Iglesia de Santa María Magdalena (Valladolid)

Immaculada

Nuestra Señora de los Remedios

Immaculada

Mare de Déu del Rosari

Transito o éxtasis de Maria de Magdala

Dolors

Mare de Déu del Carme

Els orígens de la l'església daten de mitjan el segle XII, quan, sobre una de les portes de la muralla de Valladolid, que es trobava en l'àmbit de l'actual església, es va erigir una petita capella. Cap a 1538 va ser edificada, associada a l'edifici medieval, una capella sepulcral manada construir pel doctor Corral. Aquesta capella posseeix planta quadrangular i es cobreix amb volta de tercelets i blegats.

Pedro de la Gasca, va reconstruir a partir de 1566 tota l'església parroquial, amb la idea que servís d'enterrament seu i que pregonarà la seva grandesa. De la Gasca va demostrar fidelitat a la Corona ja des de la Guerra de les Comunitats de Castella en 1521. Carles V el va nomenar virrei del Perú a 1546 i, al seu torn, bisbe de Palència i de Sigüenza, on va morir el 1567.

El primer realitzat va ser la capella major, intervenint en la construcció Rodrigo Gil d'Hontañón i altres artistes de primer ordre. A sota es va disposar una gran cripta per allotjar les restes mortals del patró i els seus familiars.

A partir de 1570 es va realitzar el cos de l'església. El disseny inicial, obra de Gil de Hontañón, era un temple en forma de creu llatina, amb una única nau de grans proporcions, amb tres trams i cor alt als peus, amb grans contraforts a l'exterior per contrarestar a les voltes. No obstant això, el creuer del costat de l'Epístola no va poder ser realitzat a l'estar en el seu solar la capella del Doctor Corral. Es va oferir als descendents d'aquest demolir la capella i reedificar-la en un lloc adequat i oberta a la nau de la nova església. Els descendents del Doctor Corral es van negar i per això l'església actual mostra la notable asimetria de no tenir el braç del creuer del costat de l'Epístola. Per l'exterior es pot veure fins i tot com estan disposats les arrencades de les voltes que haguessin cobert aquest braç del creuer no realitzat. Tot l'edifici està realitzat en maó, tàpia i pedra, aquesta última reservada per als llocs més nobles i més compromesos constructivament.