Façana Fundació Vidal
Quadre de la Sagrada Família a la Biblioteca
Mare de Déu a l'escola
Imatge al pis de mostra
La Colònia Vidal és una antiga colònia industrial o instal·lació tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.
El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets".L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d'un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, però està situat entre aquest i Navàs.
Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.
Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents:
- Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
- Les dones 15 pessetes.
- Els nens 9 pessetes.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis al principi, però es van afegir posteriorment. Els serveis que l'amo donava als seus obrers respecte l'higiene va ser la construcció de dutxes comunitàries.
En la visita a la colònia podem trobar aquestes tres imatges de Maria, exemples de la religiositat del moment.
La Mare de Déu de la façana de la fundació sembla que originàriament estava a la façana de l'escola que van fundar les dominiques en aquesta colònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada