divendres, 8 d’abril de 2016

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Catalunya)

 Talla romànica (capella de Sant Esteve), dins la clausura, 
on els monjos fan cada dia la pregària del migdia.
(imatge de Lluís Sola, monjo de Poblet)

Mare de Déu a 
l'entrada de la muralla

Mare de Déu a la recepció del monestir

Sant Joaquim i Santa Anna 
amb Maria la cuina

Imatge de Maria al calefactor

Mare de Déu al claustre

Santa Maria de Poblet

Rosassa damunt de l'orgue a l'entrada de l'església

Imatge al Palau Reial 
de Martí I l'Humà

Mare de Déu dels dolors 
a l'entrada de l'església

Mare de Déu a la porta de l'església


Breu història
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó. 
Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.
Suprimit per les lleis de l'Estat espanyol l'any 1835, va ser refundat l'any 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbonai de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 31 monjos professos, 1 oblat regular i 1 donat. 
El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declaratPatrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural.
Basílica
El dia 11 de gener de 1963 el beat Joan XXIII, papa, va concedir a la nostra església abacial el títol de Basílica Menor a petició de l’Abat Edmon Garreta. Significava, d’alguna manera, la culminació del procés de la restauració monàstica de Poblet. El 30 de maig següent es va celebrar solemnement la proclamació de l’església com a Basílica Menor. Pocs dies després, el 3 de juny, el bon papa Joan lliurava a Déu la seva ànima.
Podríem dir moltes coses de Poblet, però el millor és visitar la seva pàgina web


4 llegendes al voltant de Poblet.
Llegenda de la fundació del monestir
Al segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau.
El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità.
El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet, i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns.
Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de l'Abadia de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet

Llegenda del rei i l'abat
Conta una llegenda, que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió.
Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!".
El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona".
L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada.

Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina
Conta una llegenda, que un dia el rei Jaume rebé un missatge de l'emperador de la Xina. En tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient.
Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses i saviesa que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:
-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar.
L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica;
alçada damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia")
voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuïc)
feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella)
la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de constructors de l'època eren els Gall i els Conill)
governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-)
els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa anomenada Mor)
és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginari)
per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar).
Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana enganyar com a un xino.

Llegenda de Fra Pere Marginet i el dimoni
Conta la llegenda que un dia s'aparegué Satanàs a Fra Pere per mostrar-li tots els béns que s'estava perdent en aquella cova, però el monjo resistí la temptació. Un altre dia se li aparegué en forma de dona, que el va temptar, però com l'anterior ocasió, Fra Pere es mostrà ferm. Així, el dimoni es va presentar a la Cova de la Pena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan va abandonar el monestir de Poblet, li oferí diversitat de luxes i plaers, però Fra Pere va resistir totes les temptacions.
El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; en lloc de luxes, li oferiria una vida senzilla però feliç i, així, va prendre la forma d'un ase. S'estava apropant a la cova quan Fra Pere el veié, sense dubtar-ho un moment li lligà les corretges sense que el dimoni pogués dir res. Aleshores el monjo va fer carregar a l'ase pedres d'un torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui es pot veure a l'ermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construir un portal d'entrada a l'estança on va lligar l'ase.
L'endemà va arribar una legió de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligar l'ase. Aquest ho va fer i a l'instant es va transformar de nou en Satanàs. Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de Fra Pere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades. El dimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digué:
«Digueu a Fra Marginet
que no tornarà a agafar el Dimoni
al Bosc de Poblet»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada