Caputxins de Sarrià (Catalunya)

Mare de Déu de Montserrat a l'entrada del convent

Caputxins de Sarrià són una secció de Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II. La seva primera destinació va ser Sant Gervasi de Cassoles, però ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys anomenats el Desert de Sarrià, on hi havia l'ermita de Santa Eulàlia.

Allí l'orde va fundar el primer i un dels més emblemàtics convents caputxins en terres ibèriques, que va desaparèixer el 1835 amb la confiscació dels béns de l'Església durant la desamortització de Mendizábal. Al cap d'uns anys i després dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, una família sarrianenca, els Ponsich, van fer donació dels terrenys actuals, on va començar a construir-se un nou convent el 1887. A partir del 1900, es va convertir en seu de la cúria provincial, casa d'estudis i centre d'irradiació intel·lectual freqüentat per noucentistes il·lustres com Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols i Francesc Cambó.

Interior de l'església dels Caputxins de Sarrià

El 1936 el convent fou incendiat i saquejat, però els veïns ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. El 1939 va començar la restauració sota la direcció de l'arquitecte Pere Benavent. Durant els anys cinquanta, i per iniciativa del frare Basili de Rubí, va néixer l'associació Franciscàlia, que convertí els Caputxins de Sarrià en un lloc d'acolliment d'artistes i intel·lectuals proscrits pel règim franquista. El 1966 el convent acollí una trobada d'estudiants, coneguda com la Caputxinada, on va tenir lloc l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). L'actuació de la policia, que va encerclar el convent durant tres dies, generà un ample suport popular que fins i tot tingué ressò internacionalment.

Actualment, el convent de Sarrià és seu del Museu Etnogràfic Missional i de la Biblioteca Hispanocaputxina i de l'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears, entre d'altres. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.