dissabte, 2 d’abril del 2016

Santa María la Real de Huelgas (Valladolid)


Sepulcre de Maria Molino

Retaule, Assumpció

Verge del Dolor

Assumpció

Assumpció

El monestir de les Huelgas Reales o Santa Maria la Real de las Huelgas, és un monestir femení de l'Ordre del Císter, situat a Valladolid.
La seva fundació cap a 1300 correspon a una època en la qual es començava a aixecar la segona muralla de la ciutat, fet indicatiu d'una situació social revolta.
La reina Maria de Molina, que durant les regències de Fernando IV i Alfonso XI es recolzava en el Consell de Valladolid enfront de la noblesa, va ser qui va fer donació del seu propi palau situat extramurs per a la construcció d'un monestir cistercenc, l'any 1282 . Aquest gest s'ha d'interpretar com una emulació al de Leonor de Plantagenet, esposa d'Alfonso VIII, que havia patrocinat la fundació de les Vagues Reals de Burgos. El monestir val·lisoletà estava en funcionament poc abans de la mort de la seva fundadora (1320). Als pocs anys va ser incendiat per les tropes d'Alfonso XI durant la repressió de la revolta de la ciutat (1328). Només es van salvar la sala capitular i una estades principal (qualificada de "palau"), a més de la façana, que va resultar amb greus danys.
Res queda del temple inicial, sent el més antic el sepulcre de Maria de Molina, del segle XV, i una porta de fortificació construïda en maó, d'estil mudèjar, amb arc de ferradura ogival, que per la seva tipologia se suposa que va pertànyer al primitiu Palau de María de Molina. Hi ha notícies que aquesta porta, durant els segles XV i XVI va exercir la funció de campanar de la veïna església de la Magdalena. És l'única resta d'arquitectura mudèjar que queda a la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada