Vitrall Immaculada
Fornícula entrada església
Immaculada
Mare de Déu del Carme
Immaculada
Quarta fundació personal de Santa Teresa de Jesús, que va cuidar de l'edificació del convent, un dels que millor representen l'estil de l'ordre. Convent i església consevan tresors molt valuosos, com obres d'art de Diego Valentín Díaz, Luis Morales, Juan de Juni i sobretot Gregorio Fernández.
Aquest convent de religioses carmelites descalces va ser la quarta fundació personal de Santa Teresa de Jesús. Al principi es situava en el lloc anomenat Riu Olmos, en el camí de Simancas al costat del Pisuerga, en una casa i hortes cedides per Bernardino de Mendoza fill del Comte de Rivadavia.
La mateixa Santa Teresa va supervisar la construcció del convent, perquè fos, segons la seva norma, auster i senzill. Les religioses el van ocupar el 15 d'agost de 1568, però el lloc era insà i les religioses emmalaltien, pel que María de Mendoza les va traslladar al seu propi palau a la Plaça de Sant Pau.
María de Mendoza va comprar en 1569 unes cases amb corral i jardí a Alonso d'Argüello situades en el lloc que avui ocupa el convent a l'avinguda de Santa Teresa. Un cop realitzades les obres necessàries es van instal·lar allà les religioses el 3 febrer 1569.
A l'abril de 1614 hi va haver grans celebracions al convent per la beatificació de Santa Teresa, i també a la ciutat amb curses de braus, concurs poètic, etc. Les celebracions es van repetir en 1622 per la canonització de la Santa.
La petita església, d'ordre dòric, és d'una sola nau en forma de creu llatina. L'altar major està compost de dos cossos; el primer format per quatre columnes d'ordre corinti i el segon per dos d'ordre compost.
Al costat de l'Església hi ha el claustre principal del convent, és de planta quadrada, i tot seguit un altre mes petit entre dos murs. La resta del conjunt, totalment tancat per una alta tàpia de maó i tàpia, el formen les hortes i altres dependències.
A l'església es conserven obres de Gregorio Fernández, Juan de Juni, Luis de Morales, Diego Valentín Díaz i Alejo de Vahía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada