dissabte, 2 d’abril de 2016

Iglesia Maria Reyna de la Paz (Valladolid)

Verge de la Pau 

Altar

Verge del Bon Pastor


La cèntrica església de La nostra Senyora de la Pau s'aixeca sobre el solar antany ocupat pel convent de Sant Felip de la Penitència. Tot té el seu origen en un centre ideat pel dominic Fra Bernardino de Minaya com a casa d'acollida per a dones mundanes i aventureres, perquè en ella expiessin seus pecats. Per a això, el llicenciat Medrano va cedir una casa al carrer Francs (actual Joan Mambrilla), on en 1530 es va fundar la Casa de Penedides de Santa Maria Magdalena, administrada pels dominics de Sant Pau.
Vint anys després, a causa de l'enorme nombre de religioses dominiques professes, van sol·licitar ajuda al rei per edificar un convent de majors dimensions, rebent del Consell de la Vila, per ordre de Felip II, un terreny a extramurs al costat de la porta de Teresa Gil, en l'anomenat Campillo de Sant Andreu (actual Plaça d'Espanya). Acabada la construcció, en homenatge i agraïment al rei, el convent es va posar sota l'advocació de Sant Felip, amb la connotació de la Penitència. El procés va culminar en 1605 amb la fundació de la Casa Pia de l'Aprovació, promoguda per la mare Magdalena de Sant Jeroni costat de l'església de Sant Nicolau, un correccional per a "dones enamorades" i centre de vocacions per ingressar a Sant Felip.
L'espaiosa església del convent de Sant Felip de la Penitència, de summa austeritat exterior, va ser finançada per don Juan de València i el senyor Joan de Sabauza, que van adquirir el patronat. La capçalera afrontava amb l'actual carrer de Forners, on va estar col·locat un retaule encarregat a Pedro de la Quadra que presentava al sant titular a la fornícula central, quatre sants dominics als costats, un banc amb relleus i en l'àtic un calvari flanquejat per 2 alts relleus que representaven la presó i el martiri de Sant Joan Baptista. El convent va ser adquirit en 1944 per l'ordre dels Caputxins, que van començar a patir problemes originats per l'allisament i elevació del terreny per construir a la plaça el popular mercat del Campillo, el que unit a la mala qualitat constructiva va encoratjar a que pensessin en enderrocar l'edifici i construir sobre el terreny un nou centre religiós i blocs d'habitatges annexos.
L'enderrocament del convent i església es va fer efectiu el 1961 i el seu patrimoni escampat. A partir de llavors, els caputxins es van embarcar en un projecte que tindria una enorme repercussió en l'urbanisme de Valladolid. Aquest va ser encomanat aquest mateix any a l'arquitecte biscaí Pere Ispizua Susunaga, que va plantejar una espaiosa església amb aspecte d'auditori, amb planta de traçat trapezoïdal i voltada amb el tipus d'arcs parabòlics que tant utilitzés Gaudí amb funció estructural i ornamental. La colossal façana, oberta a la Plaça d'Espanya i articulada igualment amb grans arcs parabòlics que arriben als quaranta metres d'altura, així com una cripta, sala d'actes, una biblioteca a la tercera planta, una capella en la cinquena i dependències funcionals que arriben fins al carrer Divina Pastora, totes elles acabades en 1963. El projecte original, que no va arribar a culminar, incloïa una ambiciosa torre més alta que la de la catedral.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada