diumenge, 3 d’abril de 2016

Iglesia de San Lorenzo (Valladolid)

Mare de Déu de San Lorenzo



Virgen del Pozo

Mare de Déu del Carme


Virgen de las candelas

Dolors

A l'Església de San Lorenzo trobem la Mare de Déu de San Lorenzo, patrona de Valladolid.
L'origen d'aquesta devoció sembla remuntar-se al final de la Hispània visigoda i en l'ocultació d'imatges religioses a causa del temor d'una invasió musulmana. Per a altres cronistes el seu origen es remuntaria a l'etapa dels almoràvits, entre els segles XI i XII.
Al segle XV, es va construir un temple dedicat a ella, l'església de Sant Llorenç Màrtir, del qual avui es conserva originals tan sols la façana i la torre
Finalment, estudis sobre la iconografia i la indumentària de la verge afirmen que el seu origen estaria en segona meitat del segle XIV.
Va ser declarada oficialment Patrona de Valladolid el 1917, amb motiu de la Coronació Canònica de la imatge i l'Ajuntament de Valladolid va fixar la seva festivitat el dia 8 de setembre, coincidint amb la celebració de la Nativitat de la Verge.
En 1781 es funda la Real i Venerable Germanor de La nostra Senyora de Sant Llorenç, tot i que ja hi havia constància de la seva existència al segle XVII.
Llegenda
Segons la llegenda, un sacerdot va traslladar a Valladolid la imatge d'una Verge procedent de la localitat de Consuegra per protegir-la dels saquejos musulmans. Un pastor que caminava amb el seu bestiar a la vora del riu Pisuerga, va descobrir casualment la imatge de la Mare de Déu de Sant Llorenç amb el Nen. Segons aquesta llegenda, la Verge va estar situada al principi en una cova a l'exterior de les muralles de Valladolid, propera a l'anomenada Porta de Aguadores, de tal manera que la Verge va ser coneguda com la dels Aguadores. La imatge va ser traslladada a una ermita dedicada a Sant Llorenç, on va rebre el seu nom actual i va rebre culte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada