i obres importants, incloent la reparació de la volta i el treball en els vitralls. La catedral va haver de ser reconstruïda en moltes ocasions com a conseqüència d'atacs militars o desastres naturals.
Imatges Anna S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada